Fa anys que demanen una regulació, un marc normatiu que els tregui dels llimbs d’alegalitat en què es troben i que separi el gra de la palla, que empari les verdaderes associacions sense ànim de lucre i liquidi tots aquells clubs que en realitat només són tapadores per al tràfic de marihuana. Per això, des de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya, Jaime Prats demana a la Generalitat «valentia» per escoltar un sector «que ha mostrat la seva voluntat de transparència».
Actualment, els clubs cannàbics s’emparen en la jurisprudència que avala l’autoconsum i, encara que s’inscriuen en el registre d’associacions, no tenen un suport legal. Per això, molts gerents d’aquestes entitats han estat imputats per delicte contra la salut pública.
«Nosaltres hem presentat a la Conselleria de Salut un codi de bones pràctiques, que estableix el veto de l’entrada de menors als clubs, que només hi puguin accedir els socis, que per ser soci hagis d’estar avalat per altres socis, que hi hagi un programa de reducció de danys», comenta Prats, que critica que a Espanya es vagi a contracorrent de la resta del món, on s’avança, com a l’Uruguai o en alguns estats dels Estats Units, per legalitzar-ne el consum. «Aquí es proposa multar amb 30.000 euros el cultiu», afegeix, i lamenta que es menystingui aquest fenomen. De fet, les federacions d’entitats calculen que només a Catalunya hi ha uns 300 clubs cannàbics d’autoconsum i que a Espanya la xifra d’abonats a aquestes entitats supera els 250.000.
Carola Pérez, membre de Spannabis, entitat que organitza les principals fires del cànem, explica: «Això és alguna cosa més que anar a arreplegar costo a la cantonada. Parlem d’un sector que està creixent, que és dinàmic i que s’estima que entre clubs i les 800 growshops [botigues que venen llavors de marihuana i estris per cultivar-ne i consumir-ne] legals que hi ha a Espanya es mouen pràcticament 250 milions d’euros a l’any».
Ella, amb 11 operacions a l’esquena, consumeix cànnabis per motius terapèutics. «Regular l’ús terapèutic de la marihuana és una qüestió d’emergència humanitària», reclama Pérez, que coordina un gabinet d’atenció a persones que utilitzen aquesta substància amb finalitats pal·liatives. «Aquí ve gent a demanar-nos ajuda. Nosaltres no fem res mal fet. Vénen, un metge estableix si amb el quadro clínic d’aquella persona és indicat el consum de cànnabis i paguen molt menys que la resta de socis», comenta.
El gerent d’un club cannàbic de Barcelona explica que els seus socis abonen una quota d’uns 20 euros a l’any i que després paguen pel que consumeixen, amb un límit de 80 grams al mes. «No obstant, la mitjana de consum és de 20 grams», descriu, i reconeix l’augment exponencial d’usuaris: «Nosaltres en poc més de dos anys ja tenim gairebé 3.000 socis».
A les parts íntimes
Aquest responsable opina que l’Administració s’equivoca al no regular els clubs. «Si ho fes, les entitats que són tapadora per al tràfic caurien de manera immediata i el sector es professionalitzaria i generaria associacions més implicades en activitats culturals o de salut», comenta. A més, canviaria una situació d’inseguretat que fa que ara «s’aconselli als socis que, quan surtin del club, es posin la marihuana a les parts íntimes perquè, si els para la policia, no els hi trobin en un escorcoll».
Info: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/los-clubs-lucha-3136809