Aquesta nova era trump que acabem d’iniciar sembla caracteritzar-se per apel·lar al simplisme i a les solucions màgiques. Potser convé recordar que la complexitat i la racionalitat són les millors eines per prendre decisions. Davant d’aquest -ja massa llarg- debat sobre si cal regular o prohibir el cànnabis al nostre país ens oblidem de l’element fonamental: optar per no regular no farà desaparèixer ni el consum, ni el cultiu ni la venda del cànnabis. La prohibició el què provoca és la desregularització dels mercats a mans d’organitzacions criminals. No és realista imaginar una societat sense drogues perquè no s’ha donat mai en la història de la humanitat i encara ho és menys imaginar que pel fet de prohibir-ho desapareixerà. Per això aquesta és una mirada màgica que, a més, infantilitza la ciutadania.
Així doncs la pregunta que caldria fer-nos és: ¿Quina és la millor manera de regular per trobar el punt just en el binomi llibertat-seguretat que cal assegurar? El govern té el mandat d’intentar preservar aquest complex equilibri, el control social ha de tenir com a objectiu minimitzar els danys possibles sense coartar la llibertat individual.
MOVIMENT PER L’AUTOGESTIÓ
És cert que en els últims anys ha crescut exponencialment el nombre de cultius i alguns negocis al voltant del cultiu; això respon a un creixent moviment cannàbic -especialment a Catalunya- que advoca per l’autogestió. Aquesta situació és la que tenim al nostre país i no es pot obviar. El fet que hagin augmentat els “delictes” o les sancions associades al món cannàbic té a veure justament amb aquesta manca de regulació que col·loca l’entorn del cànnabis en un univers d’il·legalitat i per tant manca de control institucional.
Queda clar doncs -a la vista de les dades- que l’alternativa prohibicionista defensada pel Govern de l’Estat ha demostrat no ser eficaç. Els indicadors mostren que els problemes que se’n deriven no són fruit tan de l’efecte de la substància com del seu estatus legal; en aquest escenari cal preguntar-nos si les raons de fons per no decidir-se a avançar en la regulació són ideològiques més que de salut. La pretesa objectivitat científica quan es parla dels seus efectes també pot respondre a judicis morals sobre quins són els comportaments socialment adequats.
DIFERENCIAR ELS RISCOS
Els riscos en el consum de cànnabis hi són però cal diferenciar-los i matisar-los en funció de les les edats, els contexts i, sobretot, la quantia i continuïtat del consum. No podem magnificar-los perquè correm el risc de perdre credibilitat davant la ciutadania, especialment entre els/les joves. Per altra banda ja fa temps que sabem que, igual que altres fàrmacs (que també són drogues) el cànnabis té alguns beneficis terapèutics que no podem menysprear. Cal doncs optar per un model de regulació on l’Administració vetlli per l’interès general i no el de les grans corporacions, però alhora que ens proporcioni eines, informació crítica, contrastada i adaptada a les diferents edats que ens permeti decidir sobre el nostre propi consum. ¿O és que l’Estat considera la ciutadania incapaç de prendre les seves pròpies decisions?
By Gemma Altell
Info : El Periódico