A l’Estat espanyol, el moviment cannàbic fa més de trenta anys que reclama una revisió de les polítiques prohibicionistes. El moviment aprofità els buits que deixava el marc jurídic per articular la fórmula dels clubs de cànnabis per proveir-se col·lectivament de cànnabis. Els clubs, entre altres requisits, no poden obtenir beneficis econòmics. El text analitza la influència de la normalització sociocultural del cànnabis, l’actual context social (crisi econòmica) i els discursos hegemònics (neoliberalisme, consumisme…) com a responsables de l’obertura de centenars de clubs a partir del 2011, especialment a Barcelona. Això va comportar l’aparició de models de gestió de clubs que no s’ajustaven a la jurisprudència. Aquesta situació, unida a la innegable realitat del consum de cànnabis, va oferir al moviment cannàbic una oportunitat política per regular els clubs que ha trobat sinergies a Catalunya, Navarra i el País Basc. Per finalitzar, es reflexiona sobre com el prohibicionisme ha dificultat l’activitat dels clubs malgrat els avenços socials i jurídics esdevinguts en els últims anys.
L’article publicat a Clivatge – Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona, parla sobre els aspectes sòcio-culturals del cànnabis.
Escrit per David Pere Martínez Oró, Coordinador del Departament d’investigació de la Fundació IGenus, professor consultor a la UOC. Col·laborador de la subdirecció general de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya. En aquest moment ha iniciat una investigació etnogràfica sobre la naturalesa i extensió dels clubs de cànnabis. Al document adjunt trobareu informació respecte als estudis que estan realitzant i on la CatFAC participarem.
Text complet: PDF