Com començaria la teva biografia?
Doncs començant a conèixer el món en una escola que lluitava per ser diferent i lliberal en els inicis de la transició. Tinc idealitzada aquella època i aquell entorn. Em va despertar l’ interès per la mirada política del món i també pel feminisme sense saber-ho llavors, és clar. M’agradava llegir i observar a les persones sobretot.
Què en saps de la CatFAC?
Que poseu l’esforç en treballar pels drets de les persones usuàries de cànnabis i ho feu amb un discurs coherent i intentant transformar. Jo m’hi he apropat des de la meva mirada sobre el gènere també amb el cànnabis. Crec que esteu fent bona feina donant veu a les dones cannàbiques.
Com veus el futur del Cànnabis?
Doncs no ho conec amb tanta profunditat com voldria però crec que teniu molta feina per endavant amb la batalla de la regularització. És molt important perquè pot incidir profundament en el discurs i la mirada sobre les drogues en general que trobem a la societat i això pot ser molt transformador. Parlar més de les persones en relació a les drogues que de les sustàncies mateixes. Per altra banda crec que també s’ha de lluitar per canviar una imatge/ imaginari frívol i masclista del consum de cànnabis que a vegades impera. El món cannàbic és molt més que tot això i té arguments sòlids per poder canviar aquesta imatge. Ara bé, sense la mirada de les dones no hi ha canvi. Això és important.
Et toca escollir, pastilla vermella o pastilla blava?
Sens dubte, sempre pastilla vermella. Qualsevol que em conegui us ho diria. Mirar la realitat de cara i amb els ulls ben oberts per poder-la transformar a partir dels nostres somnis. Per mi és així com paga la pena viure.
Vaporitzador o galetes ?
Si haig de triar entre aquestes dues galetes. Però molt de tant en tant. Per mi l’interès en aquest tema té a veure més amb la llibertat de les persones que amb el meu consum personal. Ara m’encanten aquests moments on el “bon rotllo” flueix i facilita les relacions personals.
Algun consell?
No apalancar-te mai en la comoditat: La vida que val la pena viure és, a vegades, més complexe i requereix obrir la ment i esforçar-se però, sens dubte, és més rica.
Acaba la frase… “les drogues…” conviuen amb nosaltres i hi conviuran sempre. Hem de desemmascarar les hipocresies i poder tractar/ tractar-nos com adults i adultes, tenir tota la informació per decidir per nosaltres mateix@s
¿Pots recomanar-nos a algú per a la Fulla ?
L’Aura Roig. Una gran professional i activista en el món de la reducció de danys. Amb especial sensibilitat i coneixement per la situació de les dones en aquest món.