Els Clubs Socials de Cànnabis són associacions sense ànim de lucre que s’auto abasteixen i distribueixen cànnabis entre els seus propis socis, tots majors d’edat i en un àmbit privat, reducció de riscos associats al mercat clandestí i a determinats usos del cànnabis.

Aquesta nova realitat està essent objecte d’atenció per part dels poders públics. El Departament de Salut presenta davant el parlament els criteris de Salut Pública per orientar a les associacions i clubs socials de cànnabis sobre les condicions per l’exercici de la seva activitat.

A la proposta que la Conselleria de Salut va presentar al Parlament, no s’hi pot objectar les seves bones intencions en la mesura que, recull suggeriments sanitaris i administratius als quals podran acollir-se les associacions Cannàbiques, ara bé, el criteri “orientatiu” de la normativa fa que aparegui la maça municipal.

Una maça que ja han agafat , Ajuntaments con els de Vilanova i la Geltrú, Mataró, Badalona o L’Hospitalet que han suspès la concessió de llicències a clubs socials privats i locals destinats al consum d’aquesta substància. Altres con els de Sarrià de Ter o Castelldefels han implementat ordenances que dificulten (o impossibiliten) la perdurabilitat d’aquestes associacions ja existents (i l’existència de les que podrien haver-hi) als seus municipis.

Municipi com el de Sarrià de Ter o Castelldefels han agafat la mamaps castelldefelsça per la part de la base del pal i colpejant a las associacions fins a 700 o 1000 metres de distancia dels equipaments municipals, considerant, que d’aquesta manera, estaran mes segurs i protegits dels consumidors de Cànnabis. Aquesta maça no nomes colpeja a distancia, sinó que també vulnera al dret fonamental a la salut, al lliure desenvolupament de la personalitat i la perspectiva que ofereixen les associacions de Cànnabis a la “Reducció de danys i riscos” en l’abordatge dels problemes socials i sanitaris ocasionats per l’ús de drogues.                                                          

Funcionem amb un codi ètic molt estricte, en cap cas es permet la publicitat, ni la entrada de menors a les associacions, no entemen la por de les administracions que han conviscut amb el consum de drogues als carrers i parcs durant molt de temps, i conviuen amb total normalitat amb establiments oberts al públic que comercialitzen alcohol i tabac, substàncies mes perjudicials per l’ésser humà i que provoquen moltes morts al dia.                         Maps

No voler obrir els ulls a una nova gestió de plaers, es condemnar a la població a repetir els mateixos error que han creat la inoperativitat del sistema judicial i policial, que malgasta recursos públics, promou la deshonestedat i la mentida, deixa als menors desprotegits, promou la infra-utilització de les drogues en l’àmbit de la teràpia, maximitza els riscos sanitaris i promulga una ciència viciada que aboca a la desinformació.

Les associacions de Cànnabis no haurien de ser compreses com un problema, sinó com una realitat social establerta a partir de la qual trobar solucions.