Les associacions de persones usuàries de cànnabis volem participar.
Per una regulació per tothom, fes sentir la teva veu!
Des de la Federació Catalana d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC) volem felicitar a les administracions d’aquest país per, com en d’altres àmbits, disposar la mirada als moviments d’Europa i a nivell internacional que avui ens apunten a ser valents i fer un pas endavant fent polítiques de drogues que prioritzin la salut de les persones consumidores i l’actuació sobre els riscos i els danys associats al consum, acabant així amb la prohibició i la lluita contra les drogues que ha generat més víctimes i problemes que les pròpies drogues.
Les associacions de persones que consumim cànnabis venim d’un recorregut de lluita social per fer reconèixer els nostres drets civíls. La nostra veu va iniciar-se a través de l’autocultiu que poc a poc va agafar la forma d’agrupacions col•lectives de consumidores per tal de sumar esforços i representació. Avui, formem part del tercer sector d’aquest país i treballem activament per la cohesió social, la normalització de l’ús terapèutic del cànnabis i la reducció de riscos associats al consum estan en xarxa amb d’altres moviments socials de la ciutat.
En som conscients de l’explosió cannàbica que ha obert les portes i s’ha assentat a Catalunya; Es tracta de l’acceptació social que evidencia la nostra realitat, però també ens deixa entreveure una manca de normativa que ordeni i reguli la nostra activitat així com una incompatibilitat, en molts casos, amb la legislació estatal que encara ens disposa en una incoherencia que acaba amb la inseguretat jurídica més perversa en el nostre dia a dia.
Des de la CatFAC entenem que un procés de regulació aporta aventatges importants com augmentar el coneixement sobre els fonaments legals d’una associació, control de les condicions de salubritat i higine dels locals, elaboració d’intervencions específiques per les persones consumidores terapèutiques, conèixer les pautes de consum, facilitar l’accès a població usuaria de drogues per establir mètodes de detecció precoç, prevenció de riscos i reducció de danys, conèixer millor el fenòmen i intervenir amb més eficàcia, s’evita el contacte amb el mercat negre, possibilita controlar la composició, la potència, l’adulteració de la planta i els seus derivats, consueling sobre els mètodes d’administració (vaportitzadors / cigarrets electrònics /…), diferenciar el consum de cànnabis d’altres drogues, programes de prevenció específics sobre drogues i conducció, reducció de l’exposició de fum a no fumadors, auto-detecció del consum problemàtic, entre d’altres.
Per tots aquests motius defensem una regulació coordinada a nivell nacional i municipal. Entenem que una no té sentit sense l’altra i per això des d’aquí instem a la Generalitat a fer un pas endavant. Cal que criteris generals s’estableixin des del govern del país perquè sigui just i coherent per a totes les associacions i persones consumidores. Una política pública de drogues que després cada municipi podrà concretar dins les seves competències i adaptar-la a la seva realitat.
Defensem també ser-ne partíceps perquè entenem que la veu de les persones consumidores, així com d’altres actors implicats, em de formar part del disseny de les polítiques públiques que ens afecten. És per això que sol•licitem al Govern de la Generalitat i al de l’Ajuntament de Barcelona, que ara inicia el seu procés, que faci públic un calendari de reunions amb la societat civil organitzada i així fer-nos partíceps d’aquests canals que de ben segur enriquirant el diàleg i el treball conjunt.
Demanem a la Generalitat:
- Registre específic d’associacions cannàbiques que en faciliti el control i seguiment.
- L’establiment d’un protocol de Bones Pràctiques i Convivència que reguli qüestions com les limitacions d’accès, gestió econòmica i distribució, promoció, formes de funcionament intern, etc.
- Registre de cultius i protocol de transport específic: les associacions cannàbiques es fonamenten en el cultiu compartit i la lluita contra el mercat negre és per aquest motiu que cal regular la seva activitat principal, generant autoritzacions específiques per als cultius, limitació de plantacions i peritatges oficials per a fer-ne un control. D’acord amb el registre de cultius caldrà elaborar un protocol específic de transports.
