Innovadora i pionera. Així es defineix la proposició de llei de les associacions de consumidors de cànnabis, que es debatrà i s’aprovarà en el pròxim ple del Parlament, el 28 de juny, just un any després que entrés a la cambra catalana per a la seva tramitació, amb l’impuls de la plataforma d’associacions de consumidors, unides en La Rosa Verda , que van aportar les 50.000 signatures obligatòries per poder tirar endavant aquesta iniciativa legislativa popular (ILP). Actualment, a Catalunya hi ha 721 associacions de cànnabis inscrites en el registre d’associacions de la Generalitat, de les quals prop de la meitat es concentren a la demarcació de Barcelona i 154, a Barcelona capital.
Oriol Casals, portaveu de La Rosa Verda i director jurídic de l’Observatori Civil de Drogues, afirma que els consumidors i les associacions se senten satisfets per la norma que finalment s’aprovarà després “d’un procés enriquidor” a la comissió de Salut, en què més d’una trentena d’experts van explicar als diputats els pros i contres de legislar sobre el cànnabis. “Es respecta l’esperit de la llei que proposàvem i en alguns casos es millora. És un pacte social. És una llei elaborada amb diferents sensibilitats”, manifesta Casals, que alhora destaca que “és la primera llei, a escala europea, que és realista, que permet un consum lúdic del cànnabis, no només terapèutic, i que en regular el cultiu”.
El portaveu de La Rosa Verda indica que ja ha enviat la llei catalana a entitats d’Anglaterra i Alemanya que hi estan interessades. A l’Estat espanyol, per ara, només continua vigent una norma franquista, la llei d’estupefaents del 1967, lamenta Casals. A Catalunya, la Generalitat va establir unes recomanacions davant la dificultat d’equilibrar interessos de salut i de seguretat, i diferents ajuntaments han aprovat ordenances per regular l’obertura d’associacions de cànnabis; estipulen, per exemple, que no siguin a prop d’escoles.
La nova llei catalana estableix que el consum de cànnabis per adults, en l’àmbit privat, és “una opció que forma part de l’exercici del dret fonamental al lliure desenvolupament de la personalitat”. També s’hi assegura que “s’ha constatat la ineficàcia de les polítiques prohibicionistes per a la reducció del consum i del tràfic de drogues”, i que la societat aposta per “polítiques de drogues sobre la base de la reducció de riscos i dels danys”.
La llei té 39 articles que s’estructuren en nou capítols. Els principals conceptes són:
Els associats tenen drets sobre la gestió de l’associació i el control del cànnabis. També tenen deures, i força. Han de complir la normativa, com ara facilitar la documentació que se’ls requereixi. Es pot perdre la condició d’associat si es transmet a terceres persones la substància rebuda a títol personal, o haver consumit “fora de l’àmbit privat” o en condicions que perjudiquin altres persones o menors.
També s’hi detalla que el conreu per a l’autoabastament de l’associació no pot superar la producció anual de 150 quilos d’unitats florides en sec. Amb aquesta quantitat es pot donar servei a un club d’entre 500 i 1.000 associats, segons els experts. Pel que fa al consum personal, cada associat no pot excedir de 60 grams mensuals, mentre que per a associats de 18 a 21 anys la quantitat es redueix a 20 grams mensuals. Aquesta quantitat pot ser augmentada només si és per motius terapèutics. L’associat ha d’esperar-se quinze dies des de la seva inscripció al programa d’autoabastament fins a obtenir la primera dispensació. També es regula el transport de la mercaderia des del lloc on es produeix a l’associació i es prohibeix que es faci en transport col·lectiu. I s’han de fer analítiques de la substància per varietat i collita.
Info: El Punt Avui
