Com començaria la teva biografia?

Entre mar i muntanya, a Sant Feliu de Llobregat, al costat de Barcelona. Jo era una noia de CAU, que estimava la natura i disfrutava escalant muntanyes. Aventurera i vaitgera de mena, tenía ganes de conèixer món i vaig emanciparme ben d’hora a la gran ciutat: Madrid. Allà vaig estudiar periodisme a una facultat on el cànnabis estava més normalitzat que al carrer, i les converses amb els companys per canviar el món mentre compartíem la pipa de la pau, eren els millors moments del dia! Quins records!!

clara-torrijosQuè en saps de la CatFAC?

Fa gairebé 5 anys que vaig començar amb els companys el projecte de Marihuana Televisión, i desde el principi hem colaborat i treballat colze amb colze amb la CatFac, seguint el seu activisme, el seu discurs coherent, posant l’altaveu i donant suport. Una organització que ha marcat un abans i un després en la normalització del cannabis a Catalunya i Espanya, i que no deixa de lluitar pels drets de les persones usuàries i per una regulació integral que respecti els drets humans. De la CatFac em après moltes coses i em conegut a grans persones!!

Com veus el futur del Cànnabis?

El futur del cannabis el veig de moltes maneres. Tant en sentits negatius com positius. Però miri on miri, fins i tot als paísos més prohibicionistes on encara hi ha pena de mort i falta un llarg camí per recòrrer, veig llum. Veig la planta que surt de l’obscurantisme per crèixer i agafar vitalitat amb el sol. Veig una planta única i admirable per totes les seves virtuts que s’arrela de nou entre les persones, cultivant consciències… canviant l’imaginari col.lectiu de la massa social. I això em dona molta esperança. Per una banda és un sector nou, jove, que s’obre als mercats capitalistes amb un futur molt prometedor per generar grans ingresos. A Colorado i Washington no saben qué fer amb tants diners recaudats! Invertir en educació i polítiques de drogues de salud pública, i no tan en policies i pressons, és fundamental.
Per altra banda, la Cannabis Sativa L. és l’alternativa perfecte per construir un nou món. Per pendre exemple del decreixement. El pensament ecopolític, econòmic i social que parla de tornar als orígens, de decrèixer, deconstruirnos. Per un món amb una nova relació d’equilibri humans-natura. On el consum, els diners i la competència no siguin el més important per l’èxit, sinò el desevolupament en plenitud de les persones mitjançant la cooperació entre elles. Tot el que avui dia és fa amb petroli, ho podem fer amb la planta del cannabis. Desde bioplàstics, a bioconstrucció, biocombustible, biotèxtil… tota la petroquímica és substituible per cànem ecològic. I molt important, és una medicina multidisciplinar, integral, holística, completa i segura. És la planta ideal per l’autogestió i l’autosuficiència, i això trenca amb el sistema.

Et toca escollir, pastilla vermella o pastilla blava?

Uff.. doncs hi ha moments per tot no? Fa temps que vull tornar a veure Matrix, ja fa molts anys de la peli! Però si només pogués escollir una de les dues opcions, tot i que sovint la realitat fa molta ràbia, agafaría la pastilla vermella, el món real. Doncs desde la ignorància no podem canviar el món on vivim.

Vaporitzador o galetes?

Les dues coses! Depèn del moment també. El vaporitzador és genial per fer un ús responsable i més saudable del cànnabis, en comptes de fumarlo. Que també m’agrada obviament. Sense tabac i vaporitzat és com noto més els efectes broncodilatadors, i em relaxa moltíssim amb una bona índica. Les galetes o els brownis, ben fets i sense massa quantitat d’herba (per poguer controlar la dosis), m’agrada menjarlos, saborejarlos i compartirlos amb rises i converses profundes entre amics, a festes més íntimes sobretot.

Algun consell?

Sobre el cannabis? Doncs el consell que sempre dono a la familia, amics o en converses espontànies de carrer, gimnàs, o tren, és que llegeixin, que s’informin, que investiguin sobre aquesta fantàstica i mil.lenària planta. Que la història de la cannabis, així com la història de la prohibició de les drogues, és impressionant en tots els sentits. A mida que comences a investigar i a descobrir, comences a treure’t el vel dels prejudicis, de l’estigma. I és que aquesta planta està diabolitzada precisament perquè ens dóna molts plaers i perquè és santa!! 😉

Acaba la frase… “les drogues…”

Les drogues no són ni bones ni dolentes, depèn de l’ús que se’n faci d’elles. És a dir, poden ser extremadament dolentes, com extremadament bones, o ‘ni fú ni fá’. El més important és tenir informació per poguer pendre decisions responsables.

L’adicció no depèn de les substàncies, sinò de les persones.

¿Pots recomanar-nos a algú per a la Fulla ?

Sí!! moltíssimes persones em venen al cap! La Gemma Lago de la CatFac, gran companya de lluita, és un puntazo per Entrevistes d’una fulla. Ella arrenca també el grup de dones de la CatFac, REMA… he après molt d’ella i me l’estimo molt. Creuant l’Atlàntic també podríeu entrevistar a la Gabriela Torres i la Paulina González, psicòlogues de l’Institut Triagrama a Chile, i unes grans professionals i activistes. També la Raquel Peyraube, toxicòloga uruguaya, la Cristina Sánchez, bioquímica i biòloga molecular de la UCM, o la Núria Calzada, coordinadora d’Energy Control a España. Totes elles, i moltes més, són dones cannàbiques admirables!