Els clubs cannàbics de Sabadell, com els de tot el país, viuen en els llimbs. D’una banda, el consum privat en petites quantitats és legal, però el cultiu a on estan els socis ni el transport ho són. L’opacitat d’aquests locals es deu a que tenen prohibit fer publicitat, però el seu interior és com qualsevol altre espai d’oci. Això sí, sense barra ni poder-hi vendre res. En alguns locals hi ha espais per seure, per jugar a les videoconsoles i també hi ha algun futbolí, per exemple. Són clubs socials.
El seu funcionament és associatiu i sense ànim de lucre. Cada usuari és soci de l’associació i aquesta l’hi proporciona un màxim de 90 grams mensuals dels diferents tipus de substàncies de què disposa. Per accedir a una d’aquestes associacions cal ser major d’edat i rebre l’aval d’una altra persona que ja sigui sòcia. Això, asseguren, es fa per evitar el turisme del cànnabis. No hi ha una norma escrita sobre si s’ha de pagar per ser soci o només es paga pel consum. Això depèn de cada local.
Sota la lupa policial
Els clubs cannàbics són legals. Però sovint són focus d’operacions policials. Fonts dels Mossos d’Esquadra consultades mantenen que estan molt a sobre pel que fa a dos aspectes concrets. En primer lloc, que compleixin la normativa municipal en quant als tràmits, llicències i horaris. I en segon lloc controlant que no actuïn com a punt de venda. Hi ha alguns exemples, esmenten els Mossos, de clubs que venen haixix o marihuana a gent que s’acaba de fer sòcia o que el volen consumir fora de l’espai. Per això, de tant en tant hi ha operacions policials en algun d’aquests equipaments.
El gran buit: la plantació i el transport
Tenir una planta de marihuana a casa és legal ja sigui per consum propi o terapèutic, però no es pot ni vendre ni transportar, perquè seria considerat un delicte de tràfic de drogues. El buit legal que es troben les associacions cannàbiques és que d’una banda són legals, perquè el petit cultiu per a l’autoconsum a Espanya és legal. I el consum també ho és en petites quantitats. Però d’altra banda no es pot tenir un cultiu a on es troben els socis. I a la vegada transportar el cànnabis també és il·legal.
Una dotzena de clubs cannàbics a Sabadell
A dia d’avui, segons fonts municipals, a Sabadell hi ha una dotzena de clubs autoritzats. Alguns no estan en actiu encara: tres tenen la llicència d’obres sol·licitada i en tràmit. Un més ha demanat un certificat de compatibilitat urbanística. Dels locals, hi ha cinc al districte 5 (Gràcia, Merinals i Can Feu) i quatre al districte 1 (Centre, Sant Oleguer). A la zona nord hi ha un club i a la zona sud n’hi ha un parell.
Pendents de regulació
El mes de gener de l’any passat el ple municipal va aprovar una moció de Ciutadans que instava a l’ajuntament de Sabadell a crear un grup de treball per a regular l’activitat de les associacions cannàbiques a Sabadell . La proposta arribava després d’un any amb les llicències suspeses, entre l’estiu de 2014 i de 2015. L’alcalde, Juli Fernàndez, va lamentar que ara “hem de córrer per tal de poder tirar endavant aquesta ordenació”.
No obstant, en aquest any, a Sabadell no s’ha mogut gaire fitxa més enllà d’algunes reunions internes, bàsicament als departaments de Salut i de Llicències. Fonts municipals mantenen que la nova normativa arribarà al ple a l’abril o maig, tot modificant un apartat de l’Ordenança d’usos i activitats. Així l’avantprojecte amb que treballa l’executiu de Sabadell estableix una separació mínima de 150 metres entre un club i un equipament públic, i de 500 metres entre cada club cannàbic. Segons el projecte, i creuant les dades en el plànol de la ciutat, “la implantació de noves activitats d’aquest ús quedaran bastant limitades”. La norma no serà retroactiva i, per tant, els locals ja amb llicència queden exclosos de les limitacions.
Altres ciutats agafen la iniciativa
Ciutats pròximes a Sabadell com Terrassa, Sant Cugat o Barcelona han aprovat o ho faran en breu ordenances reguladores d’aquests clubs. Bàsicament han marcat la distància mínima que hi pot haver entre dues associacions i la distància, també mínima, entre un club i un equipament públic. D’aquesta forma, es marquen les zones on poden ubicar-se. Per exemple, a Terrassa hi haurà una separació mínima de 500 metres entre dos locals d’aquests tipus i tampoc hi podrà haver una associació cannàbica a menys de 150 metres d’escoles, ambulatoris o biblioteques. La capital catalana ha establert la mateixa distància tant per separar les associacions com per allunyar-les dels equipaments públics: 100 metres com a mínim als districtes de Gràcia, Ciutat Vella i nuclis antics i 150 metres a la resta de la ciutat.
Info: Isabadell.cat