Des de la CatFAC, el passat dilluns 21 de Setembre, vam tindre el gran honor de participar en la jornada, co-organitzada per la Open Sociaty Foundation, la Direcció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ICEERS, “Societats, Estats i Mercats: Diàlegs sobre polítiques de drogues en el marc de la governança” , compartint taula i debat amb Joan Colom, Subdirector General de Drogodependències, Jordi Vaquer, Director de l’Open Society Initiative for Europe, Ben de Loenen, Director Executiu de la Fundació ICEERS, Gemma Calvet, Jurista i Màster europeu en Justícia Criminal i criminologia crítica, Jaume Funes, Psicòleg, educador i periodista, Constanza Sánchez, Coordinadora àrea de lleis, polítiques i Drets Humans d’ICEERS, Bernat Pellissa, Ex-alcalde de Rasquera i president de l’Observatori Civil de Polítiques de Drogues, Martin Jelsma, Expert en polítiques de drogues en l’àmbit internacional i representant del TNI Holanda, Juan Muñoz, Catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Màlaga, i on vam conèixer les reflexions dels autors, Òscar Parés i José Carlos Bouso, de l’informe “Fer de la Necessitat, Virtut. Polítiques de drogues a Catalunya, de l’acció local cap al canvi global” que és el primer estudi de la sèrie Lliçons en Política sobre Drogues que explora i documenta la formulació de polítiques de drogues a nivell territorial com l’exemple que suposa Catalunya dins d’Espanya.
La jornada va centrar la primera part del debat “La Reducció de Danys com a motor del canvi en el marc de les polítiques de drogues” en la necessitat d’un nou enfocament al consum de drogues, basat en l’acompanyament i assessorament de les persones usuàries, deixant enrere les actituds repressives i punitives realitzades fins ara. El sector defensa el discurs de la reducció de danys, que parteix del fet que les substàncies estan presents en el nostre context. A partir d’aquí es treballa perquè generin els mínims danys possibles. L’altre corrent, el prohibicionista es basa en fer el possible per eradicar les drogues del nostre context. El prohibicionisme s’amaga amb qüestions morals i científiques, per justificar la prevalença d’una política repressiva del consum. Però tard o d’hora s’haurà d’afrontar una mirada sensata que eviti els danys del prohibicionisme que ja ha quedat demostrat que genera molt més problemes que solucions.
La segona part de la jornada, sota el títol “Cànnabis: Entre la normalització, la prohibició i la regulació” comptava amb quatre persones a la taula que, des de la seva experiència, aportaven informacions interessants sobre l’evolució de la lluita cannàbica. En aquest context Gemma Llago, coordinadora de la CatFAC, ha explicat com l’associació cannàbica neix com a resposta col·lectiva per autoabastir-se de cànnabis entre les persones consumidores. És a dir, les persones cultivadores i les persones consumidores és planten en la defensa dels seus drets i llibertats i aporten una solució a la seva gran reivindicació: acabar amb el mercat il·lícit, canviar el paradigma prohibicionista i defensar els drets de les persones consumidores. Les associacions cannàbiques, que tot i portar molts anys de recorregut, veiem que ens últims anys estem vivint amb l’accelerador posat sense descans, som col·lectius de persones, majors d’edat, prèvies consumidores que s’agrupen en entitats que es caracteritzen per ser sense ànim de lucre, democràtiques i espais que van molt més enllà de la distribució d’una substància per fomentar, en molts casos, activitats culturals, socials i polítiques entre el grup. Ens cal d’entrada aconseguir una majoria social que més enllà de tenir normalitzat el consum de cànnabis aposti per un canvi de polítiques, ens cal sortir de l’endogamia i apostar pel treball en xarxa amb altres moviments socials, ens cal voluntat política imprescindible per liderar els canvis legislatius necessaris per aconseguir una regulació integral, ens cal implicació de les persones usuàries, dels col·lectius que les representen per formar part de tot el procés i seguir amb aquest joc de pressions a tots nivells que ens ha de permetre fer el canvi global.
Un canvi que té l’ull posat a l’Ungass de 2016, per a M. Jelsma la possibilitat que temes polèmics com la regulació del cànnabis i la reforma dels tractats ocupin un lloc destacat en l’agenda és, en el millor dels casos, escassa. La sessió especial sobre el problema mundial de les drogues en 2016, haurà de reconèixer l’enfocament alternatiu de regions com Estats Units, Uruguai o Xile que contradiuen les actuals convencions internacionals en matèria de lluita contra el narcotràfic, realitzat un balanç sincer del funcionament de les actuals polítiques , les seves metes no complertes. En tot cas, encara que no acabi suposant un gran canvi si que obrirà escletxes a altres experiències i a debats que poc a poc ens encaminin a una nova arquitectura política internacional més coherent.
A estat un plaer poder compartir experiències i reflexions de tan alt nivell, que ens ajudin a establir i crear noves alternatives de gestió i diàleg davant els usuaris i les usuàries de drogues, agrair a l’organització l’oportunitat i aplaudir la iniciativa que ens permet créixer com a organització. La realització d’aquest informe permet deixar constància d’un procés que encara està viu i en construcció, compartir internacionalment l’experiència de Catalunya i seguir impulsant, des d’iniciatives locals, un canvi global.