El cànnabis, com qualsevol substància bioactiva, obeeix al concepte grec de phármakon; verí o medicina depenent de la dosi utilitzada, la freqüència, estat emocional i de salut de l’usuari, la seva vulnerabilitat individual, la seva experiència amb el compost, la circumstància d’ús, etc.
La seva toxicitat en adults és baixa comparada amb altres substàncies d’abús, legals o il · legals.Es poden desenvolupar patrons d’ús problemàtic i addicció, però és baixa la proporció de consumidors que els desenvolupa, i els danys potencials associats són considerablement menys greus que els associats a l’alcohol o tabac.
La revisió de la literatura especialitzada indica que la majoria dels usuaris adults de cànnabis, que usen la droga ocasionalment, no pateixen cap dany físic o mental objectivable.
Aquells que consumeixen grans dosis en forma regular tenen una tendència a tenir menors èxits educatius i menors ingressos.
La prohibició impedeix que hi hagi control sobre la qualitat i composició del cànnabis, la qual cosa dificulta l’estimació de riscos.
La informació científica basada en evidència és l’única manera de disminuir els danys associats al consum de qualsevol substància psicoactiva.
AREC no fa apologia ni incentiva el consum de substàncies psicoactives, revela informació científica per habilitar el pensament autònom i responsable.
Estratègies de reducció de danys en cànnabis.
Les estratègies de reducció de danys sobre el consum de cànnabis han d’estar apuntades a aquells grups especials de població que tenen contraindicat el seu consum, les situacions on s’han de prendre precaucions com la conducció, les advertències sobre possibles riscos, la dosificació i compost administrat.
Una altra mesura de reducció de danys seria la regulació de l’accés per separar el consum de cànnabis del d’altres drogues més perilloses.
Edat d’inici.
És prioritari retardar edat d’inici per ser l’adolescència l’etapa on hi ha riscos d’afectacions permanents en el sistema nerviós central. L’ús quotidià de grans dosis de cànnabis a una edat primerenca afecta el desenvolupament del cervell amb efectes persistents que duguin a dèficits cognitius o malaltia mental.
En el cas dels joves que ja estan consumint, s’ha de treballar en funció de la postergació de l’hàbit fins a la majoria d’edat. Si no abandonen el consum, instar a que eviti el consum diari i la combinació de substàncies.
En els casos de joves en risc social amb addiccions severes a altres drogues de major toxicitat, com la pasta base, una possible intervenció que redueixi danys és l’accés mitjançant Assistents Socials i Professionals de la Salut Mental a varietats baixes en risc social l’ principi actiu més arriscat en l’adolescència, i altes en CBD, un cannabinoide que mitigaria els possibles efectes adversos. D’altra banda en aquestes situacions d’abús de tòxics, els cannabinoides podrien tenir un efecte antiinflamatori i antioxidant, mitigant els efectes nocius en el SNC, actuant també sobre el circuit de recompensa, disminuint l’ansietat.
Els usuaris problemàtics són generalment politóxicos, i ja han provat la marihuana premsada del mercat negre, però molt pocs han tingut accés a marihuana de grau medicinal, qualitativament diferent. La qualitat oferta faria la diferència enfront del mercat negre, i col · laborarà amb la reducció de danys per reemplaçament de substàncies. Està clar que l’estratègia de reducció de danys globalment i el reemplaçament de substàncies en particular-en aquest cas amb cànnabis – no resoldrà totalment la problemàtica de l’abús i addicció a drogues més perilloses. Però pot ser una eina de l’Estat per abordar a les persones en risc social, permetre’ls superar els moments crítics i poder així vincular novament a la Generalitat Valenciana, re-inserir-les en instàncies educatives i laborals que trenquin l’estigma de la “droga”. La recuperació de l’addicció cal pensar-dins de la complexitat de la societat contemporània, on un dels factors que més impacta en les addiccions és la desigualtat entre rics i pobres. Sense ser la panacea contra l’addicció, el cànnabis de grau terapèutic amb alta proporció de CBD pot ser una opció d’utilitat per reduir danys.
Malalties preexistents i poblacions especials.
