EUSFAC és una organització que agrupa a uns 15 associacions d’usuaris de cànnabis a Euskadi, actualment representa la cuina basca del cànnabis i dels CSC, en la qual s’estan cuinat importants eines de normalització per donar seguretat jurídica i normalització al nostre sector, de fet, a Euskadi, operen actualment 50 CSC de diferents orígens i amb diferents objectius, tots tenim la mateixa base però el contingut de cadascun d’ells, determina l’eficàcia de la seva intervenció sobre la base dels objectius reals que es persegueixen.
En aquest sentit trobem clubs que són únicament Clubs de fumadors, en els quals es dispensa cànnabis col·lectivament. Uns altres en els quals no es pot consumir, solament proveir, similar a les dinàmiques dels dispensaris de Califòrnia, també trobessis Clubs Ghetto en els quals l’opacitat es respira profundament, els amos de la qual( amb careta de presidents o no..) es dediquen al lucre il·limitat a costa de l’engany d’uns quants consumidors ignorants.
La demanda és il·limitada i això para trapicheros i altres actors d’escena sense escrúpols , sempre serà atractiu, però també estem assistint a una oferta cada vegada mes selecta, els usuaris cada vegada estan mes al dia, coneixen els codis de les federacions de bones practiques, exigeixen producte sobirà autogestionat i de qualitat, exigeixen varietat, exigeixen participació i democràcia a les seves juntes, no toleren la manca d’estratègia de defensa de drets civils o de promoció de valors de consum basats en la reducció del risc o la prevenció de danys, cada vegada sentim mes casos de juntes destituïdes per mala gestió, o Assemblees Generals que exigeixen transparència als seus directius.
EUSFAC
EUSFAC va néixer en 2011, amb un objectiu principal , que era construir un model autogestionable i controlable, un model de autoregulació, gràcies a mes de tres anys de treball comunitari entre associacions federades ha permès, que a dia d’avui, tinguem mecanismes suficients per als clubs federats siguin autoregulats i de tiro ho fem.
Aquest any 2013 és el segon any que lliurarem un informe de transparència a Govern Basc i fiscalia, en el qual es detallen totes les nostres activitats, adreces i dades sensibles que permeten verificar que aquesta associació aquesta dins de la legalitat vigent que els seus estatuts els permeten.
Així mateix la EUSFAC aquesta capacitada per verificar que un Cànnabis Social Club està complint el codi de bones pràctiques aprovat per la Federació. A través de visites i auditories aleatòries, el gabinet tècnic de la federació verifica que tots les seves CSC operen sota la legalitat vigent. Això és una garantia de qualitat per als seus associats, ja que es garanteixen uns mínims i uns màxims, en els quals, la dinàmica associativa ha de desenvolupar-se..
Això és una realitat, regular-ne és també limitar-se, és construir un marc d’actuació sostenible, per que no hem d’oblidar que estem assajant amb formules experimentals de participació de la societat civil per a la solució de conflictes socials. Són experiències pilot, si aquestes demostren ser eficaces en el temps i defensables jurídicament en els tribunals, la policia i fiscalies.
Des de Euskadi, defensem un model basc d’experimentació exportable, que permeti abordar la qüestió des de posicions realistes i defensables, el binomi diners-drogues mai va ser positiu per a les organitzacions de la societat civil involucrada en el fenomen de la drogodependència, nosaltres no anàvem a ser diferents..
És per això que veiem escenaris com el de BCN literalment explosius, són mes de 100 CSC els que operen amb milers de socis, en un estil molt semblat als coffeshops holandesos. Són un altre actor en l’escena cannábica i donaran que parlar, de fet agraïm públicament a la FEDCAC la seva explicació de la seva visió de l’escenari actual i de com hi ha molts CSC que els estan perjudicant amb les seves dinàmiques. Esperen s’entenguin de debò amb la CATFAC i puguin portar a bon port l’experiència catalana, tan evolucionada i que ens aquesta mostrant qüestions fonamentals.
