Us presentem la biografia d’una de les figures més importants de la història de la farmacofilia; sens dubte la més fructífera quant a producció de substàncies i la més llegendària en l’actualitat, després de la defunció d’Albert Hofmann en 2008.
Alexander Shulgin: Sóc farmacòleg i químic. He passat la major part de la meva vida adulta investigant l’acció de les drogues; com es descobreixen, què són, què fan, de quina forma poden ser útils (o perjudicials). Però els meus interessos s’aparten una mica del corrent convencional de la farmacologia i es mouen en un àmbit que considero molt més fascinant i gratificant, el de les drogues psiquedèliques. La millor forma de definir les substàncies psiquedèliques podria ser com uns compostos no additius físicament que modifiquen temporalment l’estat de la nostra consciència.
L’opinió més comuna en aquest país és que hi ha drogues que són legals i que, o bé són relativament segures o almenys tenen riscos acceptables; i que hi ha altres drogues que són il•legals i que no disposen de cap aplicació legítima en la nostra societat, de cap manera. Encara que aquesta opinió és àmpliament acceptada i es difon amb gran força, sincerament crec que és errònia. Es tracta d’un esforç per mostrar les coses de color blanc o negre, quan en realitat, en aquest àmbit, com succeeix en la major part de la vida real, la veritat és de color gris.
Prego al lector que em deixi explicar les raons d’aquesta tesi meva.
Tota droga, legal o il•legal, proporciona algun tipus de recompensa. Totes les drogues inclouen algun risc. I totes les drogues poden ser objecte d’abús. Al meu entendre, en última instància, correspon a cadascun de nosaltres sospesar els beneficis, d’una banda, i els riscos, per un altre, i decidir que costat de la balança pesa més. El conjunt de les recompenses cobreixen un ampli espectre. Inclouen coses com la curació de les malalties, l’alleujament del dolor físic o emocional, l’embriaguesa i la relaxació. Certes drogues –les conegudes com a substàncies psiquedèliques– permeten un millor coneixement personal, a més de l’expansió dels horitzons mentals i emocionals de la persona.
Els riscos són igualment variats, i van des del dany fisiològic fins als trastorns psicològics, la dependència i l’incompliment de les lleis socials. De la mateixa manera que existeixen diferents tipus de recompensa para diferents persones, existeixen també diverses classes de riscos. Una persona adulta ha de prendre les seves pròpies decisions quant a exposar-se, o no, a una droga específica, independentment que estigui disponible amb recepta mèdica o que estigui prohibida per la llei, avaluant els possibles beneficis i inconvenients a partir dels seus propis recursos i valors morals. I és precisament a causa d’això pel que estar ben informat exerceix una funció indispensable. La meva filosofia pot resumir-se en tan sols quatre paraules: “Informa’t i després tria”.
Col•labora en la difusió d’aquest projecte, un homenatge al gran Alexander Shulgin, mort el 2 de juny d’aquest any, necessitem tot el suport per emprendre la titànica tasca de traduir les seves obres Tihkal i Pihkal a l’espanyol, amb el beneplàcit dels seus editors i de la seva esposa Ann, perquè per fi estiguin a l’abast de les persones hispanoparlants a les quals no és possible entendre els llibres originals en anglès, persones interessades en el tema, però que fins ara no podien llegir-los.
Si esteu interessats en aquestes dues obres mestres en les quals Shulgin va abocar tota la seva saviesa, entrar en la pàgina www.shulgin.es o podeu apuntar al grup de Facebook, , clicant “M’agrada”.
Shulgin mereix passar a la història de la ciència