L’avantprojecte de llei de Seguretat Ciutadana no és res més que una nova llei mordassa, del mateix govern que vol tirar endavant la llei de l’avortament o que vol privatitzar la seguretat. Gabriel Miró Miquel, advocat especialitzat en dret penal i ponent en la dècima primera fira del cànem i tecnologies alternatives a la Fira de Cornellà.
A la sala de conferencies del Spannabis 2014 reboten mirades de complicitat, preocupació i indignació entre el públic. Per un moment només se sent la música dels engrescats que riuen, ballen i fumen a la zona exterior del recinte, probablement ignorants d’una realitat que els hi ve a sobre.
La proposta de l’avantprojecte de seguretat ciutadana va ser presentada el novembre del 2013 i, des de llavors, ha trobat, en el seu camí a ser aprovada, més detractors que no pas partidaris. “Es una reforma innecessària, la delinqüència ha disminuït no obstant s’han endurit les penes, en el cas particular de la droga es titllen les associacions cannàbiques com a organitzacions criminals” manifesta Miró Miquel.
Fins ara, amb la vigent llei de 1992 es marcava com a delicte el consum o la tinença il•lícits de drogues tòxiques, substàncies estupefaents o psicotròpiques a la via pública amb multes-segons la normativa atenuada de l’any 2010- d’entre 300 i 30.000 euros i la possible pena de presó d’entre un i tres anys en cas de falta greu. No obstant, es contemplen a la mateixa llei els anomenats “supòsits d’atipicitat”: casos excepcionals on aquest delicte s’absol com ara en el consum compartit entre addictes o consumidors habituals on hi hagi un consum esporàdic sempre amb preacord entre ells i sense contraprestació. La idea fonamental, segons Miró Miquel, és sempre la protecció de la salut pública. “Qualsevol conducta que d’alguna manera pugui tenir conseqüències en la salut de les persones ja és delicte” explica Miró Miquel, vocal de la Comissió de Drogues del Col•legi d’Advocats de Barcelona.
Gabriel Miró : “El problema és que aquesta prevenció ha portat a sobrepassar els límits del racional”- afirma amb contundència-. “S’ha confós el concepte de la seguretat de l’estat del benestar amb la seguretat de l’autoritarisme”. 
L’avantprojecte de llei del partit popular preveu infraccions greus castigades amb multes d’entre 1000 i 30.000 euros als “actes de plantació i cultiu il•lícits de drogues tòxiques, estupefaents o substancies psicotròpiques, no constitutives de delicte” (art. 23).
Segons Miró Miquel, aquesta llei intercedeix en el consum privat, premissa que pot declarar-se inconstitucional. “Què té a veure el “cultiu privat” amb l’esfera pública?” es pregunta. A més de les ja criticades restriccions al dret a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació que alberga la llei, també pretén controlar el propi cultiu privat, és a dir, la possibilitat que algú tingui una planta al balcó o consumeixi cànnabis a casa seva.
Aquestes modificacions de la llei, defensa, prohibeixen la tutela judicial efectiva. “L’augment de les taxes judicials fan molt difícil per a un ciutadà acudir als tribunals per revisar el cas. Per exemple, una persona que hagi estat penalitzada amb una infracció lleu- de 1000 euros- haurà d’assumir 200 euros en concepte de taxes judicials.”
Un altre aspecte que ha encetat la polèmica és la referida a la gestió dels clubs socials de cànnabis. La reforma de la llei suposaria l’apertura de diligencies penals i administratives a les organitzacions.
Davant la situació d’inestabilitat envers el tema, Gabriel Miró Miquel recomana restringir en la manera possible l’entrada i controlar el nombre de socis als clubs.” Les entrades fàcils podran fer passar una activitat no delictiva a una delictiva”.
Ell refereix que “no s’ha d’oblidar que les associacions cannàbiques es consideren espais d’intimitat grupal i, per tant, domicilis privats però tampoc s’ha d’oblidar que si està integrat per molts membres, pot arribar a veure’s com un lloc obert al públic i, per tant, hi podria haver delicte”.
Miró Miquel sospira amb resignació, pensa que no és una política aïllada o una llei abusiva sense rumb. No obstant, és optimista i creu que l’important és que es creï oposició. “Cal que, ara més que mai, ciutadans, associacions i partits s’uneixin i aquests últims puguin tirar endavant l’esmentat recurs”.
Redacció Laia Masdeu