El periòdic electrònic VilaWeb el mes d’Abril va publica un article que repassa la situació de les associacions Cannàbiques de Catalunya, un repàs exhaustiu de la situació en la qual es troba aquest col·lectiu i el futur que es presenta. Amb la participació del portaveu de CatFAC Jaume Xaus, el periòdic recull las opinions de les dues federacions Catalanes que sol·liciten ala administració una regulació que dicti unes regles clares de funcionament i doni seguretat jurídica a aquestes entitats. Aquí us fem un petit resum tan interessant article.
En els últims tres anys, a Catalunya, el nombre d’associacions de consumidors de cànnabis ha crescut exponencialment: s’estima que a la capital n’hi ha unes 300, mentre que a tot Catalunya aquesta xifra ascendeix a 400. Aquestes associacions són espais privats on, aprofitant un buit legal, es pot produir i dispensar cànnabis destinat a l’autoconsum dels seus socis. Actualment, però, degut a la manca d’una regulació determinada sobre el tema, cada associació es regeix per uns principis propis, pel que ha esdevingut un fenomen difícil de controlar.
Les associacions a Catalunya
A Catalunya, la primera associació de consumidors de cànnabis es crea a principis dels anys 90 a Barcelona. Aquestes primeres associacions seguien les pautes proposades per la Federació d’Associacions Cannàbiques (FAC), una agrupació d’associacions a nivell estatal basada en un model social, que el 2009 crearia la seva delegació a Catalunya, la CatFac.
Quan el seu funcionament es comença a consolidar, els propis membres van començar a crear-ne de noves, i a partir de 2011 es produeix el boom que ha conduït a la seva proliferació. Paral·lelament, es diversifica també la visió entorn a aquestes associacions, i es crea la Fedcac, una federació amb una línia de treball basada en la protecció dels consumidors i no tant en l’activisme polític.
Actualment, entre la CatFac i la Fedcac engloben entre un 10 i un 20% de les associacions catalanes. De la resta, que constitueix una gran majoria, cadascuna es regeix pels seus propis estatuts: presidents de diferents centres coincideixen en què cada associació és un món. Tot i així, és difícil saber quantes comparteixen el model que defensa la CatFac o la Fedcac, o realment no se senten representades per cap de les dues.
CatFac i Fedcac: els dos punts de vista
Quin és l’origen de la federació?
Jaume Xaus(J.X): L’origen de la CatFac es troba en una federació Espanyola, la FAC, que el 2009 decideix diversifica els esforços en cada comunitat autònoma. Així, en el moment de la seva creació es forma per cinc associacions de Barcelona, però avui en dia en representa 28 en tot l’àmbit català.
Albert Tio( A.T): La Fedcac neix el 2012 en un fòrum d’associacions celebrat a la UAB. Es van crear uns grups de treball que veuen la necessitat d’organitzar-se per defensar els interessos d’algunes associacions que compartien objectius similars. Actualment està formada per 29 associacions.
Quin model d’associació defenseu?
J.X:Creiem en un model d’associació petita, basada en la cooperació, amb un número limitat de socis i un sistema d’avals que impedeixi l’entrada indiscriminada de persones. Els nostres centres es comprometen a proveïr-se sempre d’un cultiu propi, i cultivar d’acord amb una demanda prèviament establerta. A més, duem a terme campanyes de prevenció de riscos per treballar amb la màxima seguretat.
A.T:Estem en contra que es límit de socis, la constitució reconeix el dret de tothom a associar-se, i d’altra banda, es fomenta que les persones hagin de recórrer al mercat negre. Creiem, doncs, que mentre no existeixi ànim de lucre i els socis compleixin els requisits, el nombre de membres no ha de ser una limitació.
Quins objectius perseguiu?
J.X: La principal demanda de la CatFac és obtenir una regulació que permeti el cultiu, el consum i el Transport de cànnabis a nivell integral, amb un model basat en l’auto cultiu personal. Des de la federació catalana demanem una regulació clara de les associacions, i més protecció per als cultivadors i consumidors de cànnabis.
A.T: Des de la FedCac perseguim objectius similars als de la CatFac: Volem formar part del procés de regulació de l’auto cultiu i el transport pel consum privat, per protegir les associacions de la inseguretat jurídica que pateixen.
La regulació com a solució?
Tot i que la CatFac i la Fedcac difereixen en alguns punts, les dues comparteixen l’objectiu principal d’obtenir una normativa clara entorn al cultiu i el funcionament dels centres per acabar amb la inseguretat jurídica que pateixen les associacions.
Des d’una perspectiva més liberal, també hi ha qui defensa que la regulació de les associacions va en contra de les llibertats individuals. Martí Cànaves, l’advocat que porta el procés de Rasquera, considera que limitar les activitats de les associacions envaeix el dret fonamental a l’Associació: “el club social és com la casa dels socis, mentre no es molestin els veïns la Generalitat no ha de venir a imposar uns horaris”.
Araceli Manjón-Cabeza, que va ser la número dos de Garzón en el Pla Nacional Contra drogues, també defensa la legalització del cànnabis. La magistrada, considera que dels tres escenaris possibles -el monopoli de l’estat, d’algunes empreses o del mercat negre-, la legalització de qualsevol droga sempre serà millor que la seva persecució.
Turisme del porro
El boom actual també ha vingut acompanyat d’una sèrie de pràctiques de moralitat dubtosa en algunes associacions. Actualment, circulen a la xarxaalgunes webs que promocionen Barcelona com la nova capital del cànnabis, i ofereixen als turistes l’accés a determinats centres. De fet, algunes associacions ja mostren la seva pàgina web només en anglès.
Per això, les associacions que realment no tenen ànim de lucre, veuen també la regulació com una forma d’acabar amb aquestes pràctiques il·lícites, que donen una imatge contrària al model que defensen.