Tot just ahir, la Guàrdia Urbana de Lleida informava que havia enxampat dos nois i un “camell”, tot just quan feien un intercanvi de diners per marihuana al carrer Templers. Res a destacar. Aquesta ha estat una línia d’actuació clara i comunicada de l’equip de govern socialista des de fa anys, i no ha estat el primer cop que es porta a terme.

Però si ens fixem en els detalls, segurament apreciarem que estem parlant bàsicament de canalla. Dos nois molt joves, i un venedor que tot just tenia 25 anys i natural de Gàmbia. Just els perfils que fa dies que tractem al nostre diari com a principal víctimes de la Crisi econòmica que patim des de fa massa anys. La foto que acompanyava l’operació policial, no podia ser més significativa: mòbils vells, quatre bitllets de cinc euros i un de vint, força arrugat.

Tot i això, altres ciutats han començat a plantejar polítiques basades en la no persecució del consum d’aquesta droga. Fins i tot, alguns estats (Uruguai el més recent, amb Pepe Mújica al capdavant de la proposta) i ciutats (San Francisco) ho han legalitzat. El motiu no està basat tant en la llibertat individual de les persones o els beneficis terapèutics de la planta, com en el rèdit econòmic que aportava cap a les ciutats. A Lleida, aquest debat encara està a les beceroles. Fa poc la Crida acusava a la Paeria d’estigmatitzar els clubs de consumidors de cànnabis. Però caldria aprofundir molt més en el debat a nivell públic i polític, i afegir més forces polítiques al mateix. Perquè al final, no és bo ni perseguir a la gent jove per 40 euros, ni deixar passar debats que han esdevinguts importants en ciutats de tot el món.

Info: Hola Lleida

Leave a Comment