- Crear organismes reguladors on les agrupacions d’associacions hi puguem desenvolupar un paper com a representació dels consumidors i les consumidores fent una funció de control a través dels sistemes d’auditories que s’estableixin.
- Protocol policial específic que vetlli pel compliment de les diferents normatives.
Demanem als ajuntaments:
- Tenint en compte la seva situació privilegiada de relació de proximitat amb la ciutadania entenem que poden oferir la garantia per a que totes les associacions cannàbiques compleixin amb la inscripció als registres públics pertinents i fer-ne el control en base al Protocol de Bones Pràctiques i Convivència, abans esmentat, així com als registres específics de cultius.
- Establir una llicència d’obertura de local social que determini qüestions imprescindibles de seguretat, salubritat, higiene i condicions mínimes necessaries per a evitar molèsties amb el veïnat però definint la llicència per trams en funció de les persones sòcies de l’entitat i, per tan, de la concurrència del local. Entenem que no té sentit equiparar una associació de barri sense ànim de lucre a la pública concurrència en algunes qüestions que poden dissenyar-se de forma variable.
- Regular l’obertura d’associacions establint un règim de distancies entre elles al voltant dels 50m tenint en compte les diferents realitats dels barris de la ciutat i de la idiosincracia de les associaicions. Regular també la distnaica entre les associacions i els equipaments sensibles com els centres educatius deixant una separació de 100m.
- Establir un horari d’obertura dels locals que poguès oscil•lar entre les 8h i les 22h (i les 24h divendres, dissabte i vigilies de festius). Sense cap voluntat de voler adoptar un paper en l’oci nocturn entenem que cal ser-ne conscients de la realitat i fer de l’associació un espai útil per a les persones consumidores. Així doncs entenem que el cap de setmana té sentit disposar d’un horari ampliat que eviti el mal ús de l’espai públic.
Per tot això, ens posem a disposició de les administracions que ho entomen per tal de col•laborar i oferir el coneixement que des de les persones consumidores i les associacions que representem hem anat construint.
Avui veiem amb esperança les nostres demandes que esperem que ben aviat puguem entre totes i tots concretar
Fem Pinya
Las asociaciones de personas usuarias de cannabis queremos participar.
Para una regulación para todos, haz oír tu voz!
Desde la Federación Catalana de Asociaciones Cannàbicas de Cataluña (CatFAC) queremos felicitar a las administraciones de este país para, como en otros ámbitos, disponer la mirada a los movimientos de Europa ya nivel internacional que hoy nos apuntan a ser valientes y dar un paso adelante haciendo políticas de drogas que prioricen la salud de las personas consumidoras y la actuación sobre los riesgos y los daños asociados al consumo, acabando así con la prohibición y la lucha contra las drogas que ha generado más víctimas y problemas que las propias drogas.
Las asociaciones de personas que consumimos cannabis venimos de un recorrido de lucha social para hacer reconocer nuestros derechos civiles. Nuestra voz se inició a través del auto cultivó que poco a poco tomó la forma de agrupaciones col•lectivas de consumidoras para sumar esfuerzos y representación. Hoy, formamos parte del tercer sector de este país y trabajamos activamente para la cohesión social, la normalización del uso terapéutico del cannabis y la reducción de riesgos asociados al consumo están en red con otros movimientos sociales de la ciudad.
Somos conscientes de la explosión cannàbica que ha abierto las puertas y se ha asentado en Cataluña; Se trata de la aceptación social que evidencia nuestra realidad, pero también nos deja entrever una falta de normativa que ordene y regule nuestra actividad así como una incompatibilidad, en muchos casos, con la legislación estatal que aún nos dispone en una incoherencia que acaba con la inseguridad jurídica más perversa en nuestro día a día.
