Associacions amb pell de xai

Les associacions de consumidors de cànnabis sense ànim de lucre no són noves a Catalunya encara que en els últims anys el seu nombre hagi augmentat de manera exponencial. L’existència a l’Estat espanyol de locals on consumir marihuana no sembla ser un fet delictiu és un fenomen que a molts estranya i que ja ha generat certes polèmiques i literatura a la premsa, però el que pocs mitjans no han indagat és l’intent de les màfies per controlar el negoci de les drogues entre aquestes associacions i la suposada passivitat del govern davant aquesta situació. A la Revista Rambla no som menys i també hem volgut conèixer aquest fenomen a fons. Per això hem entrevistat a Jaume Prats membre del comitè editorial de la revista Cañamo i Josep … president de MACA i de la CatFAC els que ens han explicat l’evolució d’aquestes associacions, la situació actual i el futur que els espera.

Tu ets el president d’una associació cannàbica, (CTCC)?

-Jaume: Des dels anys 80 planto maria. Me’n vaig anar a la muntanya per poder plantar les meves plantes. Jo només plantava un parell de plantes, però llavors els meus amics me’n demanaven i vaig haver plantar-ne una tercera. Després més amics me’n van demanar més i vaig haver plantar-ne encara més. Algún dia venia la Guàrdia Civil i jo no podia justificar les plantes que tenia amb l’argument del consum propi. Va arribar un moment en que un ja no vol patir més i varem haver de buscar alguna solució: o els meus amics es plantaven les seves pròpies plantes o jo, si feia de pagès-granger havíem de buscar una manera d’evitar problemes. Llavors ens vam començar a organitzar i crearem una associació sense ànim de lucre amb l’objectiu d’estar tranquils jurídicament

I com ha evolucionat aquest món?

 

-Jaume: A base de sentències judicials. Nosaltres sempre hem anat buscant els buits que la llei ens permetia. Després de cada sentència judicial que alguna de les associacions hagués rebut, totes ens hem anat adaptant en funció d’aquestes. A Tarragona ja hi va haver un cas d’un sentència que ens marcà un rumb. L’associació ARSEC va plantar a Tarragona 330 plantes per als seus socis i l’Audiència va dir que ho feia bé, però després va ser el suprem qui es va treure de la màniga el delicte abstracte.

 

 La primera sentència que ens va donar seguretat a tots va ser la devolució de PANÁGH, una associació que va ser intervinguda per la policia, qui confiscà l’herba, però el jutge la va acabar tornant. Des de llavors fins ara ja hi ha cinc associacions que han vist la seva herba intervinguda i tornada per ordre judicial. Gràcies a aquesta primera sentència judicial en què hi va haver una devolució, la resta d’associacions van veure com s’havia de fer per no tenir problemes o almenys per tenir possibilitats de guanyar els judicis. Després però, cada jutge és un món i hi ha una gran inseguretat jurídica perquè no hi ha una regulació sobre aquesta matèria.

 

 Tanmateix, aquesta primera sentència va fer aparèixer associacions per tot arreu. Tot això va ser cap al 2006. El 2008 n’han sortit moltes més. Només al Garraf n’han sortit 10 aquest any. El creixement ha estat exponencial.

Una cosa que ens costa entendre és que us permetin plantar grans quantitats. Com us ho feu?

-Jaume: La producció exclusiva per als socis no és il·lícita, sempre que sigui per al circuit tancat d’associats. Ara, la policia, el jutge, el fiscal … podrien dir-me en un moment donat que aquesta marihuana que es produeix és superior a la permesa per la quantitat de socis establerts, i que és per a un mercat, amb la qual cosa s’hauria de demostrar el contrari en el judici, però abans ja s’hauria intervingut la plantació, ens haurien putejat, ja al calabós, etc., i després hi vas, ho demostres i tornem-hi.

Entrant una mica en el tòpic, si jo vaig al bar puc demanar una ampolla d’absenta i donar-li fins a morir, i per fumar ens hem de amagar? No conec ningú que hagi mort per fumar …

-Jaume: Si beus és el teu problema però si fumes pots molestar. Jo entenc que el consum de cànnabis quedi prohibit als bars perquè molestes a la resta igual que amb el tabac i sobre els col·loques.


Però jo puc fumar al carrer?

-Jaume: Actualment no perquè és tinença il · lícita.

Jo tenia entès que podies plantar 4 plantes per consum propi i això era legal. És cert?

-Josep: Això és el que ens fan creure, però això és totalment arbitrari. No està regulat. Depèn del policia que toqui. Pot interpretar que les plantes que tens són per a consum propi o no. Si volen et poden “empurar” amb tres plantes.

Com veieu el futur de les associacions?

-Jaume: Estem molt preocupats. Jo fins ara em creia que era un procés que podia funcionar i tirar endavant, però tal com està succeint últimament, jo estic molt preocupat que no tots siguem els mateixos. Molta gent s’ha disfressat amb pell de xai, però hi ha més llops que bens de veritat. Molta gent s’ha aprofitat d’aquestes associacions per fer negoci i això, si no hi ha un canvi de lleis, és il·legal.

Però no hi ha garanties?

