La CatFAC adverteix que el Pla Druida criminalitza indiscriminadament el col·lectiu cannàbic i pot agreujar els problemes que pretén solucionar
La Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC) expressa la seva profunda preocupació per l’estratègia impulsada pel govern municipal del PSC a Barcelona contra les associacions de persones usuàries de cànnabis, encapçalada pel tinent d’alcaldia de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle.
Perseguir no és solucionar
Albert Batlle ha assegurat que continuarà «pressionant» contra els clubs socials de cànnabis fins a «erradicar» aquests espais. També ha lamentat un suposat «excés de garantisme normatiu» que en dificultaria el tancament, precisament perquè diferents resolucions judicials han frenat o qüestionat determinades actuacions municipals.
Les garanties legals no són un obstacle per a la seguretat, sinó un principi essencial de qualsevol societat democràtica. Tenir un expedient obert tampoc no equival a haver comès una infracció ni permet presentar públicament totes les associacions com a culpables.
El Pla Druida anuncia la intensificació de les vies administrativa i penal i vincula de manera generalitzada els clubs socials de cànnabis amb el tràfic de drogues, la delinqüència i la inseguretat.
CatFAC comparteix la necessitat d’actuar contra el narcotràfic i contra els qui utilitzen fraudulentament la figura associativa. Sempre hem rebutjat les activitats comercials, turístiques o delictives allunyades del model de club social. Tanmateix, combatre aquestes pràctiques no es pot convertir en una ofensiva indiscriminada contra totes les associacions i les seves persones sòcies.
Amb el pretext de «lluitar contra la droga», es recupera el llenguatge de la guerra contra les drogues impulsada per Richard Nixon fa més de mig segle. Dècades de prohibicionisme han demostrat que la criminalització no elimina el consum ni el mercat clandestí: desplaça el problema, el fa més perillós i n’agreuja les conseqüències socials i sanitàries.
Tancar indiscriminadament els clubs no farà desaparèixer el consum. Pot empènyer milers de persones cap al mercat clandestí, augmentar l’accés a productes sense informació ni control i provocar més consum i tinença a la via pública.
La manca de regulació és el veritable problema
En aquest diagnòstic coincidim amb el senyor Batlle: el model associatiu no disposa d’un marc legal estatal específic. Aquesta manca de regulació genera inseguretat jurídica i ha afavorit que determinats establiments s’allunyin dels seus principis originals.
Els intents de regulació desenvolupats a Catalunya i Barcelona van ser anul·lats per raons competencials. Això no comporta una prohibició general de les associacions ni converteix automàticament la seva activitat en delictiva. Cada cas s’ha d’analitzar individualment i amb totes les garanties.
Les iniciatives presentades al Congrés tampoc no han prosperat. Una d’elles va ser rebutjada amb els vots del PSOE, el PP i Vox. CatFAC reclama al Govern i al poder legislatiu estatal que abandonin l’immobilisme i obrin un procés de regulació integral. La inseguretat jurídica s’ha de resoldre mitjançant legislació i polítiques públiques, no pas mitjançant la criminalització.
L’Ajuntament coneix les alternatives, però no dialoga
CatFAC fa anys que sol·licita interlocució amb l’Ajuntament de Barcelona, el Departament d’Interior i la Guàrdia Urbana, sense obtenir una resposta efectiva. Aquesta negativa es va traslladar el 2024 a la Sindicatura de Greuges de Barcelona mitjançant l’expedient 24Q000862.
Aquell mateix any, una carta adreçada a l’Alcaldia i avalada per 179 representants d’organitzacions, institucions i universitats de 53 països va reclamar regulació i polítiques basades en l’evidència científica, la reducció de riscos i els drets humans.
L’Ajuntament disposa d’interlocutors, propostes i alternatives. Malgrat això, continua planificant actuacions que afecten milers de persones sense escoltar les organitzacions que les representen.
Una estratègia contrària a la marcada pel Parlament
L’actuació municipal avança en direcció contrària a la marcada pel Parlament de Catalunya, que insta a incorporar el model associatiu a les polítiques de salut pública i reducció de riscos, promoure el seguiment i la formació de les associacions i garantir la participació de la Federació i de les persones usuàries.
