Aquest complet document aporta reflexions, i sobretot conclusions que poden donar llum al debat actual de la regularització del cannabis.

L’Ararteko (Defensor del Poble Basc), en col•laboració amb l’Institut Basc de Criminologia, ha dedicat un dels Fòrums de Reflexió i Participació Ciutadana a analitzar la situació actual del cànnabis : usos, seguretat jurídica i polítiques.

Es presenta ara la publicació que recull les intervencions desenvolupades en el marc de l’esmentat fòrum, en què es van analitzar els aspectes – antropològics, mèdics, sociològics, farmacològics, jurídics … – en què s’evidencien els principals desencontres entre els drets inherents a l’Estat social i les obligacions contretes amb la signatura dels convenis internacionals en matèria de drogues.

Us deixem un seguit de conclusions que apareixen el document sortint del debat i que pensem que aporten llum en aquest debat

Conclusions:

  • Un enfoc del fenomen social de les drogues des d’una perspectiva històrica, etnogràfica … evidència que La droga, com a problema social és un fenomen modern.
  • Històricament es constata l’existència de diferents substàncies denominades drogues (Alcohol, tabac, cafè, fàrmacs, derivats del cànnabis, derivats de l’opi, derivats de la fulla de coca …) que han estat regulades de manera diferent i aquesta regulació no té una relació directa sobre els efectes en matèria de salut, sinó amb qüestions econòmiques, polítiques i socials.
  • L’actual legislació causa més danys que la farmacologia d’aquest tipus de substàncies.
  • El cànnabis no és una substància innòcua, per tant, pot tenir efectes nocius per a la salut.Des d’aquesta perspectiva, s’ha de tenir especialment en compte la realitat de les persones menors d’edat (en procés de maduració) i d’altres col • lectius vulnerables (persones diagnosticades de patologia mental …).
  • La filosofia de reducció de danys hauria de servir de base per a qualsevol política en matèria de drogues.
  • El clima d’opinió favorable a un canvi sobre les polítiques en matèria de drogues contrasta amb la manca de voluntat política de posar aquests canvis en pràctica.
  • Des d’aquesta perspectiva, es constata manca d’unitat dins de la Unió Europea (França …) per a una política alternativa, mentre que s’observa una tendència prohibicionista consolidada a Àsia, USA i Suècia.
  • L‘experiència de Califòrnia en l’intent de regular una política diferent en matèria de cànnabis s’ha basat en:- Legalització de l’ús terapèutic. – Despenalització del consum.- Proposta de legalització de l’anomenat ús lúdic (derrotada en referèndum per un petit percentatge).
  • El cànnabis és la substància anomenada il • legal que més es consumeix al món. Euskadi continua al capdavant del consum d’aquesta substància en el context europeu.
  • En alguns contextos, l’ús del cànnabis està tan normalitzat com l’ús del tabac i, de vegades, ha estat substituït per aquest.
  • A Euskadi, segons les enquestes demoscòpiques (Euskadi i Drogues 2010):- Els descensos en els últims anys de els consums relacionats amb el cànnabis coincideixen amb el descens en els consums d’altres drogues denominades il • legals i d’altres pràctiques de riscos relacionades amb el consums recreatius d’alcohol els caps de setmana.- Els consums són cada vegada més intensos i menys continuats. Són consums bàsicament masculins.- El consum de cànnabis no és realitzat per persones cada vegada més joves (Encara que sí s’evidencia una relació directa entre consums precoços i conductes de risc).- S’observa un canvi generacional: encara que actualment les taxes de consums són més grans entre joves, cada vegada tenen més pes els consums duts a terme per persones adultes.
  • A Euskadi, segons les enquestes demoscòpiques (Euskadi i Drogues 2010):- Hi ha bretxes molt importants en relació l’estatus socioeconòmic i nivell educatiu de les persones consumidores de cànnabis: com més grans són aquests nivells:> Major probabilitat de fer un consum esporàdic.> Més petita la intensitat de consums intensius i /o continuats. Lleu però constant suport a la legalització del cannabis (prop del 50%).- El suport al cultiu per a ús personal supera el 50%.- Tot i les limitacions de l’actual política prohibicionista, una part significativa de la població manifesta tenir facilitat d’accés a aquest tipus de substàncies.

