D’Amèrica ens arriba l’onada de la regulació del consum de diverses drogues. Es tracta d’un viratge considerable en l’enfocament d’un problema de salut públic i també d’un problema de seguretat, tant en l’àmbit nacional com en l’àmbit internacional. El nou plantejament es centra en la idea de despenalitzar el consum i regular-lo, amb la idea de controlar millor i evitar els efectes perversos d’una activitat econòmica submergida tan enorme.
En l’origen de tot plegat, hi pesa de manera evident el fracàs de la lluita contra el narcotràfic, a pesar de dècades de guerra contra les màfies i esforços ingents de les agències governamentals. Hom constata que la corrupció i la criminalitat associada a les drogues continuen campant i que la crisi de l’Estat de Dret que es viu en un nombre important de paisos llatinoamericans té a veure amb les màfies de les drogues i la seva infinita capacitat de comprar voluntats i exercir la violència. Nacions Unides constata que el negoci il•legal de les drogues mou anualment uns 400.000 milions de dòlars. El poder del narcotràfic és immens i podreix jutges, policies, militars, funcionaris i polítics. Fa pocs dies hem viscut un nou drama relacionat amb aquesta realitat amb l’assassinat de 43 joves estudiants a l’estat mexicà de Guerrero.
De moment, comencen a ser nombrosos els Estats dels Estats Units que han avançat o avançaran properament en aquesta regulació, en especial del cànnabis.
I és que també en els països avançats, la política de lluita contra les drogues no ha evitat l’existència de trames delictives poderoses, de l’increment dels ingressos a les presos de persones relacionades amb el negoci de les drogues (a Espanya, les persones empresonades per delictes relacionats amb les drogues representen entre un 70% i 80% del total) i de greus problemes de salut pública. Especialment entre els més joves, derivats de l’ús i l’abús de les drogues.
El debat obert no planteja el fet de liberalitzar el consum de les drogues, i convertir aquestes substàncies en un producte més del mercat, que funcioni segons la lògica de l’oferta i la demanda, en un mercat competitiu, sense restriccions de cap mena. Ni tampoc estrictament de despenalitzar el seu consum individual, tal i com hem fet en molts països.
Es tracta de fer un pas més per la via de regular, de manera intel•ligent, el consum d’algunes substàncies sota determinades condicions, amb la idea d’aflorar el negoci ara ocult, garantir la salut pública dels consumidors, tot evitant el risc de la banalització del seu consum.
El debat també ha arribat a Catalunya, amb la necessitat de regular les associacions i clubs socials de cànnabis, amb una proposta concreta del Departament de Salut de la Generalitat, que hauria de donar seguretats i certeses amb el rang legal que li correspon. Fa uns quants anys vàrem ser pioners en el tractament de les persones addictes a l’heroïna, amb una política audaç, que acompanyava les persones que patien l’addició d’aquesta mortífera substància o en les polítiques d’atenció a les presons.
I de ben segur que caldrà fer nous passos, en la direcció de Colorado o Washington. Catalunya pot ser de nou pionera en aquest nou enfocament. Caldrà audàcia, rigor i molta pedagogia, però val la pena per a combatre, amb intel•ligència , uns dels grans problemes dels nostres temps.
Carles Campuzano
Diputat de CiU al Congrés