En motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, l’Hospital del Mar en la última sessió científica i divulgativa del centenari del centre, organitzada pel seu Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD), ha organitzat una taula rodona on es van presentar totes les informacions i opinions al voltant de l’ús del cànnabis, incloent la proposta de les persones usuàries.
El debat va comptar amb experts en cànnabis de Catalunya, van disposar de quinze minuts per intervencions, on van exposar els seus arguments científics a favor i en contra de la utilització del cànnabis. La taula rodona “El dilema del cànnabis” va aportar informació completa sobre què és i com actua el cànnabis, que hi ha de cert sobre els beneficis que pot tenir com a indicació farmacèutica en els casos d’espasticitat musculars, tractament oncològics o fins i tot per la fibromialgia. També va abordar les conseqüències que té aquesta substància sobre la salut del jovent que inicien el seu consum en un moment en què el seu cervell és més vulnerable perquè està en plena maduració, parlant de com actua sobre el Sistema Nerviós Central. Amb un públic majoritàriament provinent d’estudis de Medicina de la UAB i l’Escola Superior d’Infermeria del Mar, la Sala Josep Marull mostrava l’interès que el Cànnabis desperta en el camp de la medicina i mostrava una sala plena de gom a gom.
La jornada va donar inici amb les intervencions de Rafael Maldonado, catedràtic de Psicofarmacologia de la UPF, desmentint la creença popular que el Cànnabis no té greus efectes a llarg termini en la salut. “Un consum baix no sigui massa neurotòxic, no obstant això, els grans usuaris de Cànnabis manifesten alteracions estructurals en determinades regions cerebrals, així com símptomes de psicosis”. Argumentat amb la interacció que aquesta substància realitza en l’hipocamp i l’amígdala són dues estructures nervioses relacionades amb les emocions i la memòria el primer, i la por i l’agressió la segona. El cervell té la particularitat de contenir una gran quantitat de receptors cannabinoides, aquells als quals s’uneixen els metabòlits del cànnabis per exercir la seva acció. Aquestes estructures cerebrals s’atrofien entre un 7 i un 12% segons un estudi publicat en Arxius of General Psychiatry al maig de 2008. Des del punt de vista de Maldonado qüestiona les propietats terapèutiques de la planta, no només per la quantitat de principis, sinó “perquè es desconeix com interactuen”.
Segons l’especialista Magí Farré, catedràtic de Farmacologia de la UAB i mitjà del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, va exposar als assistents que la droga és qualsevol substància exògena, d’origen natural o sintètica que té la capacitat de generar canvis físics i psicològics. En el consum es poden incloure drogues classificades com a lícites (tabac, alcohol i fàrmacs) o il·lícites (marihuana, èxtasi, cocaïna, pasta basi, etc.). Les aparents sensacions noves que s’experimenten amb el consum de drogues solament són el resultat de l’expressió d’una toxicitat que les drogues exerceixen en l’àmbit cerebral. L’ús repetit de les drogues genera tolerància i dependència. La primera, es refereix al fet que es necessiten dosis cada vegada majors per experimentar els efectes inicials de la droga i, la segona, implica que l’individu necessita imperiosament continuar el consum de la droga, per la qual cosa, si no l’adquireix, manifesta una sèrie de símptomes que indiquen la seva dependència física i psicològica. “Del Colocón a la intoxicació greu hi ha un marge molt petit“, assegurat Farré.
Marta Torrens, rectora del procés d’Addiccions de la INAD , va mostrar la seva preocupació en què el 8% de la població entre 15 i 64 anys ha fumat alguna vegada cànnabis, segons les dades de l’enquesta ESTUDES espanyola, 2012-2013, focalitzant l’alarma en estudis que demostren com el cànnabis afecta especialment els menors de 21 anys, quant al rendiment escolar i cognitiu i la capacitat de memoritzar i de com, quan hi ha una predisposició genètica, pot facilitar el desencadenament precoç de malalties mentals com l’esquizofrènia que d’una altra manera haguessin trigat molt més o fins i tot no haguessin arribat a aparèixer i que tindran conseqüències d’ordre sanitari per a tota la seva vida. Els efectes neurotòxics del cànnabis són més acusats com més precoç és l’inici en el consum i com més gran sigui la quantitat que es fuma. «No hi ha una edat segura per començar, encara que és cert que el risc disminueix a mesura que es compleixen anys i és major si es fuma abans dels 16», adverteix Marta Torrens.
