Als consumidors de cànnabis de la Catalunya Central cada cop els costa menys trobar un club on poder fumar. Prop d’una vintena de locals han obert portes i la majoria ho han fet en els últims cinc anys. Els responsables dels clubs de cànnabis indiquen que cada cop hi ha més acceptació social i, com a conseqüència, més permissivitat per part de molts ajuntaments davant la creació de locals per a fumadors. El resultat és un boom de clubs, que tenen, aproximadament, entre 100 i 150 socis.
Les principals ciutats de les comarques centrals tenen entre tres o quatre clubs. Res a veure amb els 123 que hi ha a Barcelona. A Manresa n’hi ha tres d’oberts -tot i que n’hi ha quatre de registrats-; a Igualada, tres -un dels quals ha cessat l’activitat temporalment per condicionar el local-; i a Martorell, quatre. En municipis amb menys població també tenen suficients fumadors interessats per obrir clubs. És el cas de Súria, Olesa de Montserrat, Moià i Vilanova del Camí. En capitals comarcals com a Puigcerdà n’hi ha dos, i a la Seu d’Urgell n’hi havia un fins fa unes setmanes, quan l’Ajuntament va aprovar la clausura d’aquests locals. Són dades facilitades per la Federació d’Associacions de Cànnabis de Catalunya (CatFAC).
La proliferació de clubs des de fa un lustre mostra que aquests locals han fet arrels a la regió central i, de fet, la xifra podria ser més alta perquè els responsables de la CatFAC asseguren que han rebut sol·licituds d’informació sobre el funcionament de clubs per part de persones interessades de Berga, Solsona i Coll de Nargó. En aquests municipis encara no s’ha obert cap local d’aquesta tipologia. La llei antitabac va obrir una escletxa legal que va impulsar la proliferació dels clubs, ja que es donava la possibilitat de fumar a l’interior de locals si es tracta d’un club privat.
S’ha de saber on són ubicats exactament els clubs de cànnabis perquè a fora del local no hi ha cartells que ho indiquin. Com a molt, a la porta hi ha algun adhesiu de petites dimensions per evitar que els socis es confonguin de porta. Un cop es creua l’accés, el visitant troba una altra porta abans de poder entrar al local, i una persona demana sempre si n’és soci. La normativa de l’Ajuntament de Manresa, i del d’Igualada, especifica que només hi poden entrar socis del club, i responsables d’aquests locals diuen que el consistori no els deixa tenir rètols a fora.
El club La Bruja, de Manresa, està ambientat com si fos un bosc, amb columnes guarnides com arbres d’un conte de fades. A l’entrada hi ha una barra similar a la de qualsevol cafeteria o bar, i al fons hi ha sofàs perquè els socis s’hi acomodin mentre fumen. “Els nostres membres no tenen un perfil concret. Hi passen persones de moltes edats, de classes socials també diferents, i de procedències professionals molt diverses”, explica la Bruja, tal com es fa dir la dona que regenta el local. Afegeix que, efectivament, el funcionament és el d’un club i que, a part, “també s’organitzen activitats, com campionats de pòquer o excursions, per a les persones que en formen part”. Sentencia que el “local no és cap discoteca”.
La Bruja té 200 membres. La responsable del club assegura que la diversitat de socis és deguda, precisament, al fet que cada cop hi ha menys reticències entre la ciutadania cap als cànnabis i que “hi ha un nombre important de socis que en fumen com a teràpia per algun mal”. A La Bruja de Manresa fan el 20% de descompte als socis que acrediten amb documentació del metge que tenen una afectació i que, per tant, el consum de l’herba els pot ajudar a reduir el dolor.
La difusió de l’ús medicinal del cànnabis també ha ajudat que part de la ciutadania en desconfiï menys, segons els responsables dels clubs. Aquesta nova percepció de molts ciutadans ha propiciat que als fumadors els costi cada cop menys consumir cànnabis davant d’altres persones. A part, els clubs tenen locals on el comú denominador de tots els que hi entren és que en fumen.
Una de les entitats més veteranes de la Catalunya Central és Acció Cannàbica d’Igualada. Fa set anys que la van crear. El president, Jaume Xaus, explica que “els consumidors han perdut la por a plantar-ne i a parlar obertament sobre aquest tema”, i que la proliferació de locals que acullen clubs de cànnabis és deguda també al fet que “cada cop més ajuntaments, i més ciutadans, entenen les reivindicacions dels consumidors”, i que per aquest motiu “els fumadors no se n’amaguen, tot i que molts prefereixen consumir-ne als clubs perquè potser tenen fills a casa”.
Però no tots són flors i violes i encara hi ha ciutadans i ajuntaments recelosos dels clubs de cànnabis. L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat una modificació urbanística per prohibir la presència de locals per a fumadors a la ciutat. I fonts de l’Ajuntament d’Igualada, tot i haver atorgat llicències d’obertura, asseguren que mai han col·laborat conjuntament en cap iniciativa amb Acció Cannàbica d’Igualada. El mateix consistori igualadí de vegades activa la Policia Local per la queixa de males olors per part de veïns en algun dels carres on són ubicats els locals.
El president del club igualadí defensa la utilitat dels clubs de cànnabis. “Sobretot són beneficiosos per a persones que en volen fer un ús terapèutic, ja que a fora d’aquests clubs, si no en planten, hauran de buscar venedors, de forma il·legal, que tindran una finalitat lucrativa i difícilment sabran si els estan venent cànnabis o una barreja que pot ser perjudicial”, remarca Xaus. Però l’altra cara de la moneda de la baixa percepció de les conseqüències negatives del consum d’aquesta substància és que cada cop baixa més l’edat en què els adolescents en comencen a consumir.
Les associacions a comarques
Els clubs que hi ha a la Catalunya Central tenen poc a veure amb els que hi ha a la ciutat de Barcelona. “Són dos mons diferents. A la Ciutat Comtal n’hi ha que tenen dos mil o, fins i tot, cinc mil socis”, assegura Eric Asensio, portaveu de la CatFAC. A les comarques centrals, normalment, els clubs estan configurats per grups de persones que es coneixen entre elles i difícilment arriben als 200 membres.
A Barcelona, la dimensió de molts dels clubs, sobretot els de barris com Ciutat Vella, estan en una altra òrbita pel fet d’aglutinar bona part de la població del país i pel fort impacte dels turistes que volen consumir cànnabis. “Allà, molts estrangers es fan socis només per un dia i aquests locals es converteixen bàsicament en un negoci amb finalitat lucrativa”, critica la responsables de La Bruja de Manresa. El funcionament d’alguns clubs de Barcelona, però, és exemplar i són una referència per als clubs de la Catalunya Central.
Tot i tractar-se d’entitats, en principi, sense afany d’obtenir beneficis, les lleis del mercat imperen en els locals per a fumadors de cànnabis i per aquest motiu els preus entre les associacions ubicades a la Catalunya Central no tenen res a veure amb els de la capital catalana. Si un gram de cànnabis es pot aconseguir per 5 o 6 euros, aproximadament, als clubs de les comarques centrals, el preu es pot multiplicar per tres o per quatre a Barcelona.
El preu augmenta a la Ciutat Comtal per l’alta demanda. “Altres variables que hi influeixen són que a Barcelona costa molt més trobar un lloc on plantar-ne i, a part, s’arrosseguen els preus de quan només se’n podia aconseguir en el mercat negre”, indica el president del club igualadí.
Tot i el boom dels clubs cannàbics, els responsables assenyalen que cal un marc legal que en regularitzi la situació.
Noticia: Regió 7