“Coffeeshop?”, repeteix un home a una parella al carrer de Sant Pere Més Alt. L’escena es repeteix en el mateix moment a la Rambla, al Born o en qualsevol lloc cèntric de la capital catalana. Són els captadors de turistes, que cobren una comissió d’entre 5 i 10 euros per cada persona que portin a un club cannàbic. Només han de seguir-los, i acabaran sense gaire dificultat fumant en alguna de les 46 associacions cannàbiques legalment constituïdes que existeixen al districte de Ciutat Vella, el centre de Barcelona. Allà podran comprar i provar diferents varietats d’aquesta droga considerada tova i fins i tot menjar llaminadures amb THC, que és el principi actiu de la marihuana. La majoria dels administradors d’aquestes associacions solen ser estrangers, segons denuncia la policia.

Amb una ciutat amb més de vuit milions de turistes a l’any, el negoci del cànnabis s’ha convertit en un objecte de desig d’inversors estrangers. Entre els titulars de les associacions cannàbiques de Ciutat Vella hi ha 15 espanyols, 13 italians, cinc argentins, quatre francesos, tres holandesos, i la resta són alemanys, britànics, serbis, nigerians, suïssos i xilens.

“Saben que a Barcelona arriben turistes joves atrets pel consum d’aquestes substàncies. Gràcies a la inscripció com a associació [n’hi ha 120 a la ciutat] gaudeixen d’una aparença legal i saben que disposaran de gairebé un any per vendre, sense problemes, mentre que els veïns detecten l’organització, avisen la policia, es realitzen els tràmits administratius, es judicialitza el cas, s’inspecciona el local i es precinta”, lamenta l’intendent de la Guàrdia Urbana, cap de Ciutat Vella, Benito Granados. Per llei, els clubs cannàbics no poden tenir finalitats lucratives.

barcelona-cscbcn-coffeshop

La policia de la capital catalana i la Guàrdia Civil van actuar al setembre contra una d’aquestes associacions, al carrer de Notariat. Tenia 16.000 socis –requisit imprescindible per poder entrar en un club– i el 95% eren turistes. Les associacions s’anuncien moltes vegades en webs estrangeres, i els “turistes arriben a la ciutat creient que el consum a Espanya és legal”, afegeix Granados. Webs especialitzades expliquen quin procés cal seguir per entrar en un club, i ofereixen formularis en línia perquè els turistes s’hi puguin inscriure com a socis abans d’aterrar a Barcelona.

“Hola, el meu nom és Russ Hudson, fundador i editor en cap de marijuanagames.org. Visc a Barcelona i sóc membre de diversos clubs privats professionals de cànnabis. Actuo com a afiliat de Webehigh [una pàgina web] a Catalunya i a Espanya, i estaré encantat d’avalar-te, valent-me del meu estatus com a membre actiu d’un club”. Aquesta és la resposta a una petició en línia per poder fumar marihuana en un club a Barcelona, on teòricament només es pot entrar amb la recomanació d’un soci ja existent. “Si us plau, escriu-me 24 hores d’abans de la teva arribada per concretar una trobada”, afegeix.

Hudson es fa publicitat com a consultor i testador de marihuana, ofereix els seus serveis en un “mercat candent” com el de la marihuana i anima els inversors a “moure’s cap endavant”. “Els beneficis en la indústria de la marihuana són alts però no estan exempts de risc, depenent de la regió on vulguis operar”, avisa. Altres webs, com cannabisclubforsale.com, es fan publicitat com a intermediàries en la compra i venda d’associacions cannàbiques a Barcelona. “Tenim la millor selecció de clubs de cànnabis en venda a la ciutat”, anuncia, en anglès.

De nou, a través d’un formulari en línia es pot fer una petició tant si es vol vendre com si es busca comprar. El preu mitjà oscil·la entre els 150.000 i 1,3 milions d’euros, informa la web, que ofereix una selecció amb fotos de quatre associacions, dues d’elles situades a l’Eixample i a Ciutat Vella, suposadament en venda. Els seus serveis de consultoria costen 200 euros l’hora. Ja per endavant, avisen que faran falta tres persones amb DNI o NIE espanyols, i sense antecedents, per poder fer la compra: el president, el secretari i el tresorer.

L’esperit amb el qual van néixer les associacions cannàbiques i el codi de bones pràctiques que van signar amb Salut xoquen frontalment amb aquestes pràctiques. “Hi ha qui s’ha aprofitat de les associacions cannàbiques per fer un negoci lucratiu, i això és una cosa completament il·legal”, denúncia Gabriela Sierra, activista de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya, que insisteix que els qui ho fan són una minoria. Sierra atribueix la situació a la tardança a tenir un marc legal clar: “Si no es regula, les màfies se n’aprofiten”.

L’associació és dels seus socis, no es pot vendre ni comprar, això és una estafa, es ven fum”, afegeix Sierra, que sosté que davant casos així, cal tancar-les. “El legal seria traspassar la llicència, aquest registre que es fa a l’Ajuntament, amb unes finalitats i objectius no lucratius”, aprofundeix l’advocat Martí Cànaves, implicat en la defensa de les associacions cannàbiques tradicionals, que lluiten pel consum col·lectiu. I en tot cas, subratlla, tot el que es guanyi s’ha d’invertir en sous i en millores de la mateixa associació. “No es poden repartir dividends”, insisteix, perquè seria blanqueig de capitals provinent del tràfic de drogues.

Barcelona, capital europea del cànnabis

La comparació de Barcelona amb Amsterdam és inevitable. Aquestes mateixes webs que ofereixen formularis en línia als turistes, situen Barcelona entre les millors ciutats per fumar maria, fins i tot per davant de la capital holandesa. No només per la qualitat de la droga o el preu, també pel bon clima, les ofertes d’oci o el bon caràcter dels vilatans. A la capital holandesa ja va haver-hi un intent de prohibir l’accés dels turistes als cafès, però finalment es va descartar aquesta iniciativa, encara que es van restringir les facilitats als coffeeshops.

Des d’octubre, Amsterdam viu una onada de tirotejos en diversos clubs, que la policia atribueix a guerres pel control del negoci. L’Ajuntament respon tancant qualsevol coffeeshop en el qual es produeix un altercat d’aquest tipus. A més, els agents també han identificat que les màfies estan oferint a ramaders de porcs elevades quantitats de diners a canvi que transformin les seves granges en camps de cultiu de marihuana. Els que s’hi neguen, poden acabar sent extorquits.

A Catalunya, el tràfic de marihuana està creixent exponencialment. Aquest any, els Mossos n’han intervingut 8,38 tones, un 50% més que l’any passat. I juntament amb aquestes dades també creix la violència al voltant seu. La policia investiga un doble homicidi a la Mina, en què una de les principals hipòtesis és que es tracti d’un enfrontament vinculat al tràfic de marihuana. Cosa que també va passar amb la mort de dues persones degollades a Santa Coloma de Gramenet. “No hi ha cap pis en el qual entrem per qualsevol tema i no ens trobem una plantació”, lamenten fonts policials. I en diverses operacions han constatat que part d’aquesta marihuana va destinada als clubs, assenyalen altres fonts.

Info: El Pais