Molt s’ha parlat dels clubs cànnabis però el seu funcionament és desconegut per a la majoria de la societat. El seu origen es remunta deu anys enrere amb l’objectiu de donar encaix legal a uns grups de persones interessades en el consum de marihuana. El seu objectiu és auto proveir-se sense recórreral mercat negre, aprofitant que la legislació espanyola no penalitza el consum de substàncies il·lícites sinó únicament la seva compra venda.
Els coneguts com a Clubs Socials de Cànnabis, inscrits en el registre d’associacions, lloguen o compren terrenys per al cultiu, així com locals en els quals distribuir i consumir la marihuana. Les plantacions solen ser controlades per socis voluntaris o per agricultors professionals i la distribució es realitza a la seu social del club, a la qual generalment solament poden accedir els seus membres majors d’edat.
Els clubs fixen un límit de consum d’entorn dels 2 o 3 grams diaris, salvo per als usuaris amb finalitats mèdiques que precisin dosis més elevades. I els socis abonen quotes proporcionades al seu consum, amb les quals es cobreixen les despeses de producció, magatzematge i gestió.
Es tracta d’associacions sense ànim de lucre, els possibles beneficis del qual són invertits sempre en la mateixa associació, organitzant, per exemple, cursos i conferències, oferint assessorament legal i metge o propugnant a la normalització.
La Federació Basca de Cànnabis, Eusfac, agrupa a Guipúscoa a vuit associacions federades: les donostiarres Ganjazz, Paotxa, Maritxu-Donostia i Belarrak, la bergararra Sustar, la eibartarra Greenfarm, la urretxuarra Acae-Au i la andoaindarra Cannopia.
Representats en el Consell Assessor de Drogodependències del País Basc i en el CFS (el Fòrum Social Civil sobre drogues, creat per la Unió Europea), agrupen a un col·lectiu social de més de 3.000 persones i compten amb més d’un centenar de treballadors socials dedicats a la prevenció i la defensa dels drets civils.
Els membres d’aquest col·lectiu propugnen una “necessitat de canvi de tàctica”, fugint de “la criminalització i l’estigmatització” dels consumidors de cànnabis i treballant, en el seu lloc, en “l’estudi i la cerca d’alternatives”.
En aquest sentit, i malgrat que en els seus inicis els clubs cannábicos perseguien la legalització de la marihuana en un mercat similar al de l’alcohol o el tabac, en l’actualitat els seus membres prefereixen fugir d’un mercat dominat per grans empreses mercantils.
“La pràctica diària ens ha mostrat que les limitacions que imposa el marc legal actual, especialment l’obligació de produir i distribuir en circuit tancat i, sobretot, l’absència de lucre, generen un marc de relació diferent, més just i equilibrat”, conclouen.
Noticia: http://www.noticiasdegipuzkoa.com/2013/08/11/sociedad/euskadi/los-clubes-cannabicos-agrupan-a-un-colectivo-social-de-mas-de-3000-personas-en-gipuzkoa