L’Ajuntament de Girona va aprovar el 12 de maig passat una ordenança per regular l’obertura de clubs de consumidors de cànnabis. La iniciativa, pionera a Catalunya, s’emmirallava en l’adoptada dos mesos abans per l’Ajuntament de Sant Sebastià, el primer de tot l’Estat que reglamentava aquesta matèria. Mig any després, però, les dues associacions cannàbiques de la ciutat de Girona -Mar Verd i Floors- continuen tancades i sense llicència mentre esperen l’aprovació definitiva de l’ordenança.
Entre les dues entitats sumen més de 1.100 socis -lúdics o terapèutics-, que comparteixen una “sensació d’indefensió absoluta”, afirmen els portaveus de les dues associacions, que gestionen plantacions col•lectives sufragades a través de les quotes i destinades al consum dels socis. “Ens considerem ciutadans normals i no volem tenir problemes amb ningú, però fa l’efecte que els polítics no acaben de decidir-se a regular la nostra situació”, apunta un representant de Mar Verd. “Ningú no es vol mullar”, resumeix un dels responsables de Floors, que destaca que la seva entitat treballa perquè “qualsevol usuari pugui accedir al cànnabis de manera segura”: “Volem que es respectin els seus drets i fem tot el possible per allunyar-los del mercat negre”, afegeix. Mentrestant, la falta d’un marc normatiu i l’ambigüitat legal provoquen una inseguretat jurídica que va més enllà de l’ordenança municipal pendent d’aprovació definitiva i només pot ser resolta per la Generalitat i el govern espanyol.
Horaris i distàncies
La norma que tirarà endavant el consistori gironí regula horaris, espais i distàncies. L’horari d’obertura dels clubs cannàbics serà de vuit del matí a deu de la nit, no podran ocupar espais públics i no admetran menors d’edat. Tampoc no podran situar-se en zones on estigui prohibit fumar. S’hauran d’emplaçar a un mínim de 300 metres de les escoles i els centres de salut i caldrà que hi hagi un mínim de 500 metres entre locals destinats a la mateixa activitat. Altres municipis gironins també han començat a prendre decisions en aquesta matèria. Fa tres setmanes, per exemple, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar una ordenança que amplia a 500 i 700 metres les dues distàncies previstes pel consistori veí.
Ús recreatiu
La comissió de salut del Parlament de Catalunya va avalar de facto fa quinze dies l’existència d’un ús recreatiu del cànnabis i va instar el Govern a aprovar una regulació específica per a les associacions que fomenti les bones pràctiques. La creació d’un registre específic d’associacions cannàbiques que no especificarà les dades dels socis permetrà detectar la dimensió real del fenomen i emprendre accions per minimitzar el consum de risc i els eventuals danys. Salut proposa reduir a vuit hores diàries el nombre d’hores d’obertura dels clubs, que haurien de tancar a les deu de la nit els dies laborables i a les dotze els caps de setmana. També recomana que només es pugui ser soci d’una associació cannàbica i que aquestes informin sobre els riscos que el consum de marihuana comporta per a la salut. Aquestes mesures són de caràcter voluntari per a les associacions i flexibles per als municipis, ha precisat Antoni Mateu, secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. “Intentem desincentivar l’hàbit de fumar o prendre cànnabis per qualsevol altra via, perquè és nociu, però, atenent a la realitat que hi ha milers de consumidors, oferim pautes perquè actuïn amb els mínims riscos possibles”, comenta. Es tracta de “minimitzar els danys amb criteris de salut pública sense contradir l’actual legislació existent en l’àmbit espanyol i europeu sobre aquest tipus de droga il•legal”.
La Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC) ha instat la conselleria d’Interior de la Generalitat a “posar-se les piles” i treballar en la mateixa línia que Salut. Sembla complicat, perquè el titular d’Interior, Ramon Espadaler, s’oposa rotundament a establir qualsevol marc legal, “per restrictiu que sigui”, que empari l’existència dels clubs cannàbics. En qualsevol cas, el portaveu de la CatFAC, Jaume Xaus, considera que la regulació proposada per Salut és “un gran primer pas”, tot i que remarca que queda molt camí per recórrer perquè els clubs cannàbics aconsegueixin més seguretat jurídica i policial amb la regulació, entre altres aspectes, del cultiu i el transport de la marihuana. Amb tot, conscient que “Interior depèn molt d’instàncies estatals i té poc marge”, li agraeix que “no hagi torpedinat la regulació sanitària”. Segons Xaus, la iniciativa de Salut era el pas previ necessari per abordar una regulació més integral. Tenint en compte que aquesta qüestió es traslladarà a una comissió interdepartamental del Parlament, el secretari de la CatFac vaticina un període de negociacions d’entre un i dos anys.
Regulació homogènia
“Si no es fa una regulació clara i homogènia es corre el perill que cada municipi faci el que vulgui d’acord amb ideologies”, opina el president de la CatFAC, José Afuera, que ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona -al juny va paralitzar el lliurament de noves llicències a l’espera de crear una normativa- que estableixi criteris realistes que els clubs puguin complir. La Ciutat Comtal concentra bona part dels 400 clubs cannàbics que hi ha a Catalunya. A les comarques gironines n’hi ha una vintena llarga. Figueres, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Lloret de Mar són alguns dels municipis que n’acullen.
La majoria d’aquestes entitats no estan integrades ni en la CatFAC ni en la Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya (FedCac). Per aquesta raó, Xaus i Afuera fan una crida als clubs que no estan federats per “complir els mínims” marcats en la regulació proposada per Salut. Segons ells, les prop de 60 associacions federades ja compleixen aquests requisits.
Legislació prohibicionista
La comissió mixta Congrés-Senat per a l’estudi del problema de les drogues va rebutjar fa deu dies una iniciativa d’UPyD per despenalitzar la producció, comerç i consum de cànnabis i derivats. El diputat d’UPyD Carlos Martínez Gorriarán va assenyalar: “La legislació prohibicionista crea una trama de tràfic de drogues que afavoreix la delinqüència organitzada”.
Decomissos de marihuana
Els decomissos de marihuana a cases, patis i naus de les comarques gironines no paren de créixer. Fins i tot ha aparegut un nou perfil de cultivadors i venedors: persones que ho veuen com un negoci per superar la crisi. Les plantacions més preparades disposen de reg automàtic, temporitzadors, llums halògens d’alta intensitat, ventiladors, transformadors, termòstats, tubs extractors d’aire i dipòsits d’aigua. Fa un mes, els Mossos d’Esquadra van enxampar a la Jonquera dues dones que pretenien entrar a França amb 16 saques de plàstic (70 quilos) plenes de marihuana. La droga més decomissada per la policia local de Girona durant les festes de Sant Narcís va ser la marihuana. El Codi Penal castiga durament la venda de cànnabis, però no penalitza les persones que fumen porros ni les que tenen plantes per a autoconsum. En aquest context, sembla força lògic pensar en la regularització del consum de cànnabis com el millor mètode per combatre el mercat negre.