Una vegada més, les persones usuàries de cànnabis ens sentim atacades i menystingudes quan la resposta que se’ns dona a anys de lluita i reivindicacions és convertir en una pugna competencial i de burocracia tots els nostres problemes. Les institucions públiques són institucions que representen tot el poble i les persones usuàries de cànnabis també formem part d’aquesta societat. Prou excuses burocràtiques i competencials, volem solucions JA.
Les persones usuàries de cànnabis vam viure amb il·lusió i esperança aquell 15 de gener de 2015. No era una estació final però si que era una bona parada fruit d’anys de feina que començava a plantejar que un canvi de paradigma era possible. En aquell moment, s’aprovaven els criteris en matèria de salut pública per orientar les associacions cannàbiques i les condicions de l’exercici de la seva activitat per als ajuntaments de Catalunya. Aquell dia no quedava tot resolt però com a mínim el Govern de Catalunya reconeixia el paper de les associacions cannàbiques, acompanyava els municipis en la gestió i relació amb aquestes i apuntava un canvi de rumb en les polítiques prohibicionistes dirigint la mirada cap a la salut pública. El Govern va fer un pas valent i a més, el va fer de la mà de tots els agents implicats.
L’Advocacia de l’Estat va presentar un recurs a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra aquesta resolució ja que considerava que es vulnerava les competències exclusives de l’Estat en aquesta matèria, com s’indica en la Constitució. Encara que el TSJC, no ha entrat a analitzar la possible invasió competencial trobem absurd que des de l’Estat es trenqui amb la voluntat d’atendre la realitat social que representem i insisteixi en mantenir pràctiques prohibicionistes criminalitzadores que ignorin que existeix la llibertat de consum, i l’interès per fer-ho de forma segura i responsable.
El TSJC considera que la disposició del Departament no compleix els requisits legals, al·lega que es una regulació molt innovadora en un marc jurídic autonòmic inexistent, fins ara. Afegeix que la Generalitat “no va ajustar l’elaboració de la norma reglamentària al procediment legalment disposat”, en el qual indica que l’aprovació d’un reglament ha de fer-se per una ordre del conceller corresponent i per un acord de Govern.
I ens preguntem insistentment si serà de justícia que els primers passos que el Govern català camina en favor d’una possible regulació de la nostra activitat acabi en un no res per haver incomplert un procediment? Per burocràcia? Judicialitzar la salut de les persones és una mala recepta. L’ alternativa que presenten les associacions cannàbiques per a regular el cànnabis de forma integral és una nova via, oberta des de la intel·ligència col·lectiva, que no pretén banalitzar-ne el consum, sinó aconseguir un punt d’interacció amb les persones usuàries que permeti conèixer els seus consums i aportar la informació necessària per empoderar persones responsables de les seves decisions.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no avalua els criteris que la resolució del Govern enumera i és per això que encoratgem al Govern de Catalunya a seguir amb el seu pas ferm. Que cap tribunal impedeixi donar resposta a les necessitats de la ciutadania.
Demanem que ratifiqui el camí iniciat donant la sortida que el Tribunal apunta pels criteris de salut. Hem de continuar caminant en el camí de la regulació en el nostre País. Estem parlant de salut i llibertats, estem parlant de futur i responsabilitat.
No podem quedar suspesos perquè ja existim i la nostra realitat continuarà avançant.