-Jaume: Les garanties són les que ens han dictat les sentències però hi ha clubs que primer planten i després busquen socis i això pot ser interpretat com tràfic de drogues. ¿Clubs que només començar aconsegueixen inversions de 200000 euros per a un local social i després busquen els socis? Això vol dir que d’alguna manera han de recuperar la inversió. Això pot significar tràfic. En la majoria d’associacions no hi ha democràcia. Tot això ha arribat fins a límits preocupants. En algun lloc fins i tot arriben persones amb maletins, truquen a la porta de clubs, i ofereixen tot tipus de marihuana. Això pot ser la màfia xinesa, la búlgara, la italiana, la de la seva puta mare.

-Josep: Estan extorsionant ara mateix a associacions perquè comprin a les màfies i tot això passa quan nosaltres des de fa 4 anys vam advertir al Govern català que això estava passant. El Govern català no ha pres mesures al respecte, només ha fet que regats i ara tenim persones amenaçades, extorsionades … i crec que això pinta que l’Estat deixa que això passi amb la intenció de tombar el nostre projecte. Personalment estic molt fastiguejat.

Però vosaltres heu parlat això amb els Mossos d’Esquadra?

-Josep: Hem parlat amb el Departament de Sanitat de la Generalitat i amb diputats de la comissió de sanitat. Nosaltres ens hem posat en això pensant que l’Estat ens protegiria. Nosaltres ens interessem perquè som petits i hi ha una desprotecció total amb nosaltres. Nosaltres denunciem que el mercat dels drogues no ha de ser il·legal. El nostre sistema fa que tot això sigui transparent. Nosaltres portem 5 processos judicials. És tan lenta la regulació que les màfies tindran temps d’entrar en aquest món nostre d’autoconsum. Estem indignats.

¿I com va néixer la MACA?

-Josep: Nosaltres érem 7 col·legues que plantàvem per a nosaltres. Érem un cultiu col·lectiu. Jo plantava a casa però ens vam quedar embarassats i una cosa i l’altra no lligaven. Llavors jo seguia el cas PANÁGH, i quan vam veure la sentència ens varem llençar a la piscina i crearem l’associació. Una de les primeres coses vam fer amb la MACA va ser federar-nos i quan ho vam fer, ens en vam adonar de que estava tot organitzat. Ens van presentar a la junta directiva i amb aquesta començarem uns primers projectes.

 La guia de clubs marca un punt d’inflexió. Això és un recull de sentències judicials i una guia de com muntar una associació. Això va generar l’explosió d’associacions que tenim ara. Nosaltres volíem associacions que funcionessin bé però després van aparèixer els problemes amb les màfies. I aquest problema, és curiós perquè només es dóna a Catalunya. Tu vas a València o Saragossa i no passa res del que passa a Catalunya. Fora de Catalunya hi ha associacions que respecten el model de la FAC i funcionen bé, i si et passes ve la  nacional i acabes a la garjola. El que passa a Catalunya és preocupant.

Heu tingut problemes amb la justícia?

-Josep: El setembre de l’any passat vam tenir el primer problema judicial a la MACA de Sants. Però els primers problemes van ser per cultius un en Pinell de Brai i l’altre a Lloret de Mar.

 De què us van acusar?

 -Josep: De cultiu de marihuana.

 Però si teniu permís?

-Josep: Això és arbitrari. De l’únic que et serveix l’associació és per quan vagi al judici tenir arguments per defensar-te, però del judici de no te’n salves.

Però no hi ha una quantitat per al consum propi?

-Josep: No pots tenir res. El consum propi està permès, però la tinença està prohibida.

Llavors com pots defensar davant del jutge?

-Josep: Per la inseguretat jurídica. El jutge pot dictaminar que la marihuana que tens és per consum o no. És arbitrari.

Vosaltres viviu entre les interpretacions dels jutges. No està ben regulat?


-Josep: No està regulat ni el cultiu ni la tinença. Nosaltres estem aquí per canviar la Llei 1/1992, coneguda com a llei Corcuera, que és la de seguretat ciutadana. En aquesta llei es tipifica que tota tinença és il · legal, però el consum no. És una incongruència.


Com ho feu per portar el material als clubs?

-Josep: Ens saltem la llei perquè fem desobediència civil contra la Llei 1/1992, una llei injusta que està mal formulada i hauria de refer. Aquesta llei es fa en els 80 per controlar el consum d’heroïna a la via pública, però això ja no és un problema actual. La llei diu que el consum de substàncies il · lícites és il · legal i el deixar-se estris d’aquest consum a la via pública també és il · legal. Això es fa perquè la gent no es xut en els portals de les cases i deixi allà les xutes. Nosaltres defensem que la llei hauria de tipificar el nombre de plantes permeses i la tinença. Nosaltres diem que uns 4m2 de cultiu per persona, un mínim de 30 grams per portar per la via pública i un mínim d’1 kg de tinença a casa haurien de ser legals.


Per què ataquen la maca?


-Josep: A la maca l’ataquen perquè no els interessa el que diu políticament. Sense ànim de lucre, democràtic, cercle tancat, consum a la carta … això fa que no pugui sortir els diners per cap costat. Fins proposem que els ingressos estiguin al banc.
Us veig desanimats

-Josep: Portem 4 anys dient a tothom el que passarà i dient les mesures que cal prendre i el govern passa. Jo el que penso és que al govern o no li interessem o ja li interessa el que està passant actualment. Em veig amb els ossos a la garjola fent vagues de fam i que ningú m’escolti. Hi ha un 75% d’associacions que no són correctes …

 
 

Noticia:http://www.revistarambla.com/v1/sociedad/entrevistas/1548-associaciones-de-cannabis