França disposa d’una política repressiva contra la marihuana duríssima que aplica, no obstant això, amb certa laxitud. Les seves lleis preveuen altes multes de fins a 3.750 euros i presó fins i tot a perpetuïtat per tràfic il•legal i la prevalença del consum, però és una de les més altes d’Europa. La Fundació Terra Nova, propera al Partit Socialista governant i en la qual figura com a personatge destacat l’ex-primer ministre Michel Rocard, proposa legalitzar-ne la venda, la producció i el consum com a monopoli de l’Estat. Els signants de l’anàlisi plantegen diversos escenaris, però es decanten per aquesta modalitat sempre que s’elevés el preu un 40% per no augmentar-ne el consum. El resultat: el tresor públic recaptaria cada any 1.800 milions d’euros.
Segons els autors de l’estudi publicat aquest divendres a la pàgina web de Terra Nova, la prohibició del cànnabis ha resultat un fracàs, una idea que s’ha obert pas fa temps a l’ONU i en diversos països de l’OCDE i de l’Amèrica Llatina, mentre que la tolerància social cap a aquesta substància continua en augment. Els autors –Pierre Kopp, professor de la Universitat de la Sorbona, Christian Ben Lakhdar, de la Universitat de Lilla, i Romain Perez, responsable d’economia i finances de la fundació– recorden, a més, l’alt cost de la repressió a França: 568 milions d’euros anuals. Aquesta factura disminuiria considerablement en cas que l’Estat apliqués la seva proposta.
El Govern de François Hollande, no obstant això, no preveu canviar la seva política sobre aquest tema. Diversos ministres, com la de Sanitat, Marisol Touraine, o el responsable d’Interior, Bernard Cazeneuve, s’han manifestat contraris a qualsevol modificació legislativa. Segons Le Monde, que es manifesta contrari a la política repressiva, l’actual Executiu, sumit en la gestió de la crisi econòmica i amb una valoració social molt baixa, considera que plantejar aquest tema comporta un alt risc electoral.
Pels analistes de Terra Nova, limitar-se a despenalitzar el consum impediria controlar el preu i dispararia la demanda, que calculen en un 16% més de tràfic i un 12% més de consum. Legalitzar el cultiu, la venda i el consum, sense més, generant un mercat legal de lliure competència també reportaria importants ingressos a l’Estat (1.700 milions) i reduiria els preus, però això comportaria un augment del consum. L’opció preferida és, per tant, la del monopoli estatal, que caldria aplicar-lo en fases, permetent en un primer moment la competència il•legal actual fins a aconseguir el control absolut atraient els usuaris cap a un mercat legal molt més segur. La pujada posterior d’un 40% del preu impediria l’augment del consum, un càlcul basat en l’èxit obtingut per l’alça del preu del tabac, el consum del qual ha disminuït un 37% entre el 2001 i el 2013, malgrat l’augment de la població.
El gran argument utilitzat per defensar la legalització és l’alta prevalença del consum de cànnabis a França, malgrat la dura legislació sobre aquest tema. Segons les dades de l’Observatori Europeu de la Droga, amb seu a Lisboa, França està entre els països de més prevalença d’Europa, amb un 8,44% de la població entre els 15 i els 64 anys. La prevalença a Espanya és del 9,6%, però el més habitual és que, allà on la permissivitat és més elevada, aquesta prevalença és inferior. Són els casos d’Holanda (7%) i Portugal (2,7%). Especialment preocupant per a França és que entre els joves de 15 a 24 anys la prevalença s’ha disparat fins al 20,75%, només per sota de Dinamarca (23,9%) i ja lleugerament per sobre d’Espanya (20,70%).
L’anàlisi recorda que la mera repressió, a més de no frenar el consum, promou d’alguna manera les xarxes mafioses que hi ha entorn de la droga. Un dels problemes de la legislació francesa és que no fa gaire distinció entre cànnabis i altres estupefaents molt més perillosos per a la salut.