La legalització del cànnabis és un fet imparable. La primera declaració de Bellaterra de 2012 reivindicava un conjunt d’aspectes relacionats amb els drets de les entitats, a destacar la innegable presència dels clubs socials de cànnabis que obligava a la seva regulació. En aquest últims sis anys les polítiques d’aquesta substància psicoactiva tant a nivell autonòmic com estatal i internacional han estat sotmeses a un profund debat. Això s’ha traduït en la implementació de noves regulacions en l’àmbit del cànnabis. En aquest temps, Uruguai, deu Estats dels Estats Units (més el Districte de Colùmbia) i Canadà han regulat de manera integral el cànnabis, i molts altres estats han realitzat avenços en material de despenalització, autocultiu o cànnabis medicinal. També hem contrastat que el model de clubs socials de cànnabis, originari de Catalunya, és un model d’èxit i una bona pràctica en les polítiques de drogues, com així ho constata la seva exportació amb criteris d’excel·lència a d’altres països com Uruguai, Bèlgica o Colòmbia. Situació que acredita que els clubs socials de cànnabis són part de la solució i en cap cas del problema. Per això, les entitats sotasignats d’aquesta declaració demanem:
Al Govern de la Generalitat de Catalunya, la restitució i posterior aplicació sense concessions de la Llei 13/2017, de 6 de juliol, de les associacions de persones consumidores de cànnabisila dotació d’un marc jurídic estable que permeti als diferents agents legítims regular un Conveni Col·lectiu del sector cannàbic, amb mesures específiques en matèria de prevenció de riscos laborals, transversalitat de gènere i igualtat en condicions socioeconòmiques.
A les Corts Generals espanyoles, el debat parlamentari d’urgència per anular totes les lleis discriminatòries vers el consum de cànnabis, amb especial atenció en els articles que criminalitzen les persones consumidores de drogues en la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana. I, tots els articles de la Llei 6/2014, de 7 d’abril, per la que es modifica el text articulat de la llei sobre Tràfic, Circulació de Vehicules a Motor i Seguridad Vial, aprovat pel Real Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març que castiguen a la persona pel simple fet de ser consumidora. Així com, una revisió critica i actualització democràtica de la llei franquista 17/1967, de 8 d’abril, per la qual s’actualitzen les normes vigents sobre estupefaents i adaptant-les al que estableix el conveni de 1961 de les Nacions Unides.
A les Corts Generals espanyoles, la qüestió del cànnabis ja no és un tema menor a discutir en la Comissió Mixta Congrés-Senat per a l’Estudi del Problema de les Drogues, però mentre aquesta Comissió estigui operativa demanem el canvi de nom perquè l’actual és clarament estigmatitzador. Proposem: Comissió Mixta Congrés-Senat per a l’Estudi del Fenomen de les Drogues.
Al Govern espanyol, la prohibició ha costat un patiment i cost humà massa alt. Molta gent encara l’està pagant amb penes de presó desproporcionades i injustes, per això, sol·licitem l’indult immediat i sense prerrogatives per a totes les persones condemnades per la seva activitat en algun club social de cànnabis, el sobreseïment de tota causa penal contra els clubs de cànnabis i la cancel·lació de tot antecedent penal i policial contra les persones participants de clubs, així com de totes aquelles consumidores de substancies psicoactives sotmeses a fiscalització.
Al Govern espanyol, la consideració del consum de cànnabis durant l’embaràs com a maltractament fetal provoca conseqüències nefastes tant per la mare com pels infants. L’amenaça de pèrdua de custòdia vers les dones embarassades i mares consumidores, així com vers aquelles que utilitzen cànnabis per reduir el patiment de les seves filles i fills, esdevenen barreres d’accés a la cura prenatal, estrès i ansietat tant per la mare com pel nadó i en el pitjor dels casos desestructuració familiar. Exigim per tant, acabar amb l’intrusisme familiar, així com aprofundir en l’evidència científica sobre els efectes del consum sobre embarassades, mares i nadons, garantint així que les dones puguin decidir de manera informada i lliure d’estigma, sobre els seus models de criança.
Al Govern espanyol i a tots els partits polítics que obrin el debat parlamentari en les Corts Generals que cristal·litzi amb una llei espanyola que reguli el cànnabis de manera integral. El debat ha de comptar amb la veu de les persones consumidores i la societat civil. Ja s’ha acabat el temps de debats abstractes, propostes de regulació merament teòriques i rèpliques electoralistes, ara és el moment de legalitzar el cànnabis a l’Estat espanyol.
Al Govern espanyol,a través de la Delegada del Govern pel Pla Nacional Sobre Drogues, que traslladi la proposta de legalització del cànnabis a tots els òrgans internacionals de fiscalització, a fi i efecte, en primera instància, com a mesura d’urgència, per a reclassificar el cànnabis en les llistes de fiscalització, i posteriorment treballar per l’abolició de les llistes de fiscalització i tota l’estructura prohibicionista que opera internacionalment. Addicionalment, instem a la diplomàcia espanyola a cercar aliances amb països afins per tal buscar una reforma i modernització dels tractats internacionals.
Als ajuntaments, el respecte i la tolerància vers els clubs socials i les persones consumidores de cànnabis no pot venir determinada per una qüestió territorial. Els ajuntaments s’han d’abstenir d’aplicar ordenances municipals, sota l’empara de les competències en matèria d’urbanisme, que impossibilitin l’activitat normal dels clubs de cànnabis. Els ajuntaments no poden castigar la seva ciutadania pel simple fet d’utilitzar cànnabis. Aplicar qualsevol mesura d’àmbit local que creï greuges entre ciutadania de diferents municipis representa un acte profundament antidemocràtic. Els ajuntaments han de vetllar per a que les persones consumidores de cànnabis del seu municipi tinguin exactament els mateixos drets, deures i control policial que tots els altres ciutadans.
A les administracions i entitats, que implementin programes de prevenció que siguin dignes d’aquest nom: una prevenció basada en l’evidència científica, en la realitat sociocultural i en el respecte per a totes les opcions de govern del propi cos.
A tota la societat, el respecte i la tolerància cap a les persones que utilitzem drogues. Consumir substancies psicoactives no és un tret estigmatitzador, ni és el reflex de cap tipus de personalitat concreta. Totes les persones, de tota naturalesa, poden consumir.
Entitats signants:
- Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat de Barcelona (UAB)
- Fundació ICEERS
- CatFAC
- CSC Vending
- Club Catadores Cannabis Collsacabra
- Pausa Verda
- Asociación Cannabica La Sagrada Maria Club
- Cannamitch
- Mazar club
- Satpath
- Green Roots
- Hedonistes de Sants
- Basthet
- Asociació Cannabica Gironina d’Autoconsum
- Club Social Temple Organic
- Asociació AVAC
- Pla d’accions sobre Drogues de Reus
- ARSU (Associació Reus Som Útils)
- L’Observatori civil de Polítiques de Drogues
- L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona
- UPRC (Unión de Pacientes por la Regulación del Cannabis)
- REMA (Red Estatal de Mujeres Antiprohicionistas)
- XADUD (Xarxa de Dones que Usen Drogues)
- Metzineres (Entornos de Cobijo para Mujeres que Usan Drogas Sobreviviendo Violencias)
- MEDCAN
- Revista Cañamo
- Smoking Map
- WeCanna- Weedgest
Bellaterra, 24 de Novembre de 2018.