Es fa públic per general coneixement, que el Ple Municipal d’aquest Ajuntament, en sessió ordinària del dia 02 de novembre de 2016 va resoldre les al·legacions i va aprovar definitivament l’Ordenança reguladora de la implantació i funcionament dels clubs socials de cànnabis, que s’insereix a continuació, amb l’advertiment que entrarà en vigor un cop transcorregut el termini fixat en l’art. 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
Contra aquest acte administratiu d’aprovació de disposició de caràcter general, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva publicació, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
No obstant això, es podrà interposar qualsevol altre recurs que es consideri adient.
ANNEX.- ordenança municipal reguladora de la implantació i funcionament dels clubs socials de cànnabis al terme municipal del prat de Llobregat
Preàmbul
Els clubs de fumadors de cànnabis estan gestionats per associacions sense ànim de lucre que s’autoabasteixen de cànnabis i el distribueixen entre els seus propis socis consumidors terapèutics i/o lúdics; tots ells majors d’edat i de consum compartit en un àmbit privat.
En els darrers anys, en tot el territori de Catalunya ha proliferat la implantació de clubs socials destinats al consum de cànnabis i pel que fa al Prat de Llobregat han estat diverses les associacions que han manifestat la seva voluntat d’instal·lar-se a la ciutat.
Aquesta nova realitat està essent objecte d’atenció per part dels poders públics, però en l’actualitat, no es disposa a Catalunya d’un marc legal clar que reguli específicament la implantació i el funcionament d’aquest tipus d’activitat. En aquest sentit, la única referència legal que hi ha és la que recull la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venta, el subministrament i la publicitat dels productes del tabac, modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre, sobre els clubs privats de fumadors. D’altra banda, en data 29 de gener de 2015 s’ha publicat en el DOGC núm. 6799 la Resolució SLT/32/2015, de 15 de gener, dictada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a través de la qual s’aproven criteris en matèria de salut pública per orientar les associacions cannàbiques i els seus clubs socials i les condicions de l’exercici de la seva activitat per als municipis de Catalunya.
Davant d’aquesta situació, es considera convenient i oportú la regulació a nivell municipal de la implantació de clubs socials d’aquesta naturalesa, entre d’altres, per les següents raons:
– Garantir que l’obertura d’aquest tipus d’establiments es realitzi per associacions d’usuaris degudament inscrites en els registres públics i en conseqüència, amb normes de funcionament clares i conegudes.
– Evitar que sota l’aparença d’associacions d’usuaris legalment constituïdes, s’implantin a la ciutat clubs que no respectin els criteris de bones pràctiques.
– Fixar unes distàncies mínimes entre aquesta activitat i els centres educatius i centres de salut, així com els equipaments esportius municipals, per evitar, encara que sigui indirectament, la promoció del consum d’una substància que pot tenir efectes nocius en aquells col·lectius més vulnerables, i de major risc, com poden ser-ho les persones menors d’edat.
– Regular la instal·lació d’aquest tipus d’establiments a través de la fixació d’un règim de distàncies entre els mateixos, per a poder evitar possibles efectes negatius o perjudicials i, en conseqüència, les molèsties als veïns.
– Establir unes condicions de seguretat, salubritat i higiene per a l’exercici d’aquesta activitat amb objectiu de protegir a les persones usuàries i als veïns i aquells col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, l’activitat s’assimila a un “ÚsC”
“Pública Concurrència” a efectes d’aplicació de la normativa de seguretat en cas d’incendi, i la de seguretat d’ús i accessibilitat del Codi Tècnic de l’Edificació.
Aquesta regulació pot ser útil al servei d’altres objectius d’indubtable interès públic i pot coadjuvar a establir una cultura de col·laboració entre l’administració i les associacions d’usuaris/clubs socials de cànnabis en allò relatiu a la prevenció de riscos associats a pautes de consums prolongats i altres àmbits de mutu interès.