Com quan arriba una bona partida de maria a un club d’autoconsum, ahir també va ser un dia interessant per recollir material. Aquest també estava relacionat amb l’univers cannàbic, però no es tractava de brots florits que destil·len sensacions exòtiques, sinó que CiU prengués nota de com els diferents partits han acollit els plans de regulació d’aquest sector a la capital. El debat que va acollir el Col·legi d’Advocats de Barcelona va il·lustrar que aquests 150 metres de distància amb què Xavier Trias pretén distanciar els clubs d’equipaments freqüentats per menors d’edat s’han convertit en una escletxa que el separa de la majoria de l’oposició. I de les entitats d’autoconsum, és clar.

Amb l’obertura del torn de paraula, va començar la bateria de retrets dels partits contra l’estratègia del govern municipal. Des de les crítiques d’«electoralisme» i de sostenir una idea «desproporcionada i improvisada», de la candidata del PSC Sara Jaurrieta, fins a les acusacions de «menyspreu» a la feina que està desenvolupant el consell de drogodependències, com va recordar Jaume Asens, de Barcelona en Comú.

Jordi Coronas, d’ERC, va advocar per donar una resposta realista a les peticions de les 300.000 persones, va dir, associades a aquestes entitats. Maria Rovira, de la CUP, va incidir que la mesura aboca molts dels usuaris a tornar al mercat negre. I gairebé tots es van preguntar d’on sortia el criteri dels 150 metres. Fins i tot les reticències del PP amb aquestes associacions es convertien en dubtes de per què limitar un sector com el cannàbic amb un pla urbanístic, com es va preguntar Belén Pajares, que va admetre que se sentia en «territori enemic».

Hipocresia

Fedcac-CatFAC ICAB 024Tampoc semblava jugar a casa Cristina Iniesta (CiU), que no va convèncer gairebé ningú quan va dir que l’aprovació era «només inicial, no finalista» i que el període d’al·legacions serviria per «consensuar» l’estratègia. Més atenció va captar en l’auditori quan va admetre la «inconveniència» que els actors interessats coneguessin el pla per la premsa i quan va avançar que el consistori haurà d’«indemnitzar» els clubs que hagin d’abaixar les persianes en el període de 18 mesos després de la hipotètica aprovació definitiva del pla. Tot i això, no es va aventurar a avançar cap xifra sobre la possible contraprestació a desemborsar a les entitats.

Sí que ho va fer Amina Omar Nieto, l’advocada que representa un centenar de clubs de tot Espanya i que va parlar de més de 12 milions, basant-se en «la mitjana de 100.000 euros» que com a mínim han invertit els locals per adequar-se a l’ordenança municipal. La lletrada es va sumar a les veus que parlen d’un tracte hipòcrita al cànnabis respecte d’altres substàncies, com l’alcohol o el tabac. I també va comparar el fet de fumar maria amb altres pràctiques que han tingut un encaix més pragmàtic en la regulació municipal, com quan es va regular l’activitat d’allò que l’ajuntament va encertar a qualificar com a «bars musicals amb reservats per a la prestació de serveis sexuals», va recordar la lletrada.

«¿On aniran aquest 80% d’usuaris que veuran com el seu club tanca? ¿És millor que fumin al parc, com abans, o que consumeixin un producte adquirit al carrer, sense les garanties del cànnabis d’un club?», es preguntava un altre usuari, sense obtenir cap resposta. José Afuera, president de la CatFAC (Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya), va voler saber què argumentava cada partit en les seves al·legacions en oposició al pla. Majoria d’oposició a l’estratègia de CiU, però diversitat de criteris: des de tombar-lo en el ple fins a recórrer a la justícia. Una altra vegada l’abisme. Un abisme de més de 150 metres.

Info:El Periodico

Leave a Comment