L’ONU va assenyalar que els objectius en la lluita mundial contra les drogues no es compleixen i va suggerir per primera vegada la “despenalització” del consum d’estupefaents, en un document elaborat per a una reunió clau que se celebrarà la setmana vinent a Viena.
“La despenalització del consum de drogues pot ser una forma eficaç de `descongestionar` les presons, redistribuir recursos per assignar-los al tractament i facilitar la rehabilitació”, sosté un informe de 22 pàgines de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD).
La despenalització del consum personal, que s’aplica en alguns països europeus, en uns altres com Canadà o Austràlia, així com en nacions llatinoamericanes com Brasil o Xile, suposa que l’ús de drogues no sigui un delicte, sinó que se sanciona amb alternatives, com a multes o teràpies, a l’empresonament.
A Uruguai va ser legalitzada la compravenda i el cultiu de marihuana i es va establir la creació d’un ens estatal regulador de la droga.
En qualsevol cas, la despenalització no suposa una legalització ni alliberar l’accés a la droga, que segons els tractats solament pot usar-se amb finalitats mèdiques i científics però no recreatius.
Per tant, el consum seguiria sancionat (amb multes o teràpies obligatòries) però deixa de ser un delicte penal.
La ONUDD considera que es deu considerar als consumidors d’estupefaents com a “pacients en tractament” i no com a “delinqüents”.
Dijous que ve i divendres a Viena, la comunitat internacional avaluarà en la Comissió d’Estupefaents de l’ONU la situació del problema de les drogues i si es compleixen els objectius pactats en 2009 en un full de ruta per una dècada que acabarà en 2019.
La ONUDD reconeix les dificultats que enfronten per tenir precisió sobre les tendències globals de les drogues a causa de la manca de dades fidedignes sobre el narcotràfic, el diner negre dels estupefaents i la fabricació de substàncies sintètiques, entre altres aspectes.
També indica que “el tràfic de drogues va desencadenar una onada de violència” a Amèrica Llatina i que en “alguns països de Centreamericà es van registrar els índexs d’homicidi més elevats del món, sovint amb xifres de morts superiors a les d’alguns països afectats per conflictes armats”.
El document, incideix que la normativa internacional sobre drogues és tan flexible com per aplicar altres polítiques, més centrades en la salut pública i menys en la repressió.
A més, destaca la importància de la prevenció i el tractament, i subratlla que els drets humans es deuen respectar sempre a l’hora de combatre les drogues i critica l’aplicació de la pena de mort per delictes de tràfic o consum d’estupefaents..
Info: http://www.lacapital.com.ar/
