La despenalització del consum de drogues ha de ser la base de qualsevol política de salut i no les detencions o empresonaments de consumidors a causa que causen molts danys, destaca l’informe presentat per l’Organització dels Estats Americans (OEA). A més, recomana la implementació de tribunals de drogues, la “reducció substantiva de penes i la rehabilitació”, com un model de transició fins arribar a la despenalització.
El present informe va ser encarregat fa uns anys pels presidents del continent americà li van demanar a l’OEA un informe sobre el consum de drogues a la regió. L’estudi, elaborat per mandat dels caps d’Estat de la regió i va tenir un cost de 2,2 milions de dòlars.
L’informe recull una tendència mundial cap a una major tolerància al consum i sobretot a encarar el problema com un tema de salut pública. Adverteix que aquesta postura “no constitueix una conclusió, sinó l’inici d’un debat llargament esperat” i que, en definitiva, seran els governs els que han d’arribar a la a aquesta conclusió. De totes maneres, l’OEA sosté que avui no existeixen “suports significatius” en favor de la despenalització.
L’informe afegeix que “les mesures restrictives de llibertat són antagòniques d’aquest enfocament i només haurien d’usar-quan estigui en risc la vida de l’addicte o quan la seva conducta constitueixi un risc per a la salut”. Proposa “provar i aprendre de règims legals i regula-toris alternatius, iniciant amb el cànnabis”.
Si bé l’estudi advoca per la despenalització del consum és caut pel que fa a la legalització de la producció i el tràfic. L’informe delinea escenaris i opcions per a l’estratègia antidrogues des d’ara fins al 2025, depenent de les polítiques que prenguin els governs de cada regió. El text desaconsella “canvis dràstics i dramàtics” en les legislacions, però veu necessària “més flexibilitat” per part dels governs, especialment a l’hora “D’Impulsar canvis en la legislació internacional”.