Després de tres intents fallits, aconsegueixo entrevistar un responsable de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC). Ho fem a Sants, a l’Associació La Maca, però ben allunyats de la sala de fums, no sigui que se’ns en vagi el sant al cel.

L’últim euro baròmetre sobre joves i drogues revela que el percentatge de joves que demanen la regulació del cànnabis ha passat a espanya del 35% al 47% en tres anys. Què ha passat per explicar aquest canvi?
Desconec aquestes dades, però sí que és cert que ha augmentat la cultura sobre el cànnabis a la societat i, sobretot, entre els joves. La gent coneix cada vegada més què és la marihuana i quins són els seus efectes, i sap que no té res a veure amb la cocaína o l’heroïna, per exemple.

La societat continua responsabilitzant la marihuana de generar addicció, fomentar conductes delictives i obrir la porta al consum de drogues més dures.
La teoria diu que comencem fumant porros i acabem morts d’una sobredosi, però no és veritat. Obama va fumar porros de jove i ara no és un delinqüent. Aquesta teoría esta desagreditada cientificament i és molt moralista. El gran problema que té la societat a l’hora d’abordar aquest tema és la falta d’informació.
Ens regim per uns patrons que diuen quines són les conductes adequades i quines són les prohibides, i estic convençut que l’alcohol genera més problemes de violència i de salut que la marihuana.

De legalitzar-se completament, pot acabar la marihuana convertint-se en un instrument de control social com ho va ser l’opi?
Podria ser. Tanmateix, ara, amb els clubs, els usuaris tenen la possibilitat d’obtenir marihuana de qualitat i de decidir-ne quina quantitat volen consumir.

Un informe internacional presentat a Barcelona el juliol passat conclou que la regulació del sector és irreversible. ¿De quants anys estem parlant per arribar a aquest escenari?
Ja m’agradaria saber-ho! El model prohibicionista aplicat fins ara ha resultat ser un fracàs i l’oferta i la demanda no han parat de créixer. Un exemple: a Espanya tenim un percentatge del 65% de gent empresonada relacionada amb les drogues. Si les drogues estiguessin regulades, aquesta gent no estaria a la presó, la societat s’estalviaria molts milions d’euros i l’Estat ingressaria diners pels impostos igual que fa amb l’alcohol.

Com creu que seria la societat catalana un cop legalitzada la venda de marihuana?
Seria millor que la que tenim ara perquè en baixaria el consum. Ara tenim tres vies per comprar marihuana: anar al mercat negre, l’autocultiu -que sol ser molt costós però el mes beneficiós- i finalment, forma part d’una associació cannàbica on t’asseguren la qualitat i la varietat del producte, i et garanteixen que sempre en tindràs a la teva disposició. Està demostrat que un cop associat, el consum de marihuana disminueix. Un mateix es regula les dosis i practica un consum responsable. Holanda és un cas paradigmàtic. Els usuaris holandesos són els que tenen la mitjana de consum de marihuana més baixa de la Unió Europea i són els que s’inicien en el consum de cànnabis més tard.carrer 133

Vol dir que hem de posar la marihuana més a mà?
Jo mai la posaria més a mà perquè no vull que els meus fills la puguin comprar con si fos un caramel com si fos un caramel. El que reclamo és poder accedir al cànnabis a través de l’autogestió i de la venda legal i regulada per garantir-ne el consum responsable.

A Catalunya no existeix cap registre específic d’aquesta activitat, s’ignora la xifra real d’associacions cannàbiques i només una seixantena està federada en la CatFAC i en la FEDCAC. Com es pot regular res amb aquest desgavell?
Cal un registre específic d’associacions cannàbiques que ara no existeix. Un cop assolit això, cal un Consell Regulador del Cànnabis que marqui el camí a seguir a les associacions. Si et mantens al marge, hauràs de demostrar que la teva activitat no està al marge de la llei.

Aquests últims mesos hem assistit a detencions de membres de clubs cannàbics per vendre marihuana a turistes i també s’han decomissat plantacions. Està d’acord amb aquesta política de persecució policial i judicial?
No. La pena és que no es persegueixen les associacions que estan cometent frau de llei i que operen per ordre de Màfies nacionals i estrangeres i, en canvi, jo tinc set causes pendents. La policia i els jutges apliquen de forma molt estricte el codi penal fins al punt que si tens una planta de marihuana al balcó pots acabar davant d’un jutge.

Com solen acabar la majoria d’aquestes causes?
Cap de les associacions federades a la nostra entitat ha tingut una sentència condemnatòria.
Abans parlaven de màfies que controlen clubs…
Als clubs cannàbics s’hi ha ficat immobiliàries, hotels, holandesos, pakistanesos, xinesos, californians… Jo estic amenaçat de mort per haver-ho denunciat públicament. És un mercat il•lícit controlat per delinqüents que, a banda del cànnabis, es dediquen a altres coses.

Quants milions d’euros mou el negoci de la marihuana?
No hi ha forma de saber- ho, però la xifra que circula de 5 milions d’euros al mes només a Catalunya crec que es curta. A finals d’aquest any les associacions de la CatFAC presentarem una auditoria interna. Nosaltres dediquem el 25% dels ingressos a pagar impostos, el 20% a activisme social i prevenció de riscos, i la resta a pagar sous, lloguer i serveis de l’entitat.

Quins requisits han d’acomplir els socis?
Ser major de 18 anys, ser consumidor previ de cànnabis, pagar una quota i venir avalat per un soci. En el cas de patir una malaltia, s’ha de passar una revisió mèdica. Un cop superat això, s’ha de fer una previsió del que consumiràs i es pot començar a consumir quinze dies després de fer-te’n soci. La mitjana d’edat del soci és d’uns 42 anys i el consum també es regula fitxant una limitació mensual. En la nostra associació, per exemple, la mitjana actual de consum està en uns 25 grams de marihuana al mes.

Quins efectes negatius té la marihuana?
És dolenta quan no te la pots permetre, quan afecta les teves relacions personals, o quan tens atacs psicòtics i cardiopaties.

No provoca càncer de pulmó?
Nosaltres intentem que la gent consumeixi menys marihuana i que no la barregi amb el tabac. Fumant-la s’assimila un 12%, amb el vaporitzador un 50% i ingerida en galetes, pastissos, mantega i oli un 80%. En aquests últims dos casos, cal menys quantitat.

Mentre que des de l’Ajuntament de Barcelona s’aposta per fer una normativa que reguli el desgavell d’aquest sector, des de Salut, el conseller Boi Ruíz ha acusat les associacions cannàbiques d’utilitzar l’ús terapèutic del cànnabis com a pretext.
Són declaracions molt desafortunades perquè no reconeix el treball que estem fent des de fa temps sobre l’ús terapèutic del cànnabis. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, crec que anem en la bona direcció.


Cristina Palomar,
Revista CARRER133 octubre 2014

Leave a Comment