Com començaria la teva biografia?
Nascut en un petit indret del Penedès fa quasi 4 dècades, inquiet (alguns m’haguessin diagnosticat d’hiperactiu) i sempre liat en mil i un saraus. Poc amant del conformisme.
Què en saps de la CatFAC?
La unitat fa la força, i sense una bona organització, anar a contracorrent és frustrant. La CatFAC ha de ser un bon paraigua per poder reivindicar allò que un considera just i necessari. Ser militant d’una causa com aquesta és costós i desgastant, sense un treball 
conjunt com està fent la CatFAC seria impossible.
Com veus el futur del Cànnabis?
Cap a una imparable normalització però a ritme lent i progressiu. Crec que acabarà tenint les mateixes condicions de joc que alcohol i tabac, però hauríem de treballar perquè no esdevingui tan problemàtic com les dues anteriors. Cal posar-s’hi com més aviat millor evidenciant els canvis positius, i lluny de caure en la negació, com serem capaços de compensar els negatius.
Et toca escollir, pastilla vermella o pastilla blava?
Sempre m’ha agradat conèixer el transfons de les coses i descobrir la realitat, per si no m’agrada, lluitar per transformar-la. La meva opció difícilment ha passat per la queixa sinó per la implicació. Per tant escolliria la vermella, de la participació, de la transformació, de la revolució.
Vaporitzador o galetes?
Galetes sens dubte. Galetes, pastissos, trufes, … Em tira molt més el dolç que el fum. Cert que és una via on un ha d’anar més en compte però en drogues la prudència és un grau.
Algun consell?
Empatia i fermesa. Empatia cap aquells pares i mares que tenen por que el seu fill es “quedi enganxat a les drogues” i sols fuma cànnabis de tant en tant; empatia cap aquell professional que de sempre li han mostrat que les drogues sols tenen una part negativa, empatia perquè això és el que han mamat i les seves pors no desapareixen amb crits sinó amb evidències. I al mateix temps fermesa, fermesa per demostrar que el cànnabis, com moltes altres coses, té coses bones i coses dolentes, fermesa per normalitzar determinats tipus de consums i fermesa davant un món on els canvis costen d’acceptar.
Acaba la frase… “les drogues…”
Són eufòria, alegria, relax, desinhibició, immediatesa, imatge, sensació, aventura, creativitat, desconnexió, socialització, … però també evasió, conflicte, dependència, desesperació o intoxicació. El secret està en la dosi però… quina és la dosi adequada ? Cadascú en tindrà una de ben diferent. Conèixer-la no és senzill. Tot i així, les drogues existeixen per ser utilitzades, ens caldrà a cadascú de nosaltres fer-ne un bon ús.
Pots recomanar-nos a algú per a la Fulla ?
La veu de la saviesa, Andreu Obrador, ens pot donar una mirada de l’ahir i de l’avui, per poder somiar en un millor demà.