Mentre el Parlament proposa prevenció, seguiment i participació, l’Ajuntament respon amb pressió policial, expedients, tancaments i absència de diàleg.
CatFAC no demana impunitat. Exigeix diferenciar entre pràctiques il·legals i associacions de persones usuàries, actuar davant dels incompliments acreditats i col·laborar amb les entitats compromeses amb la prevenció, la reducció de riscos i la salut pública.
Per tot això, reclamem:
- L’obertura immediata d’un espai estable de diàleg.
- L’abandonament de la criminalització generalitzada.
- La diferenciació entre associacions i activitats comercials, turístiques o delictives.
- L’avaluació de les conseqüències sanitàries i socials dels tancaments.
- La participació de les persones usuàries en les polítiques municipals sobre drogues.
- L’obertura d’un procés estatal de regulació integral del cànnabis.
Els clubs socials de cànnabis formen part de Barcelona des de fa més de vint-i-cinc anys. Durant aquest temps han conviscut amb la ciutadania, s’han adaptat a les obligacions municipals i han ofert reiteradament la seva col·laboració per construir solucions reals.
La seguretat no es pot basar en un relat de bons i dolents ni en una política de «mà dura» que confongui consum, incivisme, convivència i criminalitat. La policia és un actor necessari, però no pot ser l’únic. Una resposta eficaç ha d’incorporar la salut pública, els serveis socials, l’educació, la prevenció i la participació de les organitzacions afectades.
Combatre el narcotràfic no es pot convertir en una excusa per criminalitzar totes les associacions. Una estratègia democràtica ha de respectar les garanties jurídiques, escoltar la ciutadania organitzada i substituir la repressió per polítiques basades en l’evidència, la reducció de riscos i el diàleg.
La seguretat no es construeix fabricant enemics, sinó afrontant la realitat amb drets, coneixement i responsabilitat pública.
Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC)
CatFAC reclama diálogo y políticas basadas en la salud pública
La CatFAC advierte de que el Plan Druida criminaliza indiscriminadamente al colectivo cannábico y puede agravar los problemas que pretende solucionar
La Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC) expresa su profunda preocupación por la estrategia impulsada por el gobierno municipal del PSC en Barcelona contra las asociaciones de personas usuarias de cannabis, encabezada por el teniente de Alcaldía de Prevención y Seguridad, Sr.Albert Batlle.
Perseguir no es solucionar
Albert Batlle ha asegurado que continuará “presionando” contra los clubes sociales de cannabis hasta “erradicar” estos espacios. También ha lamentado un supuesto “exceso de garantismo normativo” que dificultará su cierre, precisamente porque diferentes resoluciones judiciales han frenado o cuestionado determinadas actuaciones municipales.
Las garantías legales no son un obstáculo para la seguridad, sino un principio esencial de cualquier sociedad democrática. Tener un expediente abierto tampoco equivale a haber cometido una infracción ni permite presentar públicamente a todas las asociaciones como culpables.
El Plan Druida anuncia la intensificación de las vías administrativa y penal y vincula de manera generalizada a los clubes sociales de cannabis con el tráfico de drogas, la delincuencia y la inseguridad.
CatFAC comparte la necesidad de actuar contra el narcotráfico y contra quienes utilizan fraudulentamente la figura asociativa. Siempre hemos rechazado las actividades comerciales, turísticas o delictivas alejadas del modelo de club social. Pero combatir estas prácticas no puede convertirse en una ofensiva indiscriminada contra todas las asociaciones y sus personas socias.
Con el pretexto de “luchar contra la droga”, se recupera el lenguaje de la guerra contra las drogas impulsada por Richard Nixon hace más de medio siglo. Décadas de prohibicionismo han demostrado que la criminalización no elimina el consumo ni el mercado clandestino: desplaza el problema, lo hace más peligroso y agrava sus consecuencias sociales y sanitarias.
