Seguint la mateixa acció que ja han dut a terme des de l’any passat altres municipis catalans l’Ajuntament de Ripollet va publicar el passat mes d’abril un edicte a través del qual suspèn durant un any l’atorgament de llicències d’obres o activitats per la implementació o l’establiment de clubs i associacions de cànnabis. Una mesura que busca guanyar temps i dóna així dotze mesos per estudiar, elaborar i aprovar una reglamentació que en forma d’ordenança reguli l’activitat. De fet, en els darrers anys han anat proliferant els clubs de fumadors de cànnabis però encara no existeix cap reglament específic que limiti la seva obertura o fixi si es poden obrir o no prop d’una escola o un centre sanitari, per exemple.
Fins ara els clubs han de respectar la legislació general i l’aprovació o no de les seves llicències està subjecte al compliment en matèria d’evacuació, sortida de fums, climatització o contaminació acústica.
A la recerca d’una regulació general i efectiva
Barcelona, Badalona, Lleida, Sabadell o Mataró són altres ciutats on l’atorgament de llicències està suspès. Des del Parlament de Catalunya s’ha establert que la regulació d’aquesta activitat és una competència municipal i els ajuntaments esperen conèixer ordenances o plans urbanístics que serveixin de referència. El cas paradigmàtic és el de Barcelona que va iniciar la suspensió a l’estiu de 2014 i l’ha prorrogat aquest passat mes de maig al mateix temps que presentava el pla urbanístic per a l’ordenació territorial dels clubs i associacions de consumidors de cànnabis. Un reglament que prohibeix que hi hagi clubs cannàbics a 150 metres d’equipaments i centres esportius, educatius o biblioteques. Aquesta norma eliminaria el 80% dels 123 clubs que hi ha a la capital catalana i ja ha comportat les crítiques de les federacions d’associacions cannàbiques. Mentre s’avança en les regulacions locals també diverses entitats han presentat al Parlament la Iniciativa legislativa popular (ILP) ‘La rosa verda’ que pretén regular les associacions i demana que es reconegui el dret al consum en l’àmbit privat.