Marihuana DF presenta un acostament al mercat de la cànnabis en el la Ciutat de Mèxic, el Quadern ofereix una resposta viable a diferents problemes plantejats per la dimensió del mercat.
Les actuals polítiques, sense haver aconseguit el seu objectiu de reduir el consum, tampoc han aconseguit apropar als usuaris de substàncies il·legals a les institucions a les quals tenen dret a recórrer a la recerca de suport.
El Col·lectiu per una Política Integral cap a les Drogues AC, CuPIHD és una organització de la societat civil dedicada a la recerca, l’educació, l’acció i la difusió orientades a transformar la cultura i les polítiques de drogues sota un enfocament de reducció de riscos, multidisciplinari, integral, basat en evidència, científic i de respecte als drets humans.
Mariguana DF presenta un angle d’anàlisi poc freqüent i proposa considerar als Clubs Socials de Cànnabis (CSC) com a model d’un nou sistema regula-tori per a aquesta planta en la Ciutat de Mèxic, que contribueixi a proporcionar un accés segur a ella per als adults de plens drets, que decideixin usar-la per raons lúdiques o terapèutic.
La proposta busca delimitar i limitar al mercat negre, augmentant incentius perquè els usuaris no hagin de recórrer al mateix; així com generar activitat econòmica i ingrés públic evitant el mercat obert i indiscriminat de la planta i, al mateix temps, busca obrir un espai de vinculació institucional amb l’usuari fos de l’àmbit de la justícia penal.
Consideracions
Els Clubs Socials de Cànnabis són una proposta regula-tòria per a la producció i l’ús de la planta a Mèxic que, si bé requereix d’alguns canvis legislatius, pot ajustar-se a les disposicions del sistema internacional de control de drogues comprès en els tractats i altres instruments internacionals signats pel país.
Els Clubs suposen un mecanisme vincula-tori entre el dret a l’autonomia dels adults quant a l’ús de cànnabis, que es troba contemplat en les nostres lleis, i la possibilitat de produir-ho de manera comunitària i privada per a finalitats recreatives o amb propòsits mèdics.La proposta soluciona, d’aquesta manera, les contradiccions que suposa comptar amb dret a l’ús, però la impossibilitat d’exercir tal dret sense recórrer en algun moment a alguna activitat considerada com a delictiva, com és per exemple l’adquisició.
L’esquema es basa en la construcció d’un circuit tancat de producció -consumo, fiscalitzat estrictament per l’Estat, i que se circumscriu a l’àmbit del privat, amb el que la publicitat, l’ús públic i l’admissió queden reservats estrictament als membres de l’associació, els qui per definició han de complir amb requisits específics per ser admesos al circuit. Entre ells s’expliquen la majoria d’edat, el ser convidat per un altre soci, conèixer els riscos de l’ús del cànnabis i el compromís d’evitar tot contacte amb altres fonts de proveïment.
Avantatges
El sistema dels CSC ofereix avantatges reals i immediates per a l’usuari, ja que li garanteix seguretat jurídica en exercici dels seus drets, ho allunya de les xarxes del comerç il·legal i del món del delicte, en eliminar la necessitat d’acudir als traficants il·legals; li garanteix estàndards de qualitat que no obté al mercat negre i pot apropar-se, a través de la pròpia associació, a serveis informatius de reducció de riscos i danys per a la
cura de la seva salut.
Beneficia també al conreador i/o productor de la planta, que troba en aquest espai una activitat més de sustento com a activitat agrària i econòmica. D’aquesta manera, el productor té contacte directe amb l’usuari i s’elimina entre ells a l’intermediari, qui compleix en l’actualitat amb el paper il·legal del procés.
Finalment, els CSC beneficien a les autoritats i tots els membres de la societat que no són usuaris, ja que generen activitat econòmica fiscalitzar-la, disminueixen la contribució dels usuaris als mercats i xarxes il·legals, redueixen la disponibilitat de la cànnabis exclusivament als socis i al seu ús en els àmbits privats. A més, els CSC fan possible generar millors vincles institucionals amb els seus membres, de manera tal que sigui possible ampliar l’espectre d’oferta de serveis de salut i informatius per a ells.
D’aquesta manera, proposem dissenyar i portar a la pràctica un model legal de circuit tancat per a la regulació de l’ús de cànnabis en la Ciutat de Mèxic, que respongui a les necessitats específiques d’organització del mercat del Cànnabis a Mèxic a través de clubs socials del cànnabis.
Un sistema d’organització del mercat de cànnabis a la ciutat, a través dels CSC, presentaria importants avantatges en matèria de salut, ja que a través d’ells seria possible conèixer de millor manera el nombre i característiques dels usuaris de la ciutat, tenir control sanitari sobre el producte, ajudar a la recerca científica i garantir al mateix temps els drets dels usuaris; donar accés segur i legal a pacients que usen cànnabis medicinal i desenvolupar entre els associats millors programes de reducció de riscos i danys.
Addicionalment, els CSC ajuden a separar el mercat del cànnabis del d’altres drogues de major potencial conflictiu o perillositat, social i personal, com el crac o la cocaïna, i a reduir els riscos de violència social i de salut de les comunitats.
Econòmicament, els CSC redueixen els incentius per recórrer al mercat negre creant una relació directa entre l’usuari i el productor, ja que eliminen la intermediació que realitza per definició el mercat, legal o il·legal. En eliminar tot comerç obert de la planta al mercat, els clubs poden ajustar-se al sistema internacional de control de drogues.
En el mateix sentit, i atès que els CSC manquen de propòsit de lucre, no hi ha possibilitats de publicitat oberta per a ells; generen activitat econòmica i impostos, però no participen a cap mercat obert; conforma un circuit tancat fiscalitzat directament per l’Estat, creen alternatives per a productors privats i independents, i tota la seva operació, des de la producció fins al consum són transparents i fàcilment fiscalitza-les.
Així mateix, en la mesura que els clubs produeixen la totalitat de la planta i no només la flor utilitzada com Cànnabis , els CSC permetrien aprofitar, també, els productes industrials del cànem derivats de les fibres, les llavors i totes les parts de la planta que són aprofitables per una activitat industrial prevista en els tractats internacionals de drogues i de lliure comerç signats per Mèxic, com són el TLCAN, TLCUE, Xile, etc.
Finalment, en termes de seguretat i combat al crim vinculat a les activitats il·legals del tràfic de drogues, els CSC contribueixen a desplaçar al crim organitzat per una via no violenta, en crear nous incentius per a l’usuari, la comunitat i l’autoritat. El consum pot ser realitzat en el club com a part d’una activitat privada, i en cas de no ser en aquest lloc, l’associat es compromet a utilitzar-la exclusivament en espais privats i mai en la via pública, la qual cosa ajudaria a no distreure recursos policíacs en la persecució d’aquest tipus de faltes cíviques.
Estructura
Els CSC són associacions civils sense finalitats de lucre, a les quals només es pot accedir sent major d’edat i convidat per un altre soci i mitjançant declaració de voluntat personal per acceptar les condicions de la membrança.
El soci declara que ha decidit consumir de forma lliure i per pròpia iniciativa, formula una sol·licitud de participació de cultiu comunitari, abona quotes que sufraguen una part de la collita comunitària, es dóna per informat dels riscos de la seva decisió i renúncia a participar de qualsevol un altre CSC. El soci assumeix un compromís per limitar-se a l’ús personal i per no derivar cap part de la collita així el mercat negre o tercer algun.
Pel seu costat, el CSC fa una previsió anual de consum, amb un quota màxima de 60 grams al mes (si ben pugues haver-hi casos especials d’ús terapèutic) amb la qual cada soci té dret a recollir, de forma controlada la seva part respectiva de la collita, per a ús exclusiu en espais privats.
El club supervisa i coordina el cultiu de totes les plantes i el seu processament, es registra tota la informació necessària per a les autoritats, i pot crear al seu torn relacions amb productors privats, que generen de nova explica transaccions fiscalitzar-les, i impostos sobre elles.
Reptes, riscos i oportunitats
L’experiència internacional quant a l’operació d’aquest tipus d’associacions és relativament recent, però de gran expansió en moltes parts del món. A Espanya, per exemple, país que va començar amb la seva instrumentació, existeixen més de 200 associacions d’aquesta naturalesa, mentre que els moviments pel *autocultivo a Llatinoamericà, i especialment Brasil, Argentina, Uruguai i Xile, així com les autoritats d’aquests països veuen en els clubs una excel·lent oportunitat per crear un nou ambient en l’ús del Cànnabis , en el qual es garanteixen els drets dels usuaris, es té control i informació sobre ells i s’eviten els circuits delictius associats al comerç il·legal de la planta.
Crear CSC en la Ciutat de Mèxic, igual que en altres estats del país, requereix essencialment de modificar les disposicions federals que impedeixen el cultiu de la planta de la cànnabis sota qualsevol modalitat, per legalitzar la figura del cultiu personal i comunitari sense finalitats de lucre i per a exclusiu ús privat. De no ser possible això, podria declarar-se atorgar prioritat zero, per a efectes de persecució del delicte, al cultiu amb tals finalitats. És important assenyalar, en aquest sentit, que les convencions internacionals que regulen a la planta del cànnabis es limiten a considerar la seva fiscalització només quant a la part florida de la planta femella, i no impedeixen l’aprofitament o el cultiu i ús d’altres parts de la mateixa.
En tot cas, en eliminar-ne les disposicions que fan indistintament il·legal al cultiu s’obre la possibilitat d’instrumentar regulacions locals específiques per a la instrumentació de cada club. En aquest sentit, les possibilitats regula-tòries poden considerar a les autoritats federals, però també disposicions i adequacions d’ordre estatal o fins i tot municipal.
Per descomptat, es torna necessari també, instrumentar mecanismes que impedeixin que els clubs es converteixin en una façana del comerç il·legal de la planta. No obstant això, limitant el nombre de socis a un que permeti l’equilibri i l’autosuficiència, així com garantint la transparència operativa dels mateixos, tals riscos poden reduir-se significativament.
Finalment, cal considerar que els CSC poden ser una eina de gran ajuda per al control d’altres substàncies més perilloses l’ús de les quals en augment es presenta ja en la societat mexicana. Els clubs garanteixen, regulen i limiten l’accés al cànnabis als adults de plens drets i limiten de forma clara l’accés dels menors a la substància. Contribueixen així, també a les tasques i preocupacions comunes a tota la societat.
+Info: http://www.cupihd.org/portal/