Els arguments per regula el Cànnabis a Uruguai, es basen en raons soci sanitàries, en la il•legalitat no existeix el control de qualitat, no es permet la relació dialogant amb l’usuari, es produeixen grans pèrdues de diners a l’Estat, genera corrupció i problemes ètics jurídics, però a més s’ajunta el mercat del Cànnabis amb d’altres drogues més perilloses i additives. Aquet es el fil conductor de la ponència de la Dra. Raquel Peyraube.
Raquel Peyraube, es especialista en Ús Problemàtic de Drogues. Al llarg de la seva trajectòria ha fet contribucions en capacitació, prevenció, tractament i reducció de danys, incloent desenvolupaments teòrics i metodològics innovadors amb èmfasis en qüestions ètiques. En l’actualitat és Directora Clínica de ICEERS i assessora de la Secretaria Nacional de Drogues d’Uruguai en la reforma de la política pública de drogues, així com d’actors polítics a nivell internacional.
Els assistents aquest acte organitzat per Energy Control i CatFAC, vàrem poder conèixer de primera ma les avantatges que suposa la regulació del consum del cànnabis. La doctora Peyraube va di, “el prohibicionisme ha restringit la possibilitat d’investigar les finalitats mèdiques i terapèutiques de l’ús del Cànnabis en humans”. En el àmbit medicinal, l’impacte serà immens, doncs controlant la qualitat del cànnabis i les varietats que es conreïn podrem potenciar les propietats terapèutiques de la planta. Això es traduirà en teràpies més efectives i menys costoses per a patologies com l’epilèpsia, esclerosi múltiple, malalties degeneratives, control del dolor, entre d’altres.
La qüestió de les drogues és també una qüestió de ciutadania, entesa aquesta com l’exercici ple de responsabilitats i drets. Tenim la responsabilitat però també el dret ciutadà, de donar respostes adequades al problema, amb eficàcia i èticament correctes.
L’òrgan de Nacions Unides que vigila el compliment dels convenis internacionals sobre drogues va advertir a Uruguai que la seva llei 
per regular la producció, venda i consum de Cànnabis viola els tractats internacionals. Peyraube va senyala que “Les Convencions de Drets Humans són jeràrquicament superiors a les de drogues”. Uruguai entén que parteix de les polítiques de prevenció del consum de drogues i de reducció de l’oferta passen per reconèixer que la substància és un element a considerar, però més important és considerar a l’Uruguaià com a subjecte de dret. Un individu aquí la Constitució li empara en els seus drets com a consumidor, però que, no obstant això, les Convencions sobre Estupefaents de 1961, no li emparen en els seus drets, havent d’acudir al narcotràfic per adquirir el cànnabis.
Ens han ensenyat a pensar la qüestió de les drogues com un problema de salut i criminal però amb realitat, aquestes són les seves conseqüències, el seu dany. La llei de regulació del mercat de cànnabis, neix amb el propòsit de minimitzar els riscos i reduir els danys del seu ús, promovent l’informació a la població, educació i prevenció així com tractament, rehabilitació i reinserció social dels usuaris de drogues.
La fi de la prohibició a Uruguai, pot ser el principi de la fi a la resta del món.