Desde la CatFAC entendemos que un proceso de regulación aporta ventajas importantes como aumentar el conocimiento sobre los fundamentos legales de una asociación, control de las condiciones de salubridad y higine los locales, elaboración de intervenciones específicas para las personas consumidoras terapéuticas, conocer las pautas de consumo, facilitar el acceso a población usuaria de drogas para establecer métodos de detección precoz, prevención de riesgos y reducción de daños, conocer mejor el fenómeno e intervenir con más eficacia, se evita el contacto con el mercado negro, la Composición Controlar posibilidad, la potencia, la adulteración de la planta y sus derivados, consejo sobre los métodos de administración (vaporizadores / cigarrillos electrónicos /…), diferenciar el consumo de cannabis de otras drogas, programas de prevención específicos sobre drogas y conducción, reducción de la exposición de humo no fumadores, auto-detección del consumo problemático, entre otras.
Por todos estos motivos defendemos una regulación coordinada a nivel nacional y municipal. Entendemos que una no tiene sentido sin la otra y por eso desde aquí instamos a la Generalitat a dar un paso adelante. Hay que criterios generales establezcan desde el gobierno del país para que sea justo y coherente para todas las asociaciones y personas consumidoras. Una política pública de drogas que luego cada municipio podrá concretar dentro de sus competencias y adaptarla a su realidad.
Defendemos también ser partícipes porque entendemos que la voz de las personas consumidoras, así como de otros actores implicados, me de formar parte del diseño de las políticas públicas que nos afectan. Es por ello que solicitamos al Gobierno de la Generalidad y en el del Ayuntamiento de Barcelona, que ahora inicia su proceso, que haga público un calendario de reuniones con la sociedad civil organizada y así hacernos partícipes de estos canales que seguro enriquecerá el diálogo y el trabajo conjunto.
Pedimos a la Generalitat
– Registro específico de asociaciones cannábicas que facilite el control y seguimiento.
– El establecimiento de un protocolo de Buenas Prácticas y Convivencia que regule cuestiones como las limitaciones de acceso, gestión económica y distribución, promoción, formas de funcionamiento interno, etc.
– Registro de cultivos y protocolo de transporte específico: las asociaciones Cannàbicas se fundamentan en el cultivo compartido y la lucha contra el mercado negro es por este motivo que es necesario regular su actividad principal, generando autorizaciones específicas para los cultivos, limitación de plantaciones y peritajes oficiales para hacer un control. De acuerdo con el registro de cultivos será necesario elaborar un protocolo específico de transportes.
– Crear organismos reguladores donde las agrupaciones de asociaciones podamos desarrollar un papel como representación de los consumidores y las consumidoras haciendo una función de control a través de los sistemas de auditorías que se establezcan.
– Protocolo policial específico que vele por el cumplimiento de las diferentes normativas.
Pedimos a los ayuntamientos:
– Teniendo en cuenta su situación privilegiada de relación de proximidad con la ciudadanía entendemos que pueden ofrecer la garantía para que todas las asociaciones Cannàbicas cumplan con la inscripción en los registros públicos pertinentes y hacer el control en base al Protocolo de Buenas Prácticas y Convivencia, antes mencionado, así como los registros específicos de cultivos.
– Establecer una licencia de apertura de local social que determine cuestiones imprescindibles de seguridad, salubridad, higiene y condiciones mínimas necesarias para evitar molestias con el vecindario pero definiendo la licencia por tramos en función de las personas socias de la entidad y, por tan, de la concurrencia del local. Entendemos que no tiene sentido equiparar una asociación de barrio sin ánimo de lucro a la pública concurrencia en algunas cuestiones que pueden diseñarse de forma variable.
– Regular la apertura de asociaciones estableciendo un régimen de distancias entre ellas alrededor de los 50m teniendo en cuenta las diferentes realidades de los barrios de la ciudad y de la idiosincrasia de las asociaciones. Regular también la distancia entre las asociaciones y los equipamientos sensibles como los centros educativos dejando una separación de 100m.