La veu més crítica va venir a càrrec de Miquel Casas, catedràtic de Psiquiatria de la UAB i cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, que va enumerar els efectes secundaris del consum de cànnabis basant-se en estudis científics, que constaten que hi ha una vinculació clara entre alguns trastorns com per exemple el dèficit d’atenció i l’addicció al cànnabis “Qui digui que no hi ha relació que llegeixi literatura científica i no els llibres que venen a la Rambla”. Casas, va exposar que el cànnabis ha acompanyat la humanitat des de sempre, però el Cànnabis que es consumeix en l’actualitat no és el mateix el que es consumia als anys seixanta o setanta. Les plantes conreades a l’interior són 10 o 15 vegades més potents “Això vol dir que quan un jove assegura que consumeix dos o tres porros és com si consumís 20 dels quals fumaven els hippies”. El consum habitual de cànnabis, especialment entre els adolescents, pot tenir conseqüències greus sobre la salut i, per tant, en lloc de trivialitzar-ho o justificar-ho al·ludint a les seves propietats terapèutiques, “s’hauria de controlar i prohibir”.
Gemma Lago, Coordinadora de la CatFAC (Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya), aportava la veu de les persones usuàries al debat, exposant que més enllà de discursos apocalíptics i interpretacions moralistes, el consum de cànnabis està assentant en la societat, sense cap control sobre la substància i sense la informació necessària que permetria a les persones usuàries realitzar un ús responsable del seu consum, coneixent les seves conseqüències i minimitzant els riscos associats al seu consum. L’alternativa que presenten les associacions cannàbiques en una nova via oberta des de la intel·ligència col·lectiva, que no pretén banalitzar el seu consum, sinó tenir un punt d’interacció amb les persones usuàries on conèixer els seus consums i aportar la informació necessària per ser responsables de les seves decisions com a persones majors d’edat. La futura regulació suposarà que es controlin la concentració i qualitat i es limiti l’edat de consum i els punts d’accés. Posar el focus en les persones i no en la substància, amb la implicació de les institucions sanitàries. Des del cànnabis es vol contribuir a la construcció d’un món en què l’eix central siguin les persones i els seus drets i les seves llibertats, i l’establiment de la les associacions Cannàbiques és un reflex d’això, on persones s’uneixen per aconseguir els seus objectius comuns, desenvolupant la seva activitat allunyades d’un sistema capitalista on el benefici econòmic és l’únic que importa.
Van tancar la sessió Joan Colom, subdirector general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, la intenció del Govern és que el consum de cànnabis tingui un impacte menor en la salut pública i que es descriguin les normes de forma més clara. D’aquesta manera, implicar a les associacions cannàbiques permetrà treballar en plans de prevenció dirigits a aquest col·lectiu, ja que l’obligació del Govern és buscar totes les polítiques efectives per reduir la drogodependència de la població, esquerdejant-se també als quals consumeixen drogues. Colom, va explicar que el treball s’està duent a terme amb actors de diferents àmbits, com a policia, justícia, partits polítics i associacions, té l’objectiu de “millorar la situació actual”. La sessió va ser clausurada per la gerent del Parc de Salut Mar, Olga Pané, que amb aquest debat va donar per finalitzats els actes commemoratius pels 100 anys de l’Hospital del Mar des de la seva inauguració, pioner en creació de la Unitat de Toxicomanies en 1981, un camí que li ha portat a compaginar l’atenció sanitària amb la recerca aplicada a la clínica, sent centre de referència i els seus professionals, experts de reconegut prestigi nacional i internacional. Durant els anys ’90, l’equip de toxicomanies de l’Hospital del Mar desenvolupo els programes de Tractament de Manteniment amb Metadona (TMM) , creant un dels primers programes de prescripció i dispensació de metadona en el CAS-Barceloneta, que va ser referent a nivell nacional i internacional en la implementació d’aquest tractament basat en el coneixement científic. La història de l’Hospital de Mar està molt relacionada amb els avanços en el coneixement de les noves realitats entorn de les addiccions i d’aplicació dels nous coneixements a l’assistència clínica.