Com començaria la teva biografia?
El meu signe zodiacal és balança, això implica que quan he fet coses bones, he hagut d’anivellar la balança fent de dolentes. Els aprenentatges sovint han estat durs, però molt menys que els desaprenentatges.
Què en saps de la CatFAC?
No he seguit gaire la trajectòria del la CatFAC. De fet coneixia una mica a altres entitats com l’ARSEC o persones del moviment cannàbic com l’estimat difunt amic Gàspar Fraga, que van plantar les llavors del que crec que està passant avui -en les nostres contrades- entorn d’aquesta sagrada planta.
Com veus el futur del Cànnabis?
Es tracta d’una planta sagrada que s’ha profanat i això va clarament en contra de les persones. Sagrat vol dir espiritual, és a dir, que té un ens darrere seu, immaterial, intel·ligent i savi, que si no es respecta, sol ser bastant implacable. Com deia la tonada d’un ícaro a la selva amazònica per ajudar a persones enganxades al cànnabis: “mari mari marihuana, mari mari mariposa, no me obligues a volar”. Això implica que es reconeix una voluntat més enllà de la persona.
Les plantes són éssers intel·ligents, molt més antics que els humans en el planeta, per tant, han acumulat més informació i poden donar coses molt bones si se’ls respecta, però molt dolentes si se’ls banalitza. És típic de la nostra societat creure que les plantes o la terra o els animals estan a la nostra disposició perquè no tenen consciència ni ànima. Amb aquests arguments es sostenia l’esclavitud humana.
Et toca escollir, pastilla vermella o pastilla blava?
El problema és el daltonisme, de vegades és difícil distingir entre el vermell i el blau, sobretot en les condicions en les que ens movem: materialisme, racionalisme, cientifisme, consumisme, hedonisme, etc.
Per disciplina, de tant en tant, vaig al centre Takiwasi al Perú, a aïllar-me 10 dies a la selva per dietar plantes, fer dejunis, purgues i altres tècniques per a poder trobar-me cara a cara amb els meus dimonis. És dur, però pel camí del plaer no s’avança gaire en l’auto coneixement.
Vaporitzador o galetes?
Es tracta d’una pregunta que suposa que és una opció, com prendre calamars a la romana o a la planxa, però recordo que el plantejament de prendre una planta sagrada és ritualitzat. I el ritu no és quelcom inventat, sinó tecnologia espiritual revelada, amb els seus procediments d’iniciació, regles i demés. Encara que des d’una perspectiva de reducció de danys, tal i com es planteja la relació amb la mil·lenària Ganjah per Catalonia, també es podria contestar que vaporitzant es pot regular millor el nivell d’efectes a assolir (i s’estalvia fum als pulmons). Desaconsello fumar-se les galetes, són difícils d’embolicar amb el paper d’arròs. Seriosament, les urgències sanitàries per cànnabis es solen donar per ingestió.
Algun consell?
Les Luthiers deien: “Si la muntanya ve cap a tu… Corre és un allau!” És a dir, quan un pren marihuana i comencen a passar coses negatives en diversos àmbits (parella, feina, estudis, judicial, salut, conducció, família, economia, etc.) és millor moure’s per a no quedar sepultat sota l’allau. I amb això de moure’s no hem refereixo a anar al dealer o a regar les plantes o a encendre un mai. L’addicció a la marihuana és progressiva i subtil, però complexa d’abandonar. Es tracta d’una qüestió molt mental i s’arriba a confondre que el pensar i el sentir o el viure és el mateix. Moure’s vol dir pacificar-se amb la planta i això implica demanar-li que et deixi anar de forma sincera i autèntica. A partir d’aquí hi ha tot un procés d’abandonament de l’hàbit.
Acaba la frase… “les drogues…”
No són bones ni dolentes, sinó tot el contrari.
¿Pots recomanar-nos a algú per a la Fulla ?
Xavier Major.