Autoregulació
Una vegada convençuts de la capacitat de autoregular-ne, EUSFAC ha començat a treballar amb les autoritats per crear mecanisme de regulació dels CSC al País Basc. Participem, durant l’anterior legislatura del Parlament Basc, en una ponència específica sobre la regulació d’aquest tipus d’associacions. A l’inici d’aquesta primavera, aquesta ponència es convocarà de nou al parlament Basc, amb una altra vegada el consens de tots els partits polítics.
Creuen que la ponència durarà almenys un any i acabés amb un dictamen jurídic, en el qual es recolliran les vies necessàries per a la regulació especifica i autonòmica de les activitats d’aquestes associacions.
D’altra banda el IVAC( Institut Vaco de criminologia de Sant Sebastià) coordinat per Xabier Arana, aquesta treballant des de gener per la EUSFAC, construint un Codi de Bones practiques per a totes els CSC del País Basc, amb una redacció que inclourà una memòria competencial, un reglament intern i un marc d’actuació definit i concret. És la proposta de *EUSFAC, per recomanar una reglamentació supletòria en les disposicions estatutàries de qualsevol associació d’aquest tipus.
Així mateix, hem instat al Departament de Seguretat del Govern Basc a redactar i aplicar un protocol policial per a aquest tipus d’associacions, que permeti ala Ertzaintza definir si una associació aquesta sota les seves limitis estatutaris, o si els està sobrepassant i requereix d’un atestat i posada en coneixement al jutjat de la situació.
Actualment, el departament d’Interior o Seguretat del Govern Basc no persegueix a les associacions directament, però en cas de denúncia o de trobar una plantació es regeixen pel principi de la fiscalia de plantació a la vista és possible delicte contra la salut publica directe, confiscació i imputació i després en el jutjat ja decidiran.
Això aquesta portant greus conseqüències per als clubs bascos que veuen com se’ls porta a un procés judicial, en el qual el fiscal, creient que resol un problema, el creixen , manant a consumidors associats al mercat negre, ampliant el focus d’acció de traficants, màfia i altres micromercat sorgits de l’ambigüitat no regulatori, és a dir augmentant el perill per a la salut publica. Aquesta és una mica la nostra realitat, encara que l’Ertzaintza jo no deté, però si imputa i confisca amb les conseqüències que això genera sobre la vida de l’associació.
Si ells diuen que els falten directrius polítiques, EUSFAC les hi exigeix a l’actual Govern Basc i en aquestes estem.. En un clar procés de regulació per embut i per necessitat, i per descomptat tenim clar que és un tema incomodo per al PNB, també ho va anar per al PSE en l’anterior legislatura. No és menor la presència de poders fàctics i foscos que amenacen aquest procés, entre ells la fiscalia Antidroga, que sense saber ni com funciona un CSC i sense llegir les sentències absolutòries, segueix demonitzat en un clar seguiment caní de les directrius emanades de la Fiscalia antidroga de l’Audiència Nacional.
Per combatre aquestes amenaces, hem de saber dirigir el vaixell d’una manera que sigui defensable per tots els costats, és per això que des de EUSFAC fem una intervenció integral de conscienciar-se sobre autoritats, Parlament, ajuntaments i societat civil.
Tractem d’integrar a professionals jurídics que treballen a la universitat, tenim un discurs integrador i exercim una practica transparent que ens dóna confiança per operar en àmbits on s’elaboren les polítiques de drogues, com les comissions tècniques del consell assessor entre unes altres.
Mentre això succeeix en l’àmbit del jurídic, l’experiència s’està expandint cap a diferents parts del món. D’una banda està la labor de Martín Barriuso, malgrat la repressió que ha sofert per presidir Pannagh, no ha cessat la seva obstinació per seguir difonent el model, aquest any viatgés a llatinoamericà( Brasil, Uruguai, Xile i Colòmbia) i Europa per donar conferències sobre els CSC, així mateix a Euskadi segueix arribant gent de tot el món, però especialment d’Europa , Amèrica i Canadà, per veure com estem desenvolupant l’alternativa de polítiques de drogues.
