L’Ajuntament de Blanes ha creat una nova ordenança municipal que regularà la ubicació de clubs socials de cànnabis i les condicions d’exercici de la seva activitat al municipi. El text, que ha estat consensuat amb grups de l’oposició va se aprovar ahir, i s’ha inspirat en altres municipis que ja han aprovat normes similars, com Girona -pendent de l’aprovació definitiva-, Sarrià de Ter o Sant Sebastià.
Els clubs de cànnabis s’han anat instal•lant en nombroses poblacions aprofitant una situació d’alegalitat. El que està penalitzat és la distribució, comercialització o plantació de substàncies il•lícites, però no el consum propi de cànnabis. Aquests clubs de cànnabis, com els de fumadors, funcionen a través d’associacions on els socis es reuneixen per fumar.
El que vol l’ordenança, doncs, és assegurar que els locals reuneixen unes condicions generals, com les de salubritat, seguretat, higiène o distàncies mínimes i amb obligacions, com estar inscrites al registre d’associacions, només admetre socis o la prohibició de vendre qualsevol producte de consum.
A Blanes, el text s’ha redactat davant l’aparició d’aquests clubs. Segons va explicar ahir l’alcalde, Josep Marigó, actualment un club de cànnabis té llicència d’activitat, mentre que n’hi ha 3 que han demanat la llicència i estan en tràmit.
L’ordenança recorda que els clubs són “associacions sense ànim de lucre que s’autoabasteixen i distribueixen cànnabis entre els seus socis -consumidors terapèutics i/o lúdics-, tots majors d’edat i en un àmbit privat”, un fet que “redueix danys associats al mercat clandestí i determinats usos del cànnabis”, s’assegura.
Objecte i requisits de la norma
En concret, segons la proposta d’ordenança, els clubs s’hauran d’ubicar on el planejament autoritza la modalitat de locals per a ús recreatiu i es prohibeix que estiguin a menys de 300 metres en línia recta de centres educatius i de salut. Tampoc es poden obrir els locals en llocs on està prohibit fumar. A més, es fixa una distància mínima de 500 metres entre els mateixos locals de cànnabis.
L’activitat dels clubs l’hauran de desenvolupar associacions d’usuaris degudament inscrites en els registres públics i l’entrada i permanència al local serà, “únicament i exclusivament, per a les persones associades”. Tampoc es permet ocupar l’espai públic amb “cadires, taules, tendals, etc.” i els usuaris seran els responsables de mantenir l’exterior del local i entorn en condicions d’higiene.
Lògicament, no es permetrà l’entrada de menors i l’horari d’obertura es fixa de les vuit del matí a les deu del vespre hores entre setmana, i els caps de setmana i festius de les vuit a les onze de la nit. No podran fer publicitat de l’activitat, promoció o patrocini a l’exterior del local i “en cap cas” publicitat referida al consum de cànnabis.
De la mateixa manera, “no es permetrà la venda o comercialització de cap mena de producte de consum i queda prohibida la venda de begudes, menjars o qualsevol altre producte al públic”.
Quant a les normes generals dels locals, la sol•licitud de llicència està subjecte “a règim de comunicació prèvia” amb “independència de les autoritzacions exigibles per altres administracions”.
El local també ha de reunir unes condicions d’obres, pel qual també s’ha de demanar permís i s’ha d’acreditar que reuneixen els requisits de seguretat contra incendis, ventilacions i aïllament acústic. Així per exemple, “no es poden llençar a l’exterior fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en suspensió” a través de façanes o patis i cal un sistema d’extracció forçada fins a coberta.
El futur de l’ordenança
L’ordenança entrarà en vigor després de l’aprovació inicial, exposició pública i aprovació definitiva i publicació al butlletí oficial. De fet, el text també recorda en l’exposició de motius que la nova realitat dels clubs de cànnabis “està essent objecte d’atenció per part dels poders públics”, i la Generalitat “està estudiant la redacció d’una normativa que reguli l’activitat” dels clubs, “sense perjudici que les associacions d’aquesta naturalesa hagin de constar degudament inscrites al registre d’associacions”.
Caldrà veure com reaccionen també altres administracions com l’estatal davant les noves normatives locals, ja que, per exemple, l’Estat vol impugnar (si no ho ha fet ja) l’ordenança de Sant Sebastià, al País Basc -que ha estat pionera a Espanya- en entendre que vulnera les seves competències estatals.