En plena campanya electoral l’alcaldable (ja no futur alcalde) Xavier Trias va reobrir el debat de la regulació dels clubs socials de cànnabis, apostant per una òptica força prohibicionista. En altres espais del bloc ja hem exposat la nostra opinió al respecte (vegeu ‘Marihuana en temps de crisi’) alhora que hem deixat clara la nostra visió sobre el consum adolescent (I si fumen porros, què?). Caldrà veure quin gir s’obre amb els nous resultats electorals.
Sempre hem defensat:
‘El debat a plantejar doncs no és sobre quins problemes provocarà aquest cultiu. Sinó com construir un procés constructiu de regulació legal del consum de cànnabis.
Ha quedat sobradament demostrat que les polítiques sobre drogues són problemàtiques, generant més problemes que no solucions. I contraproduents, ja que augmenten el consum malgrat el pretès control de l’oferta. El repte és obrir el debat de la regulació legal, mal anomenada legalització. Sense pors ni embuts. Vist el què, tenim poc a perdre. Això sí, utilitzem un discurs madur i coherent. És a dir,reconduir la inversió a perseguir l’oferta a afavorir una demanda controlada: major dedicació en educació i prevenció. El consum de drogues genera beneficis a qui en participa de la venda i crea conflictes a un sector de la gent que les consumeix. Ara més que mai hem de saber “vendre” l’abstinència com una de les millors eines per evitar-se problemes. I aquesta no només passa per ser abstinent, sinó per fer un bon ús de la prudència, la conseqüència i el sentit comú (“comú?”). Però no hem d’utlitzar-la en exclusiva. Doncs negarem una realitat present i que seguirà essent. Centrant-nos en el cànnabis, potser caldrà apostar per educar en la responsabilitat. I no en un missatge sobradament ineficaç –i poc realista- tipus “No a les drogues”.’
O bé:
‘El consequent discurs preventiu i d’atenció dificílment respon a aquestes necessitats més evidents: com fer que aquelles persones a les que ens dirigim ens escoltin, o que els resultem útils? Com passar de grans campanyes a missatges clars, propers i que generin responsabilització? Com establir mecanismes de seguretat vers pràctiques problemàtiques? Com agrupar informació, coneixement, experiència, utilitat de la informcaió? Com evitar que el model de ‘la informació objectiva i de caràcter científic’ sigui el dogma dominant? Hem incorporat noves metodologies, com la reduccció de danys. Però, hem acceptat la filosofia de base? Som conscients del fons del discurs d’aquesta filosofia de treball?’
De fet, farà dues setmanes, i gràcies als amics d’Eines presentàvem a Cornellà la sessió ‘Quan la Maria va de casa a l’Institut. Sobre els consums adolescents de cànnabis’. Un privilegi poder-ho fer al costat de persones com en Jaume Funes o Carles Sedó. Us deixem la presentació:
Quan la Maria va de casa a l’Institut from SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers
Info: Sobre Drogues.net