Com començaria la teva biografia?
Començaria a Cervera, terra endins… passaria per Barcelona i se n’aniria mar enllà… Cul inquiet, apassionada de lluites vàries, intentant aportar granets de sorra en el camí cap un món just de persones lliures, i és clar, en aquest camí m’hi havia de trobar els amics i les amigues antiprohibicionistes!
Què en saps de la CatFAC?
Jeje, em sona 😉 Vaig conèixer la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya el 2012 i des de llavors no he parat de conèixer bona gent que es deixa la pell implicant-se per participar en la construcció d’una societat oberta, sense estigmes ni hipocresies, inclusiva amb totes les mirades i necessitats.
Persones amb històries de vida complicades justament per la seva condició de lluitadores en un sistema que massa sovint els persegueix, que han fet un esforç brutal per construir-se, organitzar-se i teixir ponts amb altres moviments.
Com veus el futur del Cànnabis?
De color verd esperança! Veig el futur del cànnabis com una oportunitat, com un primer pas per canviar moltes d’altres coses. Per avançar en una societat de drets, més empoderada, preparant les persones per prendre lliurement i conscient les seves pròpies decisions.
El futur del cànnabis passa per una regulació. Passa per reconèixer i acompanyar el model social que han creat les persones usuàries a través de les associacions. Passa per obrir un camí imparable que vetlli per la salut des del coneixement i el sentit comú.
Et toca escollir, pastilla vermella o pastilla blava?
Vermella, sempre! Encara que això et suposi, de vegades, frustració i impotència. Cal conèixer, reconèixer i sumar esforços per generar canvis. Una pastilleta que, si es vol, s’ha de prendre cadascú perquè la transformació social comença sempre amb la individual.
Vaporitzador o galetes? Hi ha moments per tot en aquesta vida! Oportunitats per a millorar l’autoconeixement i saber que és el que ens agrada i el que no.
Algun consell? doncs m’encanta aquell que ens donen des de fa anys els companys i les companyes d’Energy Control… “menys riscos i més plaers!”
Acaba la frase… “les drogues…” són utilitzades massa sovint, per aquells qui governen, com a excusa per perseguir, estigmatitzar i defugir els reptes socials. Cal centrar la mirada en les persones: empoderament, igualtat d’oportunitats, acompanyament i informació perquè els consums (i la vida en general…) siguin lliures i responsables.