Cerrar indiscriminadamente los clubes no hará desaparecer el consumo. Puede empujar a miles de personas hacia el mercado clandestino, aumentar el acceso a productos sin información ni control y provocar más consumo y tenencia en la vía pública.
La falta de regulación es el verdadero problema
En este diagnóstico coincidimos con el señor Batlle: el modelo asociativo no dispone de un marco legal estatal específico. Esta ausencia de regulación genera inseguridad jurídica y ha favorecido que determinados establecimientos se aparten de sus principios originales.
Los intentos de regulación desarrollados en Cataluña y Barcelona fueron anulados por razones competenciales. Esto no supone una prohibición general de las asociaciones ni convierte automáticamente su actividad en delictiva. Cada caso debe analizarse individualmente y con todas las garantías.
Las iniciativas presentadas en el Congreso tampoco han prosperado. Una de ellas fue rechazada con los votos del PSOE, el PP y Vox. CatFAC reclama al Gobierno y al poder legislativo estatal que abandonen el inmovilismo y abran un proceso de regulación integral. La inseguridad jurídica debe resolverse mediante legislación y políticas públicas, no mediante la criminalización.
El Ayuntamiento conoce las alternativas, pero no dialoga
CatFAC lleva años solicitando interlocución con el Ayuntamiento de Barcelona, el Departamento de Interior y la Guardia Urbana, sin obtener una respuesta efectiva. Esta negativa fue trasladada en 2024 a la Sindicatura de Greuges de Barcelona mediante el expediente 24Q000862.
Ese mismo año, una carta dirigida a la Alcaldía y respaldada por 179 representantes de organizaciones, instituciones y universidades de 53 países reclamó regulación y políticas basadas en la evidencia científica, la reducción de riesgos y los derechos humanos.
El Ayuntamiento dispone de interlocutores, propuestas y alternativas. Sin embargo, continúa planificando actuaciones que afectan a miles de personas sin escuchar a sus organizaciones representativas.
Una estrategia contraria a la marcada por el Parlament
La actuación municipal avanza en dirección contraria a del Parlament de Catalunya, que insta a incorporar el modelo asociativo a las políticas de salud pública y reducción de riesgos, promover el seguimiento y la formación de las asociaciones y garantizar la participación de la Federación y de las personas usuarias.
Mientras el Parlament propone prevención, seguimiento y participación, el Ayuntamiento responde con presión policial, expedientes, cierres y ausencia de diálogo.
CatFAC no pide impunidad. Exige diferenciar entre prácticas ilegales y asociaciones de personas usuarias, actuar ante los incumplimientos acreditados y colaborar con las entidades comprometidas con la prevención, la reducción de riesgos y la salud pública.
Por todo ello, reclamamos:
- La apertura inmediata de un espacio estable de diálogo.
- El abandono de la criminalización generalizada.
- La diferenciación entre asociaciones y actividades comerciales, turísticas o delictivas.
- La evaluación de las consecuencias sanitarias y sociales de los cierres.
- La participación de las personas usuarias en las políticas municipales sobre drogas.
- La apertura de un proceso estatal de regulación integral del cannabis.
Los clubes sociales de cannabis forman parte de Barcelona desde hace más de veinticinco años. Durante este tiempo han convivido con la ciudadanía, se han adaptado a las obligaciones municipales y han ofrecido reiteradamente su colaboración para construir soluciones reales.
La seguridad no puede basarse en un relato de buenos y malos ni en una política de “mano dura” que confunda consumo, incivismo, convivencia y criminalidad. La policía es un actor necesario, pero no puede ser el único. Una respuesta eficaz debe incorporar la salud pública, los servicios sociales, la educación, la prevención y la participación de las organizaciones afectadas.
Combatir el narcotráfico no puede convertirse en una excusa para criminalizar a todas las asociaciones. Una estrategia democrática debe respetar las garantías jurídicas, escuchar a la ciudadanía organizada y sustituir la represión por políticas basadas en la evidencia, la reducción de riesgos y el diálogo.
La seguridad no se construye fabricando enemigos, sino afrontando la realidad con derechos, conocimiento y responsabilidad pública.
Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC)