L’any 2014 arriba a la seva fi, i ara és el moment de tirar la vista enrere a un any ple d’esdeveniments positius, per el moviment cannàbic i també algun parell de revessos.

Gener: Sant Cannut 2014

sant canut 2014L’edició d’aquest any s’ha repartit en dues jornades. La Primera es va realitzar el dissabte 18 de gener, a la Sala d’actes del Hash Marihuana Cañamo and Hemp Museum de Barcelona, on vam poder assistir a la Ponència de J.C. Bouso Director Científic d’ICEERS en la qual vam poder conèixer les experiències internacionals amb cànnabis Medicinal. Tot i què la literatura científica és encara limitada, ja s’han publicat els suficients estudis com per tenir un mapa aproximat de la realitat de l’ús medicinal de cànnabis amb finalitats d’automedicació.

En aquesta xerrada es van exposar tots aquests estudis publicats a data d’avui. La segona part del mateix dia, ens va donar a conèixer que opinen els parits polítics sobre la situació del Cànnabis i la realitat de Catalunya, en un debat indispensable entre representants Polítics i societat Civil, en el qual comptàvem amb la participació de CiU, ERC, PP, ICV, C’s i la CUP. Que acompanyats per Martin Barriuso, ens proporcionaren declaracions molt significatives i en les quals es van poder resoldre molts dubtes dels consumidors de Cànnabis.

El Diumenge 19 arriba la Mani-Festa-acció, amb la lectura de manifest a càrrec de Martin Barriuso, s’inicià la marxa pels carrers de ciutat vella on els càntics i lemes cannàbics, acompanyats de bons fums van inundar el recorregut fins a l’arribada a la Plaça de la Mercè, on ens esperaven les actuacions dels grup convidats i on es va realitzar la lectura de l’homenatge a Xavier Gómez Petrel a càrrec de José Fuera. Xavier, mort l’any passat, se li reconeixia la seva gran tasca en les polítiques de Drogues a favor dels usuaris. L’acte transcorria entre Reggae i Hip-hop fins que l’amenaçadora pluja va fer impossible continuar amb els actes previstos i va obligar a suspendre la cerimònia de lliurament de premis de lemes. Agrair al Moviment Cannabic Català, l’organització de l’esdeveniment que va fer de Sant Canut 2014 un esdeveniment inoblidable.

Febrer: Congrés CatFAC

1071487_214112395459172_1187010325_oLa Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC) celebra el seu primer congrés.
L’objectiu: definir l’estratègia d’organització interna i d’incidència política que els ha de permetre millorar l’estructura i fer més eficaces les seves accions per ser decisius en la concreció d’una futura regulació. Una CatFAC més forta permetrà amplificar la veu i defensar els drets de les persones usuàries de cànnabis millor que mai.

El Congrés és convoca com l’esdeveniment que inaugura l’any 2014. Un debat que es realitza dijous dia 6 de Febrer i on hi participen més de 30 associacions cannàbiques del territori català. En aquest primer congrés es tracta de formalitzar els més de tres anys que han constituït la base del camí que ara s’enceta.

Pilars que demostren la consolidació del projecte en són el consens en el debat del Reglament que estructurarà aquesta nova etapa de la Federació i el Projecte estratègic pel 2014 dissenyat de forma participativa. En definitiva una millora organitzativa que ha de permetre millorar també la capacitat de la Federació en tots els objectius que es marca. El congrés va servir per formalitzar l’entrada de totes els associacions federades amb els documents d’adhesió i per escollir a les persones que des d’avui ocuparan les responsabilitats de la Comissió Tècnica de la CatFAC, òrgan de gestió del dia a dia de la federació.

El fil conductor del Congrés ha estat la importància del moment que es viu per la història cannàbica i dels drets civils on “no podem defallir perquè només nosaltres podrem defensar els drets de les persones consumidores de cànnabis” segons afirmava el ratificat president, Jose Afuera, dirigent històric del moviment cannàbic. Afuera també ha afirmat que cal que les associacions cannàbiques demostrin més que cap altre moviment social la seva democràcia interna, transparència i activitat social ja què estan en el punt de mira de la societat actual. També deia convençut que les associacions membres de la CatFAC complien amb el Codi de Bones Pràctiques i volien seguir millorant l’impacte en l’àmbit de la prevenció de riscos i la gestió dels plaers.

Finalment, consens ampli en què cal reclamar a les institucions ser partíceps del procés de regulació que s’està vivint perquè es tinguin en compte les demandes de les persones usuàries i acabar amb la inseguretat jurídica que ja fa masses anys que les associacions cannàbiques i també totes les persones usuàries estan suportant. La CatFAC es declara un interlocutor vàlid per estudiar i definir unes noves polítiques de drogues que deixin de banda el prohibicionisme que ha acabat generant molts més problemes que el propi consum de drogues.

Març: Totes i tots fem Normalització

spannabis 2014 joseUn any més, la Fira del Cañamo de Barcelona ha desbordat totes les expectatives, mes de 35.000 persones ha passat pel recinte firal de Cornellà són un clar reflex de l’interès que aquesta planta aconsegueix en la població catalana i espanyola en general.

Els més de 5000 metres quadrats de la superfície amb els quals comptava el recinte és van quedar petits per rebre als milers d’usuaris i simpatitzants que van tenir l’oportunitat de conèixer les ultimes novetats del sector i assistir a les conferències de Carolina Pérez, Coordinadora del gabinet terapèutic de MADFAC, José Carlos Bouso, Psicòleg Clínic, doctor en Farmacologia i Director de Projectes Científics de la Fundació ICEERS, o Energy Control, col•lectiu que porta anys oferint formació sobre drogues amb la finalitat de disminuir els riscos del seu consum.

Per la banda més activista,trobem les conferències que van oferir Gabriel Miró Miquel, advocat especialitzat en dret penal, professor de la Universitat de Barcelona i vocal de la Comissió de Drogues del Col•legi d’advocats de Barcelona, Araceli Manjón-cabeza ex magistrada directora del gabinet del Delegat per al Pla Nacional sobre Droga –amb Baltasar Garzón– i professora de Dret Penal de la Universitat Complutense de Madrid, José Afuera, President CatFAC que va oferir un anàlisis de la situació actual a Catalunya o Martín Barriuso, que amb més de 20 anys en el moviment cannàbic, auto o coautor de vuit llibres sobre cànnabis i altres substàncies, reducció de riscos, i polítiques de drogues i actual representant de la Federació d’Associacions Cannàbiques (FAC), ens va endinsar en el canvi legal que des dels diferents col•lectiu hem d’iniciar per garantir els drets de les persones usuàries, regular amb claredat l’autocultiu i permetre treballar amb seguretat al sector econòmic.

Des de CatFAC, valorem la nostra participació en la fira de manera molt positiva, ja que ens ha permès contactar i aclarir els dubtes de milers d’usuaris que han passat per l’estand a la recerca d’informació i estrènyer relacions amb col•lectius Europeus com Weed like to talk iniciativa Europea que té com va objectiu una política comunitària de regulació de Cànnabis, Vendula Belackova, de la Universitat Xerris de Praga, especialista en models de regulació del cànnabis i la Fundació ICEERS amb qui estrenyem la nostra col•laboració en el coneixement sobre els efectes del cànnabis en persones amb malalties cròniques o María Barragans, impulsora del projecte presentat a l’Spannabis de l’Associació d’Empresaris del Sector del Cànnabis (AESCANN) que neix amb l’objectiu de normalitzar el sector i aconseguir un mercat sostenible i de qualitat.

També ens va permetre retrobar-nos amb els companys i companyes de les federacions territorials MadFAC, EusFAC, FACLevante, FAC Baleras i La fundació Renovation, i intercanviar opinions sobre les ultimes novetats que a nivell autonòmic es van aconseguint sobre la regulació de les associacions Cannàbiques i la realització d’una proposta comuna cap a un canvi estatal que garanteixi els drets de les persones usuàries de cànnabis.

Un any més es demostra que els “brots verds” han sortit de la foscor i creixen amb força cap a un canvi de les antagòniques polítiques de Drogues, que criminalitzen a milions d’usuaris que de forma lliure decideixen consumir aquesta substància, un canvi pel qual països com EUA, República Txeca o Uruguai ja han iniciat i que a Espanya contínua ancorada sense percebre la realitat social que demanda un canvi a l’actual repressió. Felicitar a l’organització i agrair el gran interès que hem percebut dels visitants que es van apropar a l’estand demandant informació i transmetent-nos el seu suport al treball que des de l’ associacions estem realçant per aquest canvi de paradigma.

Finalment, agrair també a totes les persones voluntàries de CatFAC que desinteressadament inverteixen esforços en que la nostra lluita i fan que tot pugui ser possible.

Abril: La falta de regles clares podria posar en perill la cultura dels clubs de Cànnabis a Barcelona.

the localEl nombre dels anomenats  “clubs de cànnabis ” a Barcelona s’ha disparat en els últims anys , però alguns estan preocupats per de falta de regles clares sobre la forma en què operen, i això pot tenir un impacte negatiu a la ciutat.

La web We Be High mostra un mapa del món esquitxat amb petits quadrats vermells , grocs i verds .Les icones vermelles signifiquen llocs on el cànnabis és una greu no-no, els quadrats grocs són per a llocs amigables , i les insígnies verdes representen àrees de major tolerància .

Mirant a Espanya , es poden veure una sèrie d’icones verdes brillants, amb la descripció de cànnabis “virtualment legal ‘ .

A Espanya , el trafico de Cànnabis és il•legal i el consum de tabac en llocs públics podria significar una forta multa . D’altra banda , és legal conrear cànnabis per a l’ús personal i consumir en àmbit privat.

Aquest marc legal clar ha donat lloc al fenomen dels ” clubs de cànnabis ‘ de Barcelona. El seu nombre s’ha disparat en els últims anys i es calcula que existeixen entre 200 i 300 a la capital català .

La gent està fins i tot parlant de Barcelona com “una nova Amsterdam” .

En teoria els clubs per a fumadors de Barcelona actuen com a cooperatives on quotes anuals van cap al cultiu de marihuana per a l’ús dels membres del club. Els nous membres ha de ser avalats per un membres de l’associació. També aquests membres ha d’estar legalment registrats com a residents a Espanya , encara que Russ Hudson desenvolupador del lloc web diu que adreces d’hotels de vegades són acceptades.

Existeix un consens general, que la situació a la ciutat està anant de les mans .” Alguns clubs estan venent drogues diferents de la marihuana , però el principal problema és que hi ha clubs que estan tirant de gent del carrer”, va dir Hudson.

Jaume Xaus , portaveu de CatFAC, Federació que representa prop de 30 associacions de Catalunya, explica que ” Hi ha clubs que tenen regles més clares que uns altres”. “En alguns casos, les persones s’estan obrint grans clubs , per raons financeres i després comprar la seva marihuana al mercat negre”. ” Se suposa que hem d’estar produint nostra pròpia marihuana”, va explicar Xaus .

El portaveu de CatFAC pensa que la situació legal que envolta el consum i la producció per a ús privat necessita ser aclarit. Necessitem una regulació molt més clara. Mentre fuig de promoure la legalització de la marihuana ” Això no és necessàriament una bona cosa : n’hi ha prou amb veure la situació amb l’alcohol i el tabac ” .

Ara l’ajuntament de Barcelona té previst prendre cartes en l’assumpte, la ciutat planeja dur a terme un cens dels clubs i elaborar regles per a les seves operacions abans de juny.
La decisió es produeix malgrat el reconeixement de l’autoritat de la ciutat en realitat no tenen el poder de fer aquestes regles. Però els polítics barcelonins creuen que és necessari adoptar mesures amb rapidesa per fer front a la ràpida expansió dels clubs .

Per Hudson “Barcelona té una bona oportunitat per al turisme de cànnabis”, que és ” alguna cosa bé” pel Barcelona perquè “porta diners”. Però Xaus no està d’acord “El turisme de Cànnabis seria absolutament fatal per a la nostra associació . Necessitem regulació més clara , sí, però els nostres membres han d’estar legalment registrats com a residents de la regió . No volem que els clubs es converteixin a fer diners . ” Des de CatFAC es veu un error repetir el sistema Holandès de Coffeeshops que després de 30 anys, de turisme, porta de darrere i màfies, aquesta en ple canvi amb l’anunci al gener de 2013 del govern holandès va determinar que els coffeeshops haurien de ser només per a residents i no per a turistes.

Maig: Regulació a Barcelona: l’estem esperant!

regulacio catfacDes de la CatFAC, una vegada més, estenem la mà per col•laborar amb l’Ajuntament de Barcelona i amb la resta d’administracions per tal d’acabar amb la situació d’inseguretat jurídica que vivim i establir una regulació que defineixi la normativa necessaria per la convivència en la ciutat.

Des de la CatFAC volem felicitar l’Ajuntament de Barcelona per implicar-se públicament en la generació d’una resposta al fenomen dels Clubs Socials de Cànnabis. Responsables de l’ajuntament han anunciat l’inici d’un procés de regulació que comença avui mateix amb el fré a l’obertura de locals i llicències d’activitats per a Clubs Socials de Cànnabis perquè necessita un marge de temps per a definir una normativa que s’ajusti a les necessitats de tots els actors implicats i, per tan, beneficiosa pel conjunt de la Ciutat i pels seus habitants.

La CatFAC, com sempre hem fet, tan a l’ajuntament de Barcelona com a la Generalitat o amb d’altres nivells d’administració estem oberts a col•laborar en el que faci falta per tal de trobar una ordenació que estableixi els límits però també que ens permeti treballar en el nostre dia a dia amb total seguretat.

Avui, estem vivint titulars de premsa en relació a les associacions cannàbiques alarmants que fan referència a la promoció del consum, a la imatge narcoturística de la ciutat, compra-venda lucrativa a tots nivells… l’Ajuntament i la població han de saber que aquestes no són totes les associacions cannàbiques existents i què, de fet, des del nostre punt de vista, el model que proposem suposa un salt endavant no només en els drets individuals de les persones sinó també en la salut pública i la lluita contra el mercat negre.

La CatFAC fa més d’un any publicava el seu Codi de Bones Pràctiques i la proposta de model de regulació on es contemplen associacions de persones consumidores que s’autoabasteixen col•lectivament, amb anàlisis de la substancia i programes de reducció de riscos i acompanyament al consum. Una tasca social que permet tenir una incidència real sobre els consums, oferint control i acompanyament quan es necessari. Promocionant l’accès al cànnabis com a pal•liatiu i afavorint estudis per tal d’aprofundir en els coneixements reals sobre la substancia.

Nosaltres defensem els nostres drets però defensem també existir en harmonia amb la Ciutat. És per aquest motiu que estem totalment d’acord en acollir-nos a una normativa que permeti reconèixer la nostra existència fent possible la convivència amb la resta de veïns i veïnes.

Felicitar una vegada més el camí que avui inicia l’Ajuntament de Barcelona, esperant que compti amb tots els actors implicats per a poder definir entre totes i tots la Barcelona que volem.

Juny: Majoria absoluta a l’Ajuntament en suport a la Regulació Cannàbica

Una vegada més, la realitat cannàbica és d’actualitat. Aquest cop, i després que el propi govern de la ciutat donés el tret de sortida a una possible regulació de les associacions cannàbiques, és el Grup Municipal del PSC que fa un pas més enllà presentant una proposta (M1115/11125) a la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports de l’Ajuntament de Barcelona celebrada ahir, 17 de juny, que concreta molt més les nostres aspiracions.

El PSC demana, per una banda, que s’elabori una normativa que reguli el funcionament dels locals de les associacions i clubs de cànnabis, en aquelles competències que li corresponen, en un termini inferior a 3 mesos. I, per l’altra, insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a regular el funcionament de les associacions Cannàbiques i els clubs socials de cànnabis.

La proposició rep l’aprovació de tots els grups municipals, reconeixent que la situació actual requereix d’un control i una aplicació d’un codi de Bones Pràctiques. La CatFAC ens felicitem pel moment històric que suposen aquestes afirmacions quan ara ja fa més d’un any presentàvem la nostra proposta de Codi de Bones Pràctiques a les administracions.

Els diferents partitits, demostrant que entenien la situació, també van reclamar que la Generalitat reguli tant el cultiu com el transport i la distribució. Reconeixent que cal normativa específica en totes les fases que treballa una associació cannàbica sortint de la inseguretat que hem estat vivint fins ara.

Celebrem aquest tret de sortida que es dóna per la regulació de les associacions cannàbiques a Barcelona. Agraïm a tothom els suports rebuts durant la trajectòria que des de fa més de tres anys portem desenvolupant, i us animem a continuar junts per un marc normatiu pel cànnabis.

Ara més que mai, des de la CatFAC treballarem amb totes les nostres forces per fer sentir la nostra veu a l’Ajuntament i a on calgui! .

(Min 2:44:00)

Juliol: Sancions sense regulació.

sancionsDes de fa uns dies estem rebent notícies sobre algunes de les associacions situades a Barcelona i és que estan rebent una notificació de la Guàrdia Urbana on se’ls ordena el cessament de les activitats del club en 48 hores i que adverteix què, en cas contrari, es procedirà al precinte del domicili social. Avui, l’Agència EFE publica que un d’aquests clubs a emprès una querella, dirigida contra el gerent del districte de Ciutat Vella, la cap del Departament de Llicències i Inspecció de l’Ajuntament, i contra el director dels serveis jurídics del consistori, al•legant que l’expedient sancionador és “injust i arbitrari” que a més contradeix els drets fonamentals d’associació, presumpció d’innocència, dret a un procés amb les degudes garanties i vulneració del principi de legalitat.

Sabem que els moments de transcisió sempre generen tensions propies del canvi de paradigma. És per això que demanem paciència a tots els actors implicats per tal d’arribar a un diàleg i a un conscens que fomenti la convivència cívica entre totes i tots.

Des de la CatFAC en som conscients que l’Administració fa la seva feina i vetlla pel bé comú però creiem que aquesta situació seria més senzilla si abans d’actuar es concretés una normativa clara per a totes les associacions cannàbiques. Nosaltres reiterem la nostra proposta de col•laboració amb la administracions, i en aquest cas amb l’Ajuntament de Barcelona, per crear i definir els límits, les normes i les condicions amb la intenció de regular la nostra activitat.

Tornem a felicitar l’Ajuntament per la valentia en el pas endavant que suposa voler reconèixer una realitat social com la nostra oferint-li un espai en el model de ciutat. Esperem properament poder iniciar un treball conjunt entre tots els actors implicats per fer nèixer aquesta regulació i treballar perquè les associacions s’hi adaptin.

Agost: Ordre de tancament per a un terç dels clubs cannàbics de Barcelona

tancamentL’Ajuntament de Barcelona ha ordenat el cessament de l’activitat de 49 clubs cannàbics de la ciutat al detectar deficiències en el seu funcionament i per problemes de convivència, un 34% dels 145 clubs que té la ciutat i que han estat inspeccionats.

En roda de premsa, el primer tinent d’alcalde i responsable de Seguretat, Joaquim Forn, ha advertit que “la falta de regulació d’aquestes associacions no pot convertir Barcelona en un lloc ideal per a la venda i el consum de cànnabis” i permetre que es desenvolupin activitats fora de la llei.

Entre aquest dimarts i aquest dimecres, la Guàrdia Urbana ha precintat 13 d’aquests locals (10 a Ciutat Vella i tres a Horta-Guinardó), que han fet cas omís de l’ordre de cessament i tenien les deficiències més greus, i set més ja han tancat voluntàriament.

Els altres 29 han de tancar i solucionar les deficiències detectades, i s’exposen al precinte si no ho fan en el termini de 48 hores, ha avisat Forn.

En les inspeccions s’ha valorat especialment que els clubs hagin comunicat la seva activitat a l’Ajuntament –no requereixen llicència d’activitat, només una comunicació al consistori–, que adeqüin la seva activitat en els seus estatuts, que es compleixin les condicions de salubritat i ventilació i que no hi hagi queixes veïnals.

Entre les irregularitats detectades, també hi ha la publicitat i la captació de clients, principalment entre els turistes, venda a menors, venda a no socis, presència de traficants, venda d’altres substàncies estupefaents o realització d’altres activitats, com la venda de begudes.

Setembre Què és pitjor, les drogues o la prohibició?

raquelEls arguments per regula el Cànnabis a Uruguai, es basen en raons soci sanitàries, en la il•legalitat no existeix el control de qualitat, no es permet la relació dialogant amb l’usuari, es produeixen grans pèrdues de diners a l’Estat, genera corrupció i problemes ètics jurídics, però a més s’ajunta el mercat del Cànnabis amb d’altres drogues més perilloses i additives. Aquet es el fil conductor de la ponència de la Dra. Raquel Peyraube.

Raquel Peyraube, es especialista en Ús Problemàtic de Drogues. Al llarg de la seva trajectòria ha fet contribucions en capacitació, prevenció, tractament i reducció de danys, incloent desenvolupaments teòrics i metodològics innovadors amb èmfasis en qüestions ètiques. En l’actualitat és Directora Clínica de ICEERS i assessora de la Secretaria Nacional de Drogues d’Uruguai en la reforma de la política pública de drogues, així com d’actors polítics a nivell internacional.

Els assistents aquest acte organitzat per Energy Control i CatFAC, vàrem poder conèixer de primera ma les avantatges que suposa la regulació del consum del cànnabis. La doctora Peyraube va di, “el prohibicionisme ha restringit la possibilitat d’investigar les finalitats mèdiques i terapèutiques de l’ús del Cànnabis en humans”. En el àmbit medicinal, l’impacte serà immens, doncs controlant la qualitat del cànnabis i les varietats que es conreïn podrem potenciar les propietats terapèutiques de la planta. Això es traduirà en teràpies més efectives i menys costoses per a patologies com l’epilèpsia, esclerosi múltiple, malalties degeneratives, control del dolor, entre d’altres.

La qüestió de les drogues és també una qüestió de ciutadania, entesa aquesta com l’exercici ple de responsabilitats i drets. Tenim la responsabilitat però també el dret ciutadà, de donar respostes adequades al problema, amb eficàcia i èticament correctes.

L’òrgan de Nacions Unides que vigila el compliment dels convenis internacionals sobre drogues va advertir a Uruguai que la seva llei barcelona raquelper regular la producció, venda i consum de Cànnabis viola els tractats internacionals. Peyraube va senyala que “Les Convencions de Drets Humans són jeràrquicament superiors a les de drogues”. Uruguai entén que parteix de les polítiques de prevenció del consum de drogues i de reducció de l’oferta passen per reconèixer que la substància és un element a considerar, però més important és considerar a l’Uruguaià com a subjecte de dret. Un individu aquí la Constitució li empara en els seus drets com a consumidor, però que, no obstant això, les Convencions sobre Estupefaents de 1961, no li emparen en els seus drets, havent d’acudir al narcotràfic per adquirir el cànnabis.

Ens han ensenyat a pensar la qüestió de les drogues com un problema de salut i criminal però amb realitat, aquestes són les seves conseqüències, el seu dany. La llei de regulació del mercat de cànnabis, neix amb el propòsit de minimitzar els riscos i reduir els danys del seu ús, promovent l’informació a la població, educació i prevenció així com tractament, rehabilitació i reinserció social dels usuaris de drogues.

La fi de la prohibició a Uruguai, pot ser el principi de la fi a la resta del món.
Manifest. Cànnabis: parlem de regulació

el marc de la celebració de la X Jornada Anual el dimecres 22 d’octubre sota el títol “Cànnabis, parlem de regulació?”, la Federació Catalana de Drogodependències ha fet públic aquest manifest, consensuat per la seva Junta Directiva i amb l’ajuda del grup d’experts que han participat en el disseny de la jornada.

Octubre: cànnabis: parlem de regulació

fcd 022El debat sobre la regulació del cànnabis és present ja en molts racons del món. Persones de diferents àmbits de representació cívica, professional i política de pes s’han expressat en la necessitat de reconsiderar les polítiques actuals de drogues.

Com a conseqüència del debat, diversos països del món com Uruguai i alguns estats dels Estats Units han posat en marxa nous models de regulació que se sumen a la ja coneguda i històrica regulació dels Països Baixos ara fa més de vint anys.

La porta del debat i del canvi s’ha obert de bat a bat. Són molts anys, quaranta ja, en què les polítiques de drogues s’han mostrat ineficaces per reduir tant el consum de drogues com el seu mercat, tot i els elevats costos socials i econòmics d’una criminalització majoritàriament orientada a la població consumidora.

Catalunya ha iniciat el debat amb propostes sorgides dels sectors de població consumidora a través de clubs de consum de cànnabis, a la que s’hi suma la voluntat del Govern i alguns municipis de donar a aquestes organitzacions un reconeixement normatiu.fcd 064

El cànnabis és la substància il•legal més consumida al món. És la que compta amb el mercat il•legal més gran, major tràfic, i major nombre de detencions i denúncies associades, majoritàriament, a la venda minorista i consum per part de la població jove. Aquest mercat il•legal al seu torn acaba per aproximar la mateixa població jove a substàncies de molt més risc. Per aquest motiu, el cànnabis no pot seguir en un marc de desregulació que beneficia principalment a organitzacions criminals amb enormes rendiments econòmics.

Com a Federació Catalana de Drogodependències (FCD), plataforma que agrupa diferents entitats de Catalunya dedicades a l’atenció de les persones amb drogodependències i les seves famílies, demanem als agents amb responsabilitat social i política un compromís per abordar noves respostes davant el consum del cànnabis:
Als polítics i a les administracions, sol•licitem que aportin un marc normatiu de regulació de la producció, dispefcd 064nsació i consum de cànnabis que protegeixi tant la població en general com la consumidora i que garanteixi recursos en promoció de la salut.

Als professionals de la prevenció i assistència dels consums de drogues, proposem que acompanyin el procés de regulació, tot definint mètodes i estratègies en termes de prevenció, educació i reducció de riscos i danys.

Als consumidors a través del clubs de cànnabis, els encoratgem a vetllar per un compliment de la normativa i participar en les estratègies de reducció de riscos i danys, sempre a favor de proporcionar seguretat i salut als seus associats.

I als mitjans de comunicació, davant la responsabilitat d’informació i opinió, els demanem que s’allunyin del sensacionalisme i contribueixin sempre amb esperit constructiu al debat.

Recollint aquesta demanda, la FCD proposa a tots els agents la creació de noves respostes davant la prohibició per tal d’avançar cap a alternatives de regulació constructives.

Federació Catalana de Drogodependències (FCD)

Novembre: El Departament de Salut presenta els criteris de Salut Pública per orientar a les associacions i clubs socials de cànnabis i les condicions per l’exercici de la seva activitat

CATFAC20978299373263084_oEl secretari de Salut Pública, el doctor Antoni Mateu, i el subdirector general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el doctor Joan Colom, han presentat una proposta de resolució a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per determinar els criteris de salut pública per orientar les associacions i els clubs socials de cànnabis i les condicions per a l’exercici de l’activitat.

Aquesta proposta s’enmarca en el Pla Interdepartamental de Salut Publica (PINSAP) i pretén protegir, promoure i millorar la salut púbica de la població mitjançant una política orientada a minimitzar els danys del consum del cànnabis, com també a impulsar la deguda informació, educació i prevenció sobre les conseqüències i efectes perjudicials vinculats al consum d’aquesta substància.

La proposta de resolució estableix uns criteris rellevants de Salut Pública en relació amb el consum associatiu de cànnabis, així com orienta per a l’autorització de l’activitat de les associacions cannàbiques i els seus clubs pels ajuntaments de Catalunya. Aquests criteris s’adrecen als ajuntaments perquè els incorporin, si escau, en les ordenances municipals que dictin per a la regulació d’aquestes activitats en l’àmbit municipal.

La resolució presentada, es fruit del consens entre la majoria de grups parlamentaris i les Federacions i Associacions representatives del Clubs cannàbics i les entitats municipalistes degudament informades.

L’objectiu de la proposta pretén incidir en factors determinants que poden influenciar en una disminució del impacte en la salut de la població general i especialment de la més vulnerable.

criteris de salut pública:

  • Edat mínima per accedir major de 18 anys
  • Ser consumidor/a habitual de cànnabis
  • No ser soci o sòcia de cap altre Club de cànnabis.
  • Accés exclusiu a les instal•lacions del local pels socis i sòcies
  • Mesures de control d’accés al club
  • Oferta de Serveis d’informació, assessorament professionalitzats en reducció de riscos i danys adreçats als socis i sòcies (entitats especialitzades) així com de detecció precoç, seguiment i derivació de consums problemàtics del cànnabis.
  • Formació en reducció de riscos i danys associats als consums de cànnabis als responsables de la dispensació de l’associació. (garantint-se una formació mínima anual).
  • Prohibició del consum d’altres drogues o begudes alcohòliques dins del club.
  • Prohibició de venda o comercialització de qualssevol béns o productes consumibles.
  • Condicions de salubritat dels locals segons allò establert en la normativa vigent, així com de les zones de consum.
  • Període de carència de 15 dies des de la seva adscripció a l’associació.
  • Estar avalat/da per un altre membre de l’associació.
  • Limitació horària (no podran obrir més de 8 hores diàries, establint com a hora límit de tancament les 22h, i els divendres i dissabtes les 24h).
  • Limitació de la seva ubicació definint una distància mínima entre els diferents clubs i enter ells i els centres educatius i serveis sanitaris.
  • Limitació de tot tipus de publicitat de l’associació o dels seus establiments, locals o clubs, i d’activitats de promoció del consum de cànnabis per part dels membres de la mateixa, ni a través de cartells, rètols publicitaris o qualsevol altre suport, en paper o electrònic.
  • Respecte a la normativa mediambiental i, particularment, el descans dels veïns.
  • Inscripció en el registre Municipal d’Associacions de persones consumidores de cànnabis i en la secció registral corresponent del Registre d’associacions.

Desembre: Mostra de suport a Josep Pàmies, citat a declarar per cultivar marihuana.

catfac pamies 2Un centenar de persones s’ha concentrat aquest matí davant el jutjat d’instrucció número 3 de Balaguer per donar suport a l’activista i horticultor ecològic Josep Pàmies, que estava citat a declarar imputat per un delicte de tràfic de drogues per cultivar marihuana als seus hivernacles.

Els Mossos d’Esquadra van trobar una setantena de plantes fins els hivernacles de Pàmies. Aquest afirma que eren per a gent de l’associació Dolça Revolució que no les poden plantar a casa seva, i que “jo els ajudo, els les cuido i els preparo olis i tintures”, productes destinats a tractaments per combatre malalties cròniques com l’esclerosi múltiple, els tumors cerebrals o l’artrosi. Segons ha dit, per cedir la terra per plantar la marihuana s’havia de portar un certificat mèdic que recomanés l’ús de la planta. També ha afirmat que ell mai ha tastat la marihuana.

Membres de Dolça Revolució, simpatitzants i altres persones pertanyents a la Federació d’associacions Cannàbiques de Catalunya (CatFAC), vinguts d’arreu de Catalunya, han donat suport a Josep Pàmies a la seva entrada als jutjats. Abans d’entrar s’ha llegit un manifest en defensa del cultiu de la marihuana amb finalitats terapèutiques.

Pàmies ha lamentat que en països com els Estats Units o Uruguai el consum d’aquesta planta amb fins terapèutics estigui legalitzat i aquí se l’acusi de ser un narcotraficant. L’activista assegura que “com més ho prohibeixin, més ganes hi haurà de plantar” i que si es legalitza, s’evitarà que hi hagi plantes adulterades perjudicials dins el mercat negre.

El seu advocat, Jaume Asens, espera que el cas s’acabi arxivant i el seu client sigui desimputat. ha dit que tenen documentació que demostra que el cultiu era amb finalitats terapèutiques i ha defensat Pàmies com a “filantrop” i no com a narcotraficant.