El Departament de Salut ha presentat davant el Parlament una proposta de resolució per «orientar» les associacions cannàbiques de Catalunya. Es tracta de recomanacions no vinculants, per la qual cosa les entitats tenen la potestat de decidir si s’acullen a aquest protocol. No obstant, es tracta de la primera referència per al gremi a Catalunya, la realitat del qual està condicionada per uns llimbs jurídics i administratius.
Ambigüitat jurídica
La jurisprudència no evita un entorn alegal
El Codi Penal castiga amb penes de tres a sis anys de presó cultivar, elaborar o traficar amb drogues. Però ho fa en uns termes «prou ambigus» perquè moltes sentències judicials hagin establert jurisprudència a favor dels clubs, segons Jaume Xaus, Portaveu de Federació d’associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC). Xaus detalla els requisits per rebre aquest aval: «Cercle tancat de majors d’edat, consumidors previs, que s’autoproveeixen sense ànim de lucre».
Una empara sense la solidesa desitjada que genera un escenari d’alegalitat i certa clandestinitat» que no evita molts judicis, en els quals els clubs queden a expenses de la interpretació del jutge.
Tràmits burocràtics
Atents al menor, la publicitat i el fum
Els clubs d’autoconsum han de complir les normes previstes per a les entitats genèriques, com per exemple la presència de lavabos per als dos sexes i accés per a minusvàlids. Les especificitats arriben amb «els sistemes de renovació i extracció d’aire, l’accés a menors i la prohibició de publicitar el local», detalla David Oriol Mora, president de l’Associació Cultural Cannàbica THC, que preveu reobrir les portes la setmana que ve després del tancament del seu local barceloní el mes d’agost passat.
Els clubs s’han d’inscriure al Registre de dret i entitats jurídiques de la Generalitat, figurant juntament amb altres associacions d’àmbit sociocultural. Les recomanacions de Salut preveuen un registre d’associacions de persones consumidores de cànnabis a cada municipi. La CatFAC calcula que hi ha unes 400 associacions d’autoconsum a Catalunya, de les quals mig centenar estan federades. Les xifres s’eleven a uns 700 clubs a Espanya, amb pràcticament un centenar dels quals circumscrits a associacions.
Funció social
Ús terapèutic: poc control i minoritari
La CatFAC disposa d’un metge col•legiat que controla l’evolució i el consum dels socis que fan un ús terapèutic d’aquesta substància, figura que no és habitual als clubs. Segons la CatFAC, un 15% dels seus socis en fan aquest ús, minoritari davant l’opció recreativa. Són persones que hi van per iniciativa pròpia per atenuar els efectes de la quimioteràpia i patologies com la fibromiàlgia, l’insomni i el dolor crònic.
Malgrat aquesta «funció social» a què apel•la Xaus, considera que ha de ser una ajuda transitòria que ha d’assumir la sanitat pública. Paraules que ja va pronunciar a l’agost el conseller de Salut, Boi Ruiz, que va mostrar el seu disgust pels pacients que es veuen abocats a buscar consol en clubs d’autoconsum. En les recomanacions de Salut no hi ha cap indici de regulació en aquest punt.
Falta d’uniformitat
Llimbs que atrauen
el turisme avesat
Les recomanacions que ha traslladat Salut a les entitats estableixen en 15 els dies de carència que han de transcórrer per acceptar un nou soci, limiten a vuit les hores d’obertura del local i fixa en 18 anys l’edat mínima per accedir-hi, entre altres qüestions. Requisits que no tenen caràcter normatiu i que per tant no atenen «les necessitats de concreció del sector», segons Xaus. Una preocupació a la qual se suma que la potestat d’aspectes com la distància entre clubs i amb centres escolars recaigui en cada ajuntament, amb la disparitat i el «risc discriminatori que comporta», diu Xaus.
Una potestat reguladora gens uniforme que amenaça de continuar animant un model de turisme cannàbic, «un problema d’àmbit polític», recorda Xaus, que va atiar el debat sobre aquests clubs mesos enrere, al detectar-se la presència d’associacions que captaven visitants sense aplicar les elementals mesures de prevenció i explotant el filó especulatiu.
Reptes pendents
Cultiu i transport, grans prioritats
La necessitat de regular el cultiu i el transport, com a «grans reptes». «Només així es controla que la sembra concorda amb la demanda real, sense finalitats especulatives», diu. Xaus reclama que s’estengui «el peritatge de cultius» i «l’obligatorietat de presentar els llibres de control a les administracions, com també reforçar els mecanismes d’accés als clubs». Mesures a expenses d’una regulació efectiva, més enllà d’un protocol de bones pràctiques.
Una regulació en la qual, apunta Xaus, convindria observar altres països. Com Uruguai, on el Govern impulsa una llei per controlar el sector de manera transversal, «des del cultiu fins a la farmàcia», o Amsterdam, «que paga amb la irrupció de màfies errors passats al no inspeccionar, precisament, el cultiu i el transport de cànnabis».