El futur dels clubs
En compartir l’experiència, des de EUSFAC pensem que no és moment de mirar-se el melic, ni discutir entre models espanyols, sinó d’aprendre del que ja porta dècades en procés, l’experiència espanyola encara no ha arribat ni a la seva adolescència.
En la dècada del 2000, es va estabilitzar el mercat de tendes, distribuïdors, nutrients, bancs de llavors i revistes, en aquesta dècada del 2010 anem a veure com els CSC evolucionen, es professionalitzen i mercantilitzen.
Especulem on anem?, aquesta evolució ens porta a un escenari similar al de Suïssa, en 2006, molt més restrictiu? o per contra ens assemblem a la Califòrnia d’Europa amb tots els sistemes/ models operant en el mateix escenari?. Em pregunto que passaria si el Suprem es posiciona en contra, retrocediríem gairebé 15 anys. És com per pensar-li-ho, veritat?
Dictamen de Muñoz i Deu Ripollès
La EUSFAC encàrrec en 2011 un estudi a la universitat de Màlaga, als professors Juan Muñoz i Deu Ripollès, aquests van emetre el dictamen jurídic al juliol de 2012, ha estat publicat en el mes de gener de 2013 en la revesteixi Jutges per a la Democràcia.
De ben segur generarà un intens debat en la judicatura, de cara als Club Socials de Cànnabis, no solament millora la definició dels paràmetres a cuidar, sinó que planteja l’alternativa de reconversió del CSC d’Associació a Cooperativa, com a estructura mes adequada de cara a autoorganitzar el consum en totes les seves fases, des de la producció fins a la distribució, atenent al circuit tancat en totes les seves fases dinàmiques.
Cito textualment de l’Informe Muñoz i Deu Ripollès 2012 en relació a l’estructura de la autoorganització del consum;
“ L’estructura associativa que ha de permetre l’autoorganització del consum ha de con figurar-se de manera que previngui, tant la difusió indiscriminada de la droga a qualssevol persones susceptibles de consumir-la, com el foment de consums que puguin considerar-ne il·legals. En suma, s’ha de garantir una activitat social substancialment tancada sobre si mateixa.
Sense perjudici d’aprofundir més endavant en cadascun dels aspectes que anem a al·ludir, notes essencials d’aquesta estructura associativa convindria que anessin els següents:
– La modalitat social que sembla més adequada per a aquest tipus d’agrupació seria la de societat cooperativa de consumidors i usuaris.
– L’objecte social serà facilitar un consum controlat i responsable de droga, en els termes abans indicats, entre els cooperativistes. A tal fi, l’associació perseguirà controlar el cicle complet de producció, distribució i consum de la droga.
– La societat cooperativa es constituirà com a entitat sense ànim de lucre, a l’efecte del qual s’acomodarà a les previsions legals corresponents. Les aportacions socials no donaran dret a meritació d’interessos ni a remuneració.
– A l’efecte d’incrementar l’eficàcia en l’obtenció dels seus objectius, i prevenir efectes indesitjats, l’activitat social de cada societat cooperativa de consumidors s’especialitzarà en un determinat tipus de substància estupefaent o psicotròpica, amb independència que la seva preparació, o administració pels consumidors, pugui variar.
– La societat cooperativa de consumidors i usuaris estarà constituïda únicament per persones físiques, en qualitat de socis, socis de treball o socis col·laboradors.
– L’activitat social cooperativitzada, destinada en últim terme a facilitar un consum responsable i controlat de la droga, haurà de repercutir exclusivament sobre els socis de la cooperativa.
Això és solament un petit extracte de l’informe que de ben segur ens donarà pistes en aquest camí de llums i ombres que representa el moviment activisme cannábico en l’actual panorama social convulsionant que viu la península.
noticia: http://www.cannabis.info/ES/enciclopedia/5872-eusfac-un-shadu-en-el-camino-de-la-normalizacioacuten