La varietat d’efectes fisiològics i psicològics del cànnabis fa que estigui contraindicat en persones amb història personal de malaltia mental o malaltia cardíaca greu.
També en poblacions especials com adolescents, mares embarassades o alletant. Durant la gestació s’inicia el neurodesenvolupament de l’individu, que prossegueix durant l’adolescència i primera joventut. El sistema endocannabinoide està implicat en aquest procés, de manera que és arriscat utilitzar cànnabis en aquests casos.
També es desaconsella l’administració fumada en persones amb malalties respiratòries preexistents com el MPOC.
Les persones amb història familiar de malaltia mental, epilèpsia, malaltia cardíaca, hepatitis C i ús concomitant d’sedatius he hipnòtics, han d’avaluar risc / benefici. Els ancians, que solen estar polimedicats, i són més susceptibles a qualsevol droga que actua sobre l’SNC, han de tenir cura amb la hipotensió o incoordinació motora que pugui produir caigudes greus.
L’Estat podria habilitar espais de contenció amb professionals de la salut mental per al diàleg i acompanyament de les persones amb risc que decideixin consumir cànnabis com a part de l’estratègia de reducció de danys.
Conducció de vehicles o maquinàries.
El cànnabis pot afectar la coordinació motora, el temps de reacció i les habilitats cognitives. S’ha d’evitar conduir, operar maquinària o altres activitats perilloses normalment un mínim de 3 hores després de fumar o 6 després d’ingerir. Es desenvolupa tolerància i l’afectació cognitiva és molt menor que la que produeix l’alcohol, però la combinació amb el mateix si augmenta el risc notablement. Es desaconsella la combinació d’aquestes substàncies especialment per a la conducció.
Dosificació i vies d’administració:
És difícil establir una pauta racional per a la dosificació perquè és una substància de gran variabilitat en contingut i proporció de cannabinoides i altres substàncies bioactives. La regulació permetria reduir danys en fer disposar d’un tipus estable de cànnabis, amb la proporció de cannabinoides adequada al cas, lliure de contaminants químics o biològics.
Les vies d’administració utilitzades amb fins recreatius són inhalatòria i oral.
Un cigarret de cànnabis mitjana pesa entre 0,6 i 0,8 gr. La quantitat necessària per aconseguir els efectes buscats és molt variable. En ser més ràpids els efectes de l’administració inhalatòria mitjançant cigarrilos o vaporització, és més fàcil de dosificar que la via oral, disminuint la possibilitat de reaccions adverses. El consumidor adult pot fumar dos o tres calades, esperar quinze minuts i repetir l’autoadministració fins a conèixer la potència del compost. L’efecte inhalat persisteix entre 2 i 3 hores.
La via oral dóna lloc a concentracions plasmàtiques inicialment més baixes i erràtiques que les observades després de fumar, amb pics de concentració detectable en plasma entre 1 i 6 hores. Ingerir produeix més psicoactivitat causa del metabolisme massiu del primer pas hepàtic que produeix en quantitat un metabòlit-el 11-hidroxi-THC-, que és més psicoactiu que el mateix THC i es relaciona amb efectes ansiogènics. La dosificació oral seria 1/3 de la inhalada.
La reducció de danys en la dosificació passa a per instar a l’ús de la mínima quantitat necessària per arribar a aquest efecte desitjat i evitar la combinació amb alcohol. La dosi i la combinació amb altres substàncies pot fer una gran diferència entre aconseguir els efectes buscats i sentir ansiós o incòmode. Ingerir grans dosis, utilitzar extractes forts, o barrejar amb alcohol pot causar ansietat, nàusea, vòmits i lipotímia.
Reducció de danys en l’aparell respiratori.
Fumar cànnabis mitjançant cigarrets, a diferència del tabac, no augmenta la possibilitat de contraure càncer de pulmó ni MPOC. Hi ha estudis poblacionals d’alta qualitat que descarten la relació, encara que sí té un efecte sensibilitzador de l’aparell respiratori davant del dany del tabac. Es desaconsella fermament ser usuari de les dues substàncies. Abandonar el tabac, si és fumador, és la principal mesura de reducció de danys del cànnabis.
Altres mesures preventives sobre l’aparell respiratori són la utilització de paper fi sense blanquejar, utilitzar un filtre de cartró o implement que allunyi la brasa de la boca de l’usuari i no retenir el fum ja que és innecessari. Evitar papers acolorits o aromatitzats.
La vaporització és una manera d’inhalar el cànnabis sense el monòxid de carboni tòxic i els quitrans irritants.
Compartir porros o altres implements contactant els llavis pot incrementar el risc de transmetre infeccions com meningistis, grip i altres gèrmens. En compartir és convenient prendre o el porro o implement de manera que puguis inhalar el fum o vapor sense tocar-lo. Aquesta noció pot ser més difícil d’incorporar, tant pel marc cultural uruguaià, argentí i llatinoamericà, que inclou el consum de begudes com el mat, on es comparteix la bombeta, i la pròpia cultura cannàbica que involucra el compartir. És matèria de debat a les organitzacions Cannabicas seva inclusió en els materials informatius sobre reducció de danys.
Efectes subjectius i fisiològics del cànnabis.
La dosi, predisposició del consumidor, lloc de consum, experiència d’ús, etc. condicionen els efectes subjectius. Si l’usuari està experimentat, la dosi és baixa, i l’àmbit de consum és tranquil, els efectes seran relaxants, amb estímul de la imaginació i aprofundiment dels sentits.
Els efectes negatius seran transitoris, afectant la memòria a curt termini, la performance cognitiva, la percepció espai-temporal i la coordinació neuromotriu. El nivell d’afectació varia entre subjectes i amb la familiaritat de l’ús.
Pot alleujar alguns símptomes com depressió o ansietat o agreujar encara més. En els casos severs pot produir una psicosi tòxica, amb paranoia i allucinacions, que remet juntament amb l’eliminació de la droga de l’organisme.
Altres efectes possibles són: cansament, vertigen, taquicàrdia, hipotensió ortostàtica, boca seca, increment de la gana, envermelliment conjuntival, etc. També augmenta la gana, una mesura de reducció de danys és tenir aliments saludables per per satisfer-lo.
L’ús regular produeix certa tolerància als efectes adversos i disminueix la seva incidència.
En algunes persones que consumeixen altes dosis regularment i tallen abruptament el seu consum, pot presentar un quadre abstinencial lleu amb irritabilitat, insomni, pèrdua de la gana, nerviosisme, etc.
Altres mesures de reducció de danys.
La separació de mercats funcionar amb èxit a Holanda, on va disminuir el consum de drogues dures entre els joves. Equiparar la marihuana amb la cocaïna envia un missatge erroni als joves, que en fumar un parell de porros i veure que no passa res equiparen els dos consums.
Conclusions: reducció de danys en cànnabis.
El cànnabis és un compost psicoactiu susceptible d’abús, però amb un potencial d’addicció i de dany psico-bio-social menor que l’alcohol i el tabac. És un imperatiu canviar les lleis reguladores per evitar l’enorme dany social producte de la prohibició de drogues, que sobretot impacta en els sectors més desprotegits, corromp forces punitives i governs i és inefectiva a disminuir trànsit i consum. Aquesta seria la mesura més efectiva per reduir aquests importants danys socials producte de la prohibició.
Una de les raons per les quals la producció i venda del cànnabis ha de ser regulada és que desincentivar l’ús entre grups de risc. Els menors, les embarassades, els pacients amb cardiopaties greus, i els individus amb antecedents de psicosi han evitar-la. També les persones que condueixen vehicles haurien d’esperar algunes hores abans de fer-ho, sobretot per conduir en ruta.
La prohibició és contraproduent en funció de mantenir les drogues fora de l’abast dels grups especials de la població. És més fàcil per a un adolescent aconseguir cocaïna o marihuana que qualsevol droga d’abús regulada per mitjà de doble o triple recepta arxivada. Un mercat regulat podria educar millor als usuaris dels riscos potencials i fer més efectiva la veda a grups de risc, que el narcotràfic no distingeix ni protegeix.
Per Pau A. Ascolani,
Noticias: http://fac.cc/index.php?option=com_content&view=article&id=197:redu&catid=2:noticias