La cultura del cannabis i la plantació

  • Plantacions de cànnabis: – Abans es portaven a terme en altres llocs deCannabisl món i posteriorment es transportaven i venien a les societats occidentals.Actualment el cultiu domèstic de cannabis per a ús lúdic és un fenomen global,amb diferències significatives respecte a altres substàncies (cocaïna, heroïna): És una planta molt versàtil i molt adaptable.El consum s’ha convertit en una part de la cultura.Hi ha una subcultura relacionada: clubs,revistes, webs, fòrums, cànnabis cup …Hi ha una major tolerància social. És menys perillós cultivar que portar-lo d’altres països.Es pot controlar més fàcilment la qualitat. 
  • Actualment el cultiu domèstic de cannabis per a ús lúdic és un fenomen global,amb diferències significatives respecte a altres substàncies (cocaïna, heroïna): L’ajuda tecnològica en la indústria agrària ha ajudat molt.Diferents motius per al cultiu selectiu: econòmics, per curiositat, aspectesde qualitat, etc.
  • Hi ha molts tipus de cultivadors:Tipologia de persones conreadores: per si mateixes, per altres.Falta informació sobre aquestes qüestions.S’està fent cada vegada un sector més important, tot i la legislació.
    La regularització és una sortida per portar un control des del cultiu fins al consum:Va a ajudar a visualitzar la qüestió i, per tant, poder fer polítiques preventives,etc.

L’ús terapèutic

  • L’ús terapèutic del cànnabis es ve utilitzant des de fa diversos milers d’anys.
  • L’evidència científica avala la utilització de determinats compostos del cannabis i seus derivats com un recurs terapèutic.S’hauria de tenir en compte aquests recursosterapèutics subjectes als mateixos criteris científics que en el cas de qualsevol altre medicament.
  • Hi ha un suport generalitzat a l’ús terapèutic del cànnabis. Per tant, s’haurien modificar els textos legals vigents per eliminar els obstacles burocràtics i altres qüestions que actualment dificulten els usos terapèutics del cànnabis, a més de fomentar noves investigacions.
  • Hi ha un clar binomi entre tabac i cànnabis.
  • Cal abordar determinades llegendes urbanes relacionades amb aquesta substància: “Jo no fumo tabac. Només fumo cannabis “. “El cànnabis terapèutic és el mateix que el porro terapèutic “. “El cànnabis és un producte natural, per tant, no pot causar danys “. “El cànnabis està legalitzat”.

Cannabis i lleis

  • La justícia s’ha preocupat molt poc de conèixer i disposar d’informació estadística sobre els efectes que la seva tasca produeix en la pràctica en aquests casos.mento de violència, robatoris de plantes, etc.Les anomenades associacions pantalla, caracteritzades per presentar-se comassociacions de persones consumidores, que en la pràctica es dediquen a la venda d’aquestes substàncies.
  • El consum i la tinença per al consum personal no haurien d’estar sancionats. Cal dissenyar fórmules imaginatives per que les persones adultes consumidores que no vulguin recórrer a l’anomenat mercat negre, puguin accedir al consum.
  • Uns canvis com els proposats no van a resoldre tots els problemes relacionatsamb el cannabis, però, poden establir les bases perquè les qüestions preventives, socials, educatives, sanitàries, investigadores i de reducció de danys prevalguin sobre les merament sancionadores.
  • És important traslladar, tant a les diverses institucions de la Comunitat Autònoma Basca com a la societat basca en general, un debat social i unes pràctiques que harmonitzin els drets de totes les persones-incloses les consumidores de drogues-amb els principis de l’Estat social i democràtic de Dret.

Per accedir al document sencer sol clicar aquí.

 

Info